CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Finitud Finitud

Finitud

Penso sovint en la sensació de finitud quan observo les misèries que influeixen en la nostra convivència, especialment les que es deriven del posicionament sobre la qüestió territorial a Espanya
Conviure 25 juny, 2018 Simó Aliana 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Finitud

Ara comença l’estiu. Un estiu que, per la primavera que hem tingut, comença verdíssim, ufanós, pletòric de vida i de claror. La setmana passada em passejava per Almenar i era una festa observar la potència de la terra conreada, dels cereals en plena collita, dels panissos ja nascuts, de l’alfals amb la primera sega, o dels fruiters madurant, enguany amb poca fruita.  La gratitud de la natura és immensa.

Seran els meus orígens pagesos, o serà el meu a vegades exagerat esperit de contradicció, però davant de l’esclat d’un juny esplèndid no puc evitar pensar en que després d’un estiu ve una tardor, que les  plantes treballen per a deixar una llavor i que després es moren, o tornen a començar un altre cicle, amb unes altre fulles i unes altres flors, per a continuar oferint-se a tots els altres components de la natura, inclosa la raça humana, en la sínia impertorbable del néixer, créixer i morir.

M’he adonat que en els darrers temps m’ha augmentat la consciència de finitud, de que tot s’acaba un dia o altre. Segur que alguna cosa té a veure amb l’edat, malgrat sento que la vida humana, aquesta capacitat que tenim d’entendre cada cop més el que ens envolta i alhora el que sentim, es resisteix a desaparèixer del tot. El misteri de la transcendència.

Penso sovint en aquesta sensació de finitud  quan observo les misèries que influeixen en la nostra convivència, especialment les que es deriven del posicionament  sobre la qüestió territorial a Espanya. Es impressionant constatar la evolució incessant dels nostres referents i del nostre entorn institucional.  Fa unes setmanes manaven uns; ara ja governen uns altres. La institució monàrquica ha passat d’intocable a discutida. La justícia continua funcionant però es qüestionada. El menysteniment dels fluxos migratoris sembla que dóna pas a una reflexió pública més enllà del populisme fàcil. I tants altres exemples.

Les intransigències passen, les línies vermelles es destinten.  Això em produeix una certa tranquil.litat, més enllà de la retòrica previsible dels nostres representants públics perquè  ja hem creat entre tots unes noves condicions per a que es generi un diàleg de veritat. Molt més rellevant és, en aquest context, la injusta càrrega de patiment imposada a les persones empresonades o a l’exili justament per no haver existit la via de diàleg que tot just ara s’enceta. Aquest sí que és un obstacle en la millora de la convivència que hem de fer possible  que s’acabi ben aviat.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies