CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’estancament econòmic del Japó i la crisi del seu model educatiu L’estancament econòmic del Japó i la crisi del seu model educatiu

L’estancament econòmic del Japó i la crisi del seu model educatiu

El prolongat estancament econòmic del Japó té molt a veure tant amb l’envelliment de la seva població com amb un sistema educatiu obsolet que genera professionals “robots”
FocusMónZPortada DerechaZResto 7 Novembre, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » L’estancament econòmic del Japó i la crisi del seu model educatiu

La millor universitat japonesa, la Universitat de Tòquio, caigué aquest any per primera vegada de la primera posició a l’Àsia que ocupava en el prestigiós rànquing universitari Times Higher Education. Per a més inri pels japonesos, baixà no a la segona o tercera posició sinó a la setena.

Devin Stewart escriu a Foreign Affairs que això suposa un cop molt dur no només per a l’establiment d’educació superior afectat sinó per a tot el país. La Universitat de Tòquio, coneguda al Japó com a Todai, era vista com el lloc de formació de les elits del país.

Stewart opina que el problema de la Todai es troba molt vinculat als problemes econòmics japonesos: “concebudes per a una època industrial ja passada, les anacròniques institucions educatives [japoneses] estan patint per adaptar-se a un mercat global i competitiu”.

El Japó destinava al 2013 un 1,6% del seu PIB a educació, davant del 2,4% de Corea del Sud i el 2,6% dels Estats Units (Espanya en destinava tan sols el 1,3%).

Tenir una educació de qualitat és crucial perquè el Japó mantingui la seva posició de tercera economia mundial, cosa que sembla cada cop més difícil. El Japó porta estancat econòmicament més de 20 anys. El país acumula un seguit de seriosos problemes.

La demografia, sempre la demografia

El primer és de tipus demogràfic. La població del Japó ha començat a disminuir per primera vegada des de que es tenen dades (exceptuant el període de la Segona Guerra Mundial). En el cens del 2015 quedà de manifest que el país havia perdut prop d’un milió d’habitants respecte el 2010, quedant-se amb poc més de 127 milions de persones. Així es materialitzà el que els experts havien advertit durant dècades. Nacions Unides estima que al 2030 Japó ja només tindrà 120 milions d’habitants.

Una menor població vol dir un menor creixement econòmic. L’envelliment no només resta força de treball sinó que a més augmenta les despeses publiques, genera aversió al risc tot prioritzant la conservació del capital per sobre de les inversions i, segons diversos estudis, redueix la innovació empresarial.

Un país paradoxalment poc competitiu

Per tant, en un panorama d’hivern demogràfic, el Japó necessita desesperadament incrementar la productivitat econòmica. Però sorprenentment, el país té la taxa de productivitat més baixa de tota la OCDE. Mentre que el producte per hora de treball al Japó era de 41,3 dòlars al 2014, al mateix any era de 65,20 a França i de 64,4 a Alemanya. Segons Bloomberg, la diferència es deuria a la cultura japonesa, que requereix ser extremadament educat amb els clients i molt curós en qualsevol relació humana.

Renovar el model educatiu, salvar l’economia

Davant aquest panorama que planteja tants interrogants, el sector educatiu no està sent capaç de donar una resposta efectiva. Mancat de finançament, s’ha descobert que genera a més treballadors que no responen a les necessitats de les empreses del país.

Els japonesos surten a més molt poc del seu país per estudiar: només un 0,9% dels estudiants japonesos estan matriculats a universitats estrangeres (una mica més de la meitat de la mitjana de la OCDE, indica Stewart). A més, la OCDE ha trobat que el percentatge de dones amb estudis superiors al Japó és “particularment baix”. El país és conegut per ser dels que menys dones té al mercat laboral.

Stewart afirma que tot plegat es tracta d’un problema estructural: el sistema educatiu del país fou dissenyat “per a recolzar l’ordre social, l’expansió industrial i l’estabilitat política”. I es pot afirmar que després de la Segona Guerra Mundial, acomplí deforma tremendament exitosa tots aquests objectius.

Però actualment, el model japonès està obsolet i no sap reaccionar davant les necessitats de l’economia globalitzada, on els serveis i la creativitat són especialment importants. Els japonesos són bons en matemàtiques i en solucionar problemes que se’ls hi plantegen. Però manquen de iniciativa pròpia i de gosadia. Estan preparats per a programar, però no per a inventar. Per a superar els immensos reptes que l’economia japonesa té al segle XXI, cal canviar el sistema educatiu.

 

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies