CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Fillon: un programa ambiciós, bones perspectives de victòria Fillon: un programa ambiciós, bones perspectives de victòria

Fillon: un programa ambiciós, bones perspectives de victòria

Confirmat Fillon com a candidat de la dreta i el centre, tots els ulls es posen en el seu programa, titllat de “radical”. Degut a la divisió de l’esquerra francesa i l’agenda fortament identitari de Fillon, sembla tenir elevades probabilitats d’esdevenir president
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 28 Novembre, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Fillon: un programa ambiciós, bones perspectives de victòria

La sorpresa s’ha consumat. François Fillon, el “tercer home”, sorprenia fa una setmana a Europa sencera en obtenir una comodíssima primera plaça a la primera volta de les primàries de la dreta i el centre de França. Després de vèncer Juppé amb més d’un 66% dels vots, ahir es va confirmar que serà candidat a la presidència el proper abril. Què proposa Fillon, i quines possibilitats té d’esdevenir president de la República Francesa?

Economia: reptes immensos

 “És cert que el meu projecte és més radical, potser més difícil”, afirmava François Fillon durant el debat contra Alain Juppé del 24 de novembre. Efectivament, Fillon ha anunciat una agenda econòmica sense precedents en la política francesa recent. Els seus crítics l’han tatxat de “Tatcherià”, “ultraliberal” o “brutal”.

D’altra banda, França és vista habitualment com una economia poc competitiva frenada per una administració omnipresent i farragosa. Al 2014, França fou després de Finlàndia el país de la OCDE amb un percentatge de despeses públiques respecte el PIB major: un 57,3%.

Una de les mesures més comentades de Fillon és la reducció de mig milió de llocs de treball al sector públic. Per aconseguir-ho, Fillon vol evitar cobrir una part dels llocs vacants per causa de jubilació i eliminar una part dels llocs de treball amb contracte laboral. La jornada laboral dels funcionaris es portaria de 35 a 39 hores setmanals.

Fillon també ha anunciat voler pujar l’edat de jubilació dels 62 al 65 anys a l’horitzó 2022 i reduir la despesa pública a menys del 50% del PIB al 2022. A més, proposa una rebaixa de la pressió fiscal a les empreses del 33,3 al 25%.

 Política exterior: un nou amic de Putin?

El programa de Fillon proposa un acostament a Rússia. Fillon diu sense embuts voler acabar amb les sancions econòmiques que la UE imposà al govern de Vladimir Putin després de l’annexió de Crimea. El motiu d’aquesta proposta sembla ser principalment econòmic, ja que les sancions “són contraries als interessos econòmics de França”.

Però Fillon va inclús més enllà i proposa a més un nou acord comercial entre la UE i Rússia, el qual “donaria noves oportunitats a les empreses franceses”.

Cal dir que França té una certa tradició de desconfiança davant els Estats Units, especialment sota la presidència de Charles de Gaulle, cosa que podria ajudar a explicar la simpatia de Fillon respecte Rússia.

Arribar al 2% de despesa en defensa, com demana Trump

Curiosament, Fillon també proposa incrementar la despesa de defensa fins arribar al 2% del PIB. Aquest és el percentatge al que es varen comprometre els països membres de l’OTAN però que Europa ha ignorat de forma constant. Donald Trump, de fet, exigí als aliats dels Estats Units arribar al 2% en despesa miliar si volien seguir sota la protecció del Pentagon.

Un president “probable”

Nombrosos mitjans de comunicació internacional han destacat que Fillon té elevades possibilitats d’esdevenir president de la República Francesa. Això és per dos motius.

Primerament, l’esquerra moderada es troba profundament dividida entre Macron, Valls i Hollande (entre molts altres noms de segona línia). L’actual president sembla mantenir la intenció de presentar-se com a candidat a les primàries del Partit Socialista, previstes per finals de gener, a pesar de tenir una taxa d’acceptació com a president d’un 4%. Manuel Valls, el seu primer ministre, sorprengué a tothom ahir quan afirmà que no descarta la seva candidatura. Valls s’ha mostrat obertament crític respecte a la candidatura de Hollande. El ball de possibles candidats s’acabarà el proper 15 de desembre, data límit de presentació de candidatures a les primàries del Partit Socialista.

Per la seva banda, Emmanuel Macron, ministre d’economia fins aquest agost, declinà presentar-se a les primàries socialistes i serà candidat independent a les presidencials. I això sense tenir en compte a d’altres candidats d’esquerres com Jean-Luc Mélenchon, de l’esquerra més dura, o Els Verds.

En segon lloc, Fillon té potencial per a captar una part de l’electorat del Front Nacional: el seu programa té un fort component identitari i es mostra molt cautelós amb la immigració (és partidari de la assimilació dels immigrants més que no pas del multiculturalisme). De fet, la primera enquesta que considera a Fillon com candidat de la dreta mostra com Le Pen perdria la primera volta de les presidencials. Fins ara, el Front Nacional sempre havia aparegut vencedor a la primera volta.

Per a Arnaud Bouthéon, portaveu del moviment proper a la democràcia cristiana Sens Commun, el programa de Fillon és atractiu perquè fuig de la victimització de l’electoral en que han caigut tant l’esquerra com el Front Nacional, i reprèn la confiança en la capacitat de la persona i la societat civil.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies