CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Es dirigeix Europa cap a la vulneració de la llibertat d’expressió a les xarxes socials? Es dirigeix Europa cap a la vulneració de la llibertat d’expressió a les xarxes socials?

Es dirigeix Europa cap a la vulneració de la llibertat d’expressió a les xarxes socials?

Tant la Comissió Europea com els estats europeus estan preparant o ja han introduït legislació que obliga a webs com Facebook o Twitter a retirar informacions considerades il·legals o perilloses
FocusMónZPortada DerechaZResto 9 gener, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Es dirigeix Europa cap a la vulneració de la llibertat d’expressió a les xarxes socials?

Poc després de l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, el New York Times publicà diversos editorials sobre les eleccions i les fake news o notícies falses. En una peça publicada el 19 de novembre, el diari novaiorquès afirmà que “de ben segur que els programadors [de Facebook] poden preparar el seu software per a que trobi notícies falses i burli a les persones que produeixen aquesta porqueria”.

Segons el Professor David Kaye, relator especial de les Nacions Unides per a la llibertat d’expressió, els Estats Units estan encara molt lluny, per raons polítiques i constitucionals, de restringir el contingut disponible a les xarxes socials de internet.

No obstant, Europa, escriu en un article a Foreign Affairs, regula cada cop més què es pot publicar i què no a través de webs com Twitter, Facebook o Youtube. Això seria cert tant per la Unió Europea com pels seus Estats Membres, i es tractaria d’un fenomen que afecta als òrgans legislatius, executius i al judicials alhora.

Per a Kaye, aquesta tendència a regular més i més s’inicià al 2014, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconegué el “dret a ésser oblidat” a internet. La decisió establí que l’interès de l’individu a desvincular-se de informacions sobre ell que apareguin a internet s’anteposa als interessos econòmics del motor de cerca (Google Espanya en aquest cas) i també als del públic general a tenir accés a la informació.

En una època cada cop més marcada pel còctel format pel terrorisme, la crisi migratòria, les notícies falses i les tensions polítiques, la Comissió Europea pressionà al 2016 a Facebook, Microsoft, Twitter, i YouTube a través d’un “codi de conducta perquè revisessin publicacions acusades de contenir “incitacions a l’odi il·legals”. I, seguidament, eliminar-les si es confirmés la seva il·legalitat, tan sols 24 hores després d’haver-se denunciat.

La Comissió Europea inclús empenyé a les companyies a “identificar i promoure narratives contraries independents”, fet que les convertiria, en certa manera, en propagandistes camuflades.

L’ús d’algoritmes per a cercar i eliminar continguts il·legals: una caixa de Pandora?

Al setembre de 2017, la Comissió insistí en aquest plantejament, demanant a les empreses que incrementessin la lluita contra els continguts il·legals. En la seva comunicació, Brussel·les demanà a les companyies que identifiquessin continguts il·legals, en particular a través la detecció per mitjà d’algoritmes de cerca automàtica.

No obstant, Kaye afirma que la idea que aquests dispositius solucionin el problema de les noticies falses és una “fantasia”. De fet, les màquines fracassen al confondre notícies falses amb crítiques a les mateixes i amb comentaris irònics o satírics. Utilitzar aquests algoritmes és doncs com emprar un colador massa fi, que no deixa passar bona part del contingut desitjat.

L’analista legal i advocat Graham Smith ha a més afirmat que aquestes pràctiques actuen invertint la presumpció de legalitat en favor de la presumpció de il·legalitat, quelcom problemàtic des del punt de vista jurídic.

Les iniciatives que cerquen retirar continguts de internet són també cada cop més comunes entre els Estats Membres de la UE. Kaye presenta una llarga llista d’exemples. Alemanya obliga des del 2017 a les companyies a retirar “continguts manifestament il·legals” en un termini de 24 hores, amb pesades multes que incentiven a retirar els continguts quan abans.

El Regne Unit adoptà, també al 2017, una llei que incentivava la retirada de “continguts perjudicials”. Espanya prengué mesures dràstiques per a contrarestar els independentistes catalans a internet, incloent el bloqueig de webs. L’Assemblea Nacional francesa intentà criminalitzar aquells que busquin contingut que “glorifiqui el terrorisme”, però fou frenada pel Consell Constitucional. Polònia han incrementat els controls a les xarxes al·legant motius de seguretat nacional.

Per a Kaye, “totes aquestes propostes tenen el risc de reduir l’espai disponible en els fòrums d’expressió més importants de la història”, que són els que internet fa possible. L’expert opina que serà difícil contenir-les a la pràctica i que es recolzen en excés en els actors privats per a la seva implementació, limitant així les possibilitats de control democràtic.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies