CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Facebook, Google i les colònies industrials catalanes Facebook, Google i les colònies industrials catalanes

Facebook, Google i les colònies industrials catalanes

Zuckerberg encarrega a Frank Gehry la Facebook City i Google presenta la seva ciutat actualitzable del futur. Nous models d’antics conceptes industrials
CulturaZResto 10 Març, 2015 Juan Francisco Jiménez Jacinto 1
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Facebook, Google i les colònies industrials catalanes

Google i Facebook, Facebook i Google, són els dos grans referents empresarials del negoci a internet. Els dos gegants als quals aspira a convertir-se qualsevol star up. Aquestes dues empreses tecnològiques marquen la pauta, però no només en l’aspecte digital, també en el model de plantilla que volen tenir i la relació professional que estebleixen amb els treballadors.

Coincidint amb el Mobile World Congress que va tenir lloc a Barcelona entre el 2 i el 5 de març, Facebook i Google, Google i Facebook, van filtrar els seus nous projectes de ciutats tecnològiques pels seus empleats, en el cas de Google es tractaria d’actualitzar la que ja tenen a Montain View, en el de Facebook crear una nova a Menlo Park. Les dues, per descomptat, a Califòrnia, el cor mundial de’internet amb l’indiscutiblement amo i senyor de tot allò digital, que és Silicon Valley.

Tots dos projectes recorden als antics senyors feudals que van erigir les seves ciutats, el seu domini des del qual establir les seves lleis. Però també recorda un concepte més proper en el temps i en l’espai: les colònies industrials de la Catalunya incipient de finals del segle XIX.

La colònia industrial era un nucli de població industrial situat habitualment en zones rurals, creat amb l’objectiu de proporcionar mà d’obra i suport logístic a una activitat industrial. Normalment es construïa la casa de l’amo, una església i incloïa els edificis i equipaments propis de l’activitat productiva, els habitatges dels treballadors i altres equipaments de serveis com una escola, botigues, etcètera. Les colònies són un dels fenòmens més característics del procés d’industrialització de Catalunya, tant pel model industrial com perquè han esdevingut un dels trets més singulars del paisatge de les comarques del Ripollès, Osona, el Berguedà i el Bages. El grup més important i conegut de colònies a Catalunya és el de les colònies tèxtils, però n’hi ha d’altres tipus: colònies mineres, metal·lúrgiques o agrícoles.

De fet, la Revolució Industrial a la península Ibèrica va començar a Catalunya a finals del segle XIX, que es va convertir en un dels territoris europeus de més dinamisme industrial. La nova indústria vinculada al vapor va comportar canvis en els processos de fabricació, en els sistemes de transport i fins i tot en la manera de viure dels treballadors. Aquests canvis es poden apreciar en el nombrós patrimoni industrial que encara conserva Catalunya, situat als voltants dels rius Llobregat i Ter.

A Catalunya, el Modernisme artístic està estretament lligat a la Revolució Industrial. L’empremta modernista es pot comprovar en fàbriques com la del Vapor Vell de Sants a Barcelona (una de les primeres de Catalunya), la Fàbrica d’Anís del Mono a Badalona, o les Caves Freixenet a Sant Sadurní d’Anoia.

Un dels elements més característic del patrimoni industrial català és la colònia tèxtil, situada a zones rurals al costat del riu. Alguns exemples són la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, les colònies Viladomiu a Gironella, o la colònia Borgonyà, a Sant Vicenç de Torelló. Aquestes petites poblacions tenien tots els serveis necessaris per als treballadors, dedicats de ple a la fàbrica, i les seves famílies.

L'antiga Colònia Güell, dissenyada per l'arquitecte Antoni Gaudí

L’antiga Colònia Güell, dissenyada per l’arquitecte Antoni Gaudí

A tot el territori català hi ha mostres d’aquest patrimoni industrial així com de fàbriques en actiu, tant del ram de l’alimentació, com del disseny, automobilístiques, vinícoles, etcètera.

Facebook i la Zee-Town

L’amo de Facebook, Mark Zuckerberg, planifica la construcció d’una ciutat-model pels seus empleats, Zee-Town. El cost està estimat en 177.000 milions d’euros. Es tracta d’un enclavament a la vora del mar, sobre un terreny de 80,9 hectàrees i que inclou supermercats, carreteres, hotels i habitatges. Està just al costat de la seu de Facebook, a Menlo Park (Califòrnia) i la seva construcció s’estendrà al llarg d’uns quants anys, segons ha informat La Vanguardia.

A Zee-Town -així es diu, de moment- hi viuran els 10.000 empleats de l’empresa i les seves famílies. Que ningú pensi que es tracta d’una d’aquestes utopies igualitaristes, a l’estil dels falansteris. La seva estructura s’adequa a unes estrictes normes jeràrquiques, segons la funció que cada un ocupi a la companyia: existiran luxoses viles pels quadres directius, i dormitoris comuns pels becaris.

Mark Zuckerberg i Frank Gerhy amb la maqueta de la Zee-Town

Mark Zuckerberg i Frank Gerhy amb la maqueta de la Zee-Town

Zuckerberg va comprant terreny per poder erigir la seva ciutat. Fa poc, es va gastar 354 milions d’euros per adquirir 22,2 hectàrees. I s’ha fotografiat amb l’arquitecte Frank Gehry, encarregat d’executar el projecte, i una maqueta de la futura localitat. Gehry, de 85 anys, és un dels arquitectes més famosos del món i autor, entre molts altres edificis, del museu Guggenheim de Bilbao o la Fundació Louis Vuitton de París. La seva missió és aconseguir que la ciutat “es fongui amb la natura” i, de fet, els edificis de les oficines tindran arbres plantats a les seves teulades.

Google i la seva ciutat actualitzable

Google es mostra disposada a erigir-se com a model a seguir més enllà d’allò digital. La multinacional més potent a la xarxa va anunciar un ambiciós pla per redissenyar la seva seu central a la localitat de Mountain View i construir una ciutat pels seus empleats basada en nous edificis amb espais oberts, sostres transparents i interiors modulars que es poden reconfigurar.

El projecte de remodelació, dissenyat per l’estudi Heatherwick de Londres i el grup danès Bjarke Ingels, inclou plans per crear carrils per a ciclistes als voltants de la seu de Google i ponts i àrees comercials, absents ara a la zona.

Google demoliria molts dels edificis actuals i els substituiria pels proposats per l’estudi londinenc i danès si el pla rep l’aprovació del departament de planificació de Mountain View.

“Hem entregat el nostre pla per redissenyar 4 llocs en els quals ja tenim oficines, però on esperem augmentar significativament l’espai”, va anunciar al seu bloc oficial Google, que espera que els nous edificis millorin l’ambient de treball.

L’empresa ha assegurat que la filosofia després del redisseny és “simple”: “En lloc de construir edificis de ciment inamovibles, crearem estructures lleugeres que es poden moure fàcilment per adaptar-nos a les inversions en nous productes”, va afirmar la companyia.

Google va destacar que cada edifici estarà cobert per voltes transparents que permetran controlar l’atmosfera a l’interior i garantiran una gran lluminositat.

“Busquem difuminar la distinció entre els nostres edificis i la natura amb arbres, jardins-cafès i senders per a bicis que s’intercalaran amb aquestes estructures”, ha indicat Google.

El projecte de remodelació de la ciutat de Google, dissenyat per l'estudi Heatherwick de Londres i el grup danès Bjarke Ingels

El projecte de remodelació de la ciutat de Google, dissenyat per l’estudi Heatherwick de Londres i el grup danès Bjarke Ingels

El gegant tecnològic va recordar que va triar Mountain View com la seva seu central ara fa 15 anys per la bellesa de la badia propera, la proximitat a grans universitats, l’ambient tranquil propici per a la vida familiar i la possibilitat de treballar en una ciutat al cor de Silicon Valley.

“Ara volem crear oficines que siguin no només una gran llar per a Google, sinó també per a la ciutat que ens ha donat tant”, ha subratllat l’empresa al seu bloc.

El model de ciutats per a empleats, avui en desús, va tenir el seu auge al segle XIX i es va estendre, amb desigual sort, al llarg del segle XX. Sorgeix d’un concepte patriarcal de l’empresa, en el qual el patró és responsable de la sort dels seus treballadors, en aspectes com l’educació, la salut o l’habitatge i, encara que s’emmarca en una lògica capitalista, suposa un qüestionament al neoliberalisme a l’alça. Torna aquest concepte de ciutat? Tornen les “colònies tèxtils” catalanes?

Print Friendly, PDF & Email

Juan Francisco Jiménez Jacinto

Periodista i escriptor. Professor de Periodisme digital a la Universitat Abat Oliba CEU i del Programa de Lideratge Jove de FundSocial. Coordino la comunicació digital dels diaris del grup Amistat 2000. Crec que el periodisme significa desenvolupar la responsabilitat d’interpretar la realitat per altres persones.

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies