CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Esbós per a un manifest. Europa i una política per al nostre temps. La identitat (II) Esbós per a un manifest. Europa i una política per al nostre temps. La identitat (II)

Esbós per a un manifest. Europa i una política per al nostre temps. La identitat (II)

Editorial 31 Març, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Esbós per a un manifest. Europa i una política per al nostre temps. La identitat (II)

Identitat moral, això és, l’existència d’un marc de referència del sistema moral basat amb la raó objectiva, que no nega la raó instrumental, però la confina a l’àmbit dels mitjans, evitant així l’excés de subjectivitat fins a l’atomització de la societat, quan, com en el liberalisme, s’aplica als fins. Aquests sorgeixen de la cultura i tradició cultural de la civilització europea, la identitat antropològica i religiosa. Aquesta identitat moral significa l’existència bàsicament compartida d’uns acords fonamentals, que fan possible identificar col·lectivament el bé personal i social, impartir justícia i delimitar el necessari del superflu. Aquests acords subjacents a la nova Unió Europea, eren tan més fàcil d’adoptar després de la tràgica experiència del nazisme, el feixisme i l’emergència del comunisme soviètic.  Era aquesta identitat moral, generadora del capital moral, nucli dur del capital social, que està en el fonament de l’extraordinari èxit de la reconciliació i reconstrucció d’Europa. Un fet històric excepcional per la dimensió de les ferides i destrucció prèvia i per la velocitat de la refeta. Avui, aquesta gesta està oblidada o és negligida, malgrat el poc temps transcorregut. Es dóna per assentat que n’hi ha prou amb procediments administratius i tècniques de govern o bé  amb una visió adanista, que  cal començar de nou, generalment amb fórmules d’inicis adanistes, com si res del que es va fer servir, i que en realitat   s’inspiren en  idees dels anys trenta com molt aviat, tunejades, això sí, per donar-los actualitat. Però ni el liberalisme cosmopolita com a inspirador de l’ordre europeu, que falsifica els fonaments i que per això ha fracassat, ni els populismes d’esquerra, donen resposta al problema de la identitat moral perquè reneguen de la que  encara és sentida i està present, i que afeblida, malament que bé, manté encara el que resta de cohesió europea.

Identitat cultural  i nacional. I aquesta pèrdua identitat antropològica, religiosa i moral, es refugia cada vegada més en una determinada introspecció cultural i nacional i dóna lloc a un perillós tancament nacionalista, que és fruit del temor a perdre la identitat, també la de la pròpia pàtria, la terra dels pares. I això és el Brexit, i també tots els moviments i partits contraris a la unitat europea, des de la reclamació de la pròpia identitat cultural i nacional, la tornada dels nacionalismes. Però la seva existència, aparellada a la realitat de les cultures nacionals no es resol -ni tan sols és bo- negant-la en nom d’un cosmopolitisme generador d’anomia. No es la nació, ni la seva cultura, el problema, sinó el temor a perdre-la, i el debilitament de marcs superiors on integrar-la. I Europa, l’Europa amb identitat és clar, és un d’aquests  marcs decisius perquè només ella, en el nostre cas, és generadora d’institucions i mecanismes de col·laboració capaços de superar  tot conflicte. Com ho són la convicció prepolítica de la fraternitat humana, que neix de la creença en Déu creador, el Déu de la Bíblia i de Jesús. Fins i tot, Habermas, malgrat el patriotisme constitucional, que  “considerava que les funciones social-integradores i expressives ocupades principalment per la praxi ritual, passen a l’acció comunicativa, de manera que l’autoritat del sagrat es veu substituïda per l’autoritat del consens”, entén amb el pas del temps,  “que les fonts religioses del sentit i la motivació com a aliats indispensables per combatre les forces del capitalisme global, però recalca la diferència entre fe i coneixement… Continuen sent font important de valors que nodreixen l’ètica de la ciutadania multicultural i fomenten la solidaritat i el respecte a tots”

La resposta a la por i al nacionalisme que genera, és la comunitat nacional, el sentit de pertinença a una cultura i a una tradició, que no es veu amenaçada sinó reconeguda en un marc superior de convivència.  La idea de  Maritain a L’home i L’estat, diferenciant comunitat nacional i estat fruit d’un acord polític, és més valida que mai.

La identitat sense por perquè no es veu amenaçada  és la millor garantia del reconeixement de l’altre, del proïsme, sense identitat no ets res, amb identitats prefabricades, de disseny, no ets res, i només des del ser es produeix el reconeixement, si hi ha, és clar, la identitat religiosa i moral que ho fa possible.

Reconstruir aquestes identitats, fer-les possible ensems que refem la unitat europea sobre elles és l’únic camí de salvació, per a una cultura i una civilització; una forma d’entendre de vida, que en cas contrari serà arrabassada pels bàrbars, que no vénen de més enllà de les fronteres, sinó que, com ha  escrit MacIntyre  en els paràgrafs finals de Tras la Virtud, fa temps que habiten entre nosaltres i en molts casos ens governen.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies