CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Fiscalitat col.laborativa Fiscalitat col.laborativa

Fiscalitat col.laborativa

Hisenda som tots, no?
Anàlisi 16 març, 2017 Antoni Durán-Sindreu 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Fiscalitat col.laborativa

Imagini’s que, abans de qualsevol modificació normativa, Hisenda decidís treballar conjuntament amb els “afectats” per analitzar com afrontar una modificació; per exemple, que davant la possibilitat d’implantar un sistema d’intercanvi d’informació (posem, per cas, el denominat SII), es constituís un petit grup de treball en el qual participessin els responsables administratius i informàtics de les empreses més representatives i que el seu objectiu fos analitzar la viabilitat del projecte, testejar-lo, identificar les dificultats de la seva implantació, concretar els seus costos, redactar la normativa, i tutelar la seva implantació i seguiment. Però entengui’s bé. No es tracta de fer un pla pilot amb 2/3 empreses, sinó de fer a les empreses partícips de la idea i del seu desenvolupament i implantació. Estic convençut que el rebuig a la norma i les dificultats en la seva engegada es reduirien al màxim. Però no. El “privat” sembla estar renyit amb el “públic”. Tots dos no poden treballar “conjuntament”. Perquè clar; no es tracta de consultar quan convé, sinó d’estar convençuts que, sense la participació del “privat”, el “públic” té altes probabilitats de fracàs. Es tracta doncs de dissenyar conjuntament el sistema tributari entre els qui són els seus protagonistes; amb transparència i lleialtat. Es tracta, en definitiva, d’integrar el privat en l’estructura organitzativa i jeràrquica del “públic”. Es tracta, en realitat, d’implantar un sistema tributari basat en la participació i col·laboració dels dos subjectes de la relació jurídic-tributària: l’obligat tributari i l’Administració. A qui es posi vermell, cal recordar-li que no existeixen dos interessos contraposats. Això ens fan creure. Ho sé. Però no és cert. La llei és igual per a tots. Cosa diferent és que la llei sigui deficient, és a dir, que utilitzi conceptes jurídics indeterminats, que estigui redactada per qui no té l’experiència de la pràctica, amb pressa de temps i amb “forats”. Però això no és culpa del contribuent. És del legislador i, en moltes ocasions, de la pròpia Administració. Doncs bé; el que proposo és un canvi de paradigma: abans de fer res, que es constitueixi un grup de treball amb els afectats i es treballi conjuntament des del moment zero cap a endavant; anem de la mà.

Permetin-me un exemple molt concret. La Resolució de la DGT de 10 de febrer de 2016 interpreta que els lliuraments de muntures per a ulleres correctores tributen per IVA al tipus del 21 % i no al 10 %. Perfecte. No entro en la qüestió de fons, que pressuposo correcta i encertada, sinó en les seves conseqüències pràctiques. Tal resolució suposa un canvi de criteri en el que era la pràctica habitual del sector que, en conseqüència, es veu abocat a regularitzar situacions bassades amb la repercussió econòmica que això representa. Doncs bé; la solució que proposo exigiria que, abans de dictar aquesta resolució, s’estudiés amb els afectats i s’establís, si escau, un pla financer de regularització. No es tracta de no pagar, sinó de fer-ho sense ocasionar serioses dificultats econòmiques; amb seguretat jurídica. Observi’s que no em refereixo a un cas de frau ni de elusió. Estic parlant d’una situació general i coneguda que, per les raons que sigui, es considera errònia. Sí, ja sé. La Llei va canviar el 2014 i Hisenda no tenia ni té cap dubte en la seva aplicació. Ja. Però, la tenen les empreses afectades? És obvi que sí ja que es tracta d’un comportament general de tot un sector i no d’una conducta puntual. Estic convençut que si s’hagués estudiat conjuntament com afrontar una regularització que sembla obligada, els seus resultats positius serien evidents i, a més, generaria confiança; crearia proximitat; transmetria sensibilitat. En definitiva, transparència en majúscula.

Un altre exemple. En aplicació del que es coneix com a “teoria del vincle”, el Tribunal Suprem va establir en el seu moment que la retribució que percebia qui ostentava el càrrec d’Administrador per desenvolupar funcions directives no era deduïble en l’Impost de societats per no estar prevista en els Estatuts de la societat. Perfecte. No entro tampoc en el fons del tema, però sí, una vegada més, en les seves conseqüències pràctiques. Crec que una Administració sensible i propera als problemes dels contribuents s’hagués assegut amb el nombrós col·lectiu d’afectats i hagués acordat una solució de passat i de futur evitant, per exemple, els ingents problemes que aquest tema en particular ha ocasionat. Però no. Res de res. I insisteixo; no es tracta de concedir un “tràmit d’informació pública”, de crear una comissió puntual o d’alguna cosa similar, sinó de caminar junts des de l’inici. Per a això, ens agradi o no, cal integrar orgànicament el privat en el públic. Es tracta, en suma, de l’interès general enfront de l’interès particular. Es tracta, en definitiva, d’una nova cultura: la de la col·laboració mútua.

L’IVA del denominat “torn d’ofici” és també un altre exemple d’una interminable llista de casos que aquest viure a esquena del privat està produint. És doncs el moment de posar fi a la falsa existència d’interessos contraposats i de deixar sense arguments als qui no apostin per una fiscalitat col·laborativa lleial, sincera i transparent en benefici de la pròpia societat i com part integrant d’una mateixa estructura organitzativa. Hisenda som tots, no?

Antoni Durán-Sindreu

És profesor de la UPF i soci-director de Durán-Sindreu, Advocats i Consultors d'Empresa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies