CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quan Estats Units cerca excuses per a fer a la guerra Quan Estats Units cerca excuses per a fer a la guerra

Quan Estats Units cerca excuses per a fer a la guerra

Pearl Harbor, Vietnam, Afganistan, Iraq… La manera en que els Estats Units iniciaren moltes de les seves intervencions està envoltada de dubtes
ReviewZPortada DerechaZResto 5 gener, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (5 votes)

Inici » Historic » Quan Estats Units cerca excuses per a fer a la guerra

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

A cap estat li agrada reconèixer que és un agressor. Fins i tot l’Alemanya Nazi es va “molestar” a simular un atac de forces poloneses contra una estació de ràdio alemanya a la frontera entre els dos països per a presentar un “casus belli” que justifiqués la invasió de Polònia del 1 de setembre de 1939. Aquest episodi es coneix com el “Incident de Gleiwitz”.

Els Estats Units, la principal potència mundial, també han cercat raons per a presentar-se com les víctimes d’una agressió estrangera en un bon numero d’ocasions, com en el Golf de Tonkín al 1964 o en el episodi de les armes de destrucció massiva de Sadam Hussein al 2003. El paper de Washington en altres ocasions, com l’atac a Pearl Harbor, segueix despertant controvèrsia entre els historiadors.

A continuació fem un breu repàs dels principals episodis bèl·lics en que se sospita o es sap amb certesa que els Estats Units han tingut un paper amagat.

Coneixia Roosevelt les intencions japoneses a Pearl Harbor?

L’Imperi Japonès havia pres totes les mesures de seguretat possibles per evitar que els nord-americans sospitessin de les seves intencions d’atacar la base aeronaval de Pearl Harbor a la illa d’Oahu (Hawaii), quarter general de l’armada nord-americana al Pacífic.

No obstant, els serveis d’espionatge nord-americans havien aconseguit a l’octubre del 1941 desxifrar les claus que els japonesos utilitzaven per a xifrar els seus missatges diplomàtics i militars. Diverses comunicacions foren interceptades, entre elles una del dia 6 de desembre, la vetlla de l’atac, en que s’ordenava entregar una declaració japonesa al govern nord-americà el dia 7 a les 13:00 de Washington. El Secretari d’Estat Cordell Hull admeté més tard estar al corrent de tots els radiogrames captats, i afirmà: “tota la informació que rebérem durant el període mostrava clarament que el Japó es disposava a realitzar la agressió”.

A pesar de que l’historiador militar Gabriel Cardona afirma que no hi ha proves concloents del paper de Roosevelt, una hipòtesi és que el president nord-americà necessitava un devastador atac per sorpresa a Pearl Harbor per convèncer a la reticent opinió pública nord-americana de la necessitat d’entrar en la Segona Guerra Mundial.

El incident del Golf de Tonquín

El major desastre de la història militar nord-americana, la Guerra del Vietnam, s’inicià en part a través d’un episodi en que els Estats Units enganyaren l’opinió pública. El 2 d’agost de 1964, el destructor USS Maddox intercanvià canonades amb embarcacions llança-torpedes nord-vietnamites al Golf de Tonquín, prop de Hanoi. Dos dies després, el Maddox i un altre destructor nord-americà informaren estar de nou sota foc nord-vietnamita.

La majoria de historiadors –inclosos els del Departament de Defensa dels Estats Units- han conclòs que el segon dels dos atacs mai va tenir lloc. Tot i així, serví com a excusa per incrementar la implicació dels Estats Units en la guerra de Vietnam del Sud contra les milícies comunistes del Viet Cong i Vietnam del Nord. El mateix dia 4, el president Lyndon B. Johnson ordenà en represàlia atacs aeris. Al 1965, ja hi havia 180.000 soldats nord-americans a Vietnam, i molts més estaven en camí.

Les armes de destrucció massiva que no hi eren

Els Estats Units no pogueren fer caure a Saddam Hussein al 1991 durant la Operació Desert Storm perquè, entre altres motius, la resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides només autoritzava l’ús de la força per a retornar a la situació prèvia la invasió de Saddam de Kuwait de l’estiu del 1990. No obstant, els Estats Units bombardejaren l’Iraq en diverses ocasions durant els anys 90, i el president George W. Bush considerà el règim de Saddam part de “L’eix del Mal” en el seu discurs de L’Estat de la Nació del 2002.

El Secretari d’Estat Collin Powell defensà al febrer del 2003 en el Consell de Seguretat de Nacions Unides que Saddam estava en possessió d’armes de destrucció massiva. No obstant, els serveis de intel·ligència nord-americans i britànics havien conclòs que Saddam no disposava d’aquest tipus d’armament; els seus responsables polítics havien amagat la informació. Més detalls reveladors sobre l’episodi es troben a The Iraq Inquiry, la investigació ordenada pel govern britànic sobre la guerra de Iraq al 2009.

 Estats Units, finançador dels Talibans

Tot i que en aquest cas no es tractà d’una participació armada directa, el programa Cyclone de la CIA armà els Mujahidins afganesos perquè combatessin les forces soviètiques que estaven recolzant al govern socialista de Kabul. Es tractà del programa més car de la CIA; tan sols al 1987 s’hi arribaren a destinar 630 milions de dòlars. El finançament nord-americà prosseguí fins al 1992, quan finalitzà la guerra entre els Mujahidins i el govern socialista de Kabul. Al 1996, els Talibans es feren finalment amb el poder, arribant a controlar el 90% del territori del país. Al no involucrar-se en la reconstrucció post-bèl·lica de l’Afganistan, els Estats Units han estat acusats de contribuir decisivament a la radicalització de bona part dels afganesos. Les tropes nord-americanes envaïren l’Afganistan al 200, en una costosa operació que encara no ha conclòs.

El jove Osama Bin Laden estigué entre els milers de jihadistes que arribaren a l’Afganistan per combatre els soviètics. Bin Laden fundà Al Qaeda al 1988 a Peshawar (Pakistan, a prop de la frontera afganesa). No obstant, sembla que fou la operació Desert Storm de 1990-1991 el que empenyé a Bin Laden al terrorisme, ja que no suportaria la presència nord-americana a la terra santa d’Aràbia Saudita.

Imatge de portada: el secretari d’Estat nord-americà Colin Powell mostra un vial que afirmà podria contenir àntrax al Consell de Seguretat de Nacions Unides, durant un discurs en que justificava la invasió del Iraq del 2003.

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR