CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els estats que no funcionen s’acumulen Els estats que no funcionen s’acumulen

Els estats que no funcionen s’acumulen

Els vells conflictes civils no es resolen i en segueixen apareixent de nous. Les guerres del segle XXI tendeixen a ser intra-estatals però les seves conseqüències s’internacionalitzen cada cop més
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 28 Setembre, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Els estats que no funcionen s’acumulen

El món té cada cop més estats no funcionals, és a dir, països que no són capaços d’exercir la funció bàsica atribuïble a tot estat en el sistema internacional: governar una població dins d’unes fronteres determinades.

Durant els darrers anys, noves crisis han seguit esclatant arreu, com a Síria o Ucraïna. Però el que sembla més preocupant és que plou sobre mullat: els nous conflictes intra-estatals s’acumulen amb els anteriors, encara no resolts. En són exemples la República Democràtica del Congo, Somàlia, Sudan, Iraq o l’Afganistan.

Algunes d’aquestes crisis irresoltes han demostrat tenir un alt grau de potencial per desestabilitzar Europa. Es tracta de crisis que han esclatat, i es mantenen obertes, en el que la Unió Europea considera la seva zona de veïnatge: Líbia, Síria i Ucraïna.

Aquestes crisis en particular tenen efectes palpables al Vell Continent: segons dades de l’Eurobaròmetre de començaments del 2017, la immigració i el terrorisme s’han convertit en les principals preocupacions dels europeus.

Partits polítics que rebutgen obertament els immigrants obtenen percentatges de vot cada cop més elevats a països de primer ordre com França i Alemanya. Sense massa perspectives de solucionar-se, les crisis en l’àrea de veïnatge d’Europa seguiran, cada cop més, influint en la política de la Unió.

L’evolució de les principals preocupacions dels europeus en les darreres enquestes realitzades per l’eurobaròmetre. Font: Comissió Europea

Tot seguit, Catdiàleg ofereix un cop d’ull a les situacions de conflicte intra-estatal més rellevants, noves i velles, i que no tenen solució evident a la vista.

Velles crisis no resoltes…

República Democràtica del Congo

Durant dècades, el Congo fou dominat, sota el nom de Zaire, per Mobutu Sese Seko. El seu règim fou enderrocat al 1997 pel guerriller Laurent-Désiré Kabila. El seu fill, Joseph Kabila, n’és des del 2001 el president. Des del 1999, les Nacions Unides mantenen en el país l’operació de manteniment de la pau més cara de la història. Al 2015, tenia quasi bé 20.000 soldats i més de mil policies, dels quals 16.000 encara hi són presents. En comptes de millorar la situació, durant els darrers mesos, la violència s’ha estès de l’est a les zones meridionals del país (Província de Kasai). A més, el govern de Kabila es resisteix a deixar el poder.

Somàlia

La caiguda del dictador Siad Barré al 1991 desembocà en l’aniquilació de l’administració estatal de Somàlia. Tant les Nacions Unides com els Estats Units intentaren restaurar la llei i l’ordre, però al 1994, després de patir fortes baixes, es retiraren. Des de llavors, el territori somali fou caldo de cultiu per a màfies i islamistes, els quals arribaren a ocupar la capital, Mogadiscio, al 2006. Des de llavors, diversos països africans, recolzats per l’ONU; hi han enviat tropes. Això provocà una onada d’atemptats del grup jihadista local Al-Shabaab, que encara no ha estat militarment derrotat. 

Afganistan

Es tracta d’un país tradicionalment al·lergen al govern estatal. No obstant, la situació s’empitjorà amb la invasió soviètica del 1979 i la posterior presa del poder per part dels talibans als anys 90. Des de la invasió pels Estats Units i els seus socis de l’OTAN al 2001, tots els intents d’estabilització han fracassat. A l’agost passat, Donald Trump aprovà un pla per enviar 4.000 soldats més al país.

… Que s’acumulen amb les noves

Síria 

Es tracta d’una altre crisi relacionada amb l’oposició a un dictador. La guerra civil que seguí a les protestes contra el règim de Bashar al-Assad està estancada, sense que el bàndol governamental tingui forces per destruir del tot els rebels. Tot i que el numero de refugiats que fugen del país s’ha pràcticament estancat des del 2016, el seu retorn a casa sembla de moment inviable.

Líbia

La caiguda del sanguinari Muamar Gaddafi no ha cessat el vessament de sang en aquest país nord-africà. El país compta a hores d’ara amb tres centres de poder: un parlament a Trípoli (oest), un altre cambra a Tobruk (est) i un general que compta amb el suport de la darrera. El país alberga a més a nombrosos grups islamistes, entre els quals Estat Islàmic, i serveix a les màfies de tràfic de persones com a llançadora per introduir immigrants il·legals a Europa. Nacions Unides lidera, des del passat 20 de setembre, un nou intent de pau.

Ucraïna

Es tracta d’un país que fa cruïlla entre l’est i l’oest, amb una identitat dividida entre aquestes dues ànimes. Al 2013, el president Victor Yanukovich rebutjà signar l’acord d’associació del seu país amb la UE, cosa que provocà una onada de protestes a Kiev, majoritàriament pro-occidental. Les protestes i la seva repressió es radicalitzaren fins que un acord fou signat al febrer del 2014. No obstant, aquell mateix dia Yanukovich fugí a Rússia. Els partits pro-europeus, recolzats també pels Estats Units, guanyaren les eleccions. Des de llavors, Rússia ha ocupat Crimea i les regions més orientals d’Ucraïna han quedat fóra del control de la capital, sense cap solució política a la vista i amb un país econòmicament enfonsat.

Imatge de portada: desoladora imatge de la vil·la de Kobane, al nord de Síria. Bulent Kilic/Agence France-Presse – Getty Images

 

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies