CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Fortalesa i esperança Fortalesa i esperança

Fortalesa i esperança

Davant l’adversitat podem tenir dues actituds: o bé rebutjar-la per considerar-la una desgràcia immerescuda, o bé si l’assumir-la serenament i en pau
Opinió 26 abril, 2017 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Fortalesa i esperança

Com tots els anys, Sant Jordi se’ns fa present amb el llibre i la rosa. M’ha passat per les mans un llibre de la Teresa Gutierrez que té per títol Libre entre rejas. Ens parla de la brutal repressió a què va ser sotmès el bisbe vietnamita Van Thuan, i ens posa de manifest com actuen les dictadures amb les dissidències… amb una crueltat desproporcionada. El lloc on estava empresonat el bisbe Van Thuan tenia poc més de dos metres quadrats, sense llum, ni natural ni artificial, amb una calor terrible i una humitat de saturació que feia que els cucs i els escarabats anessin a dojo, fins i tot el catre estava ple de fongs. Hom es pregunta: com es pot tenir un tracte tan injust i inhumà pel sol fet de pensar diferent?.  Però el testimoni del bisbe Van Thuan va ser extraordinari, fins al punt d’establir bones relacions amb aquells que el maltractaven. Les seves actituds davant la vida posen de manifest tres coses: una, que la dissidència es paga cara i si és en un país totalitari, aleshores es paga molt cara. Ell ho va pagar amb una presó injusta; la segona, Van Thuan va tenir una gran fortalesa davant l’adversitat. I és que en l’adversitat podem tenir dues actituds. O bé rebutjar-la per considerar-la una desgràcia immerescuda, ens deprimim i ens amarguem, o bé si l’assumim serenament i en pau, com ho va fer Van Thuan, és una actitud que actua com un bàlsam que ho suavitza tot. Un tercer aspecte, ser persones d’esperança com ho va ser Van Thuan. És veritat que la vida no ens dóna massa motius per tenir un cor esperançat, però ens podem preguntar: I nosaltres,  som gent d’esperança o no? Som d’aquells que diem: “Que malament està tot. Això no hi ha qui ho arregli”. Si actuem així, col·laborem a fer que les coses segueixin malament. Si creiem que poden millorar,  però només ho creiem i no fem la nostra part perquè millorin, ens quedem a mig camí.  Ara, si fem tot de la nostra part perquè millorin, ni que sigui en el nostre entorn més immediat, perquè la convivència sigui més justa, més humana, més fraternal, ja haurem posat el nostre granet de sorra per construir un món millor.  Cal que tinguem la convicció ferma que aquest canvi està a les nostres mans.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies