CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
És la re-militarització del Japó una amenaça? És la re-militarització del Japó una amenaça?

És la re-militarització del Japó una amenaça?

El passat 16 de juliol Japó va donar més passos envers la seva re-militarització. La política de Tòquio és completament comprensible però arriba en un moment molt delicat per a la regió. Per què el país del sol naixent vol recuperar múscul militar, i quines conseqüències podria tenir?
MónResearchZResto 30 Juliol, 2015 Joan Prats i Amorós 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » És la re-militarització del Japó una amenaça?

Japó és la tercera potència econòmica del món, i no obstant té unes forces armades que es troben a anys llum de les de la resta de països més poderosos. Per més sorprenent que sembli, aquest fet es deu a la derrota militar japonesa a la Segona Guerra Mundial al 1945.

Ara, el parlament i govern japonesos, liderats pel Partit Liberal Democràtic del premier Shinzō Abe, de caire conservador, volen decididament superar aquesta llaga que els va deixar el passat. El passat 16 de juliol el govern envià al parlament una proposta de reforma de defensa, legislació que tot indica que s’aprovarà gràcies als suports amb que compta el govern al legislatiu.

Què implicaria per a l’exèrcit de Japó la re-militarització

Si la nova llei veu la llum, les forces armades japoneses -oficialment denominades “Forces d’Autodefensa de Japó”- podran fer més i arribar més lluny.

Actualment, les tropes japoneses encara estan orientades únicament a un paper defensiu, que els hi impedeix atacar o participar en operacions lluny del territori nacional. De fet, un dels punts més controvertits de la nova legislació és el dret a la defensa col·lectiva, que permetria a Japó socórrer militarment els seus aliats. Tot i estar àmpliament acceptada a nivell internacional (l’ONU de fet es basa en aquest dret), quan es tracta de Japó causa malestar a certs sectors polítics interns i sobre tot als seus veïns.

El procés de re-militarització s’inicià al 1997, quan un document del ministeri de defensa dibuixà per primer cop una estratègia regional, no ja purament centrada en l’entorn més immediat de l’arxipèlag japonès. No es tracta doncs, com es podria pensar, d’un re-armament en el sentit més estricte del terme. Japó ja té armes. Del que es tracta és de per a què i a on es fan servir.

En aquest sentit, segons l’empresa d’intel·ligència Stratfor, algunes de les capacitats que podrien guanyar les forces armades japoneses si el procés continua serien: respondre a accions armades de grups no identificats, ajudar als aliats en tasques de logística militar, rescatar ciutadans estrangers, dur a terme operacions d’auto-defensa mentre es participa de missions de pau de Nacions Unides i respondre a amenaces no dirigides directament contra elements japonesos. En definitiva, els japonesos podrien disparar més i en més ocasions.

El primer ministre Shinzō Abe durant el dia de les Forces d’Autodefensa. Imatge: Shizuo Kambayashi, AP

El primer ministre Shinzō Abe durant el dia de les Forces d’Autodefensa. Imatge: Shizuo Kambayashi, AP

Visions dels altres països asiàtics

Molts països de la regió no veuen precisament amb simpatia els intents japonesos de re militaritzar-se. Xina segueix la maniobra amb particular recel. Té motius històrics i estratègics. En quant als primers, l’imperi japonès envaí bona part del país durant la dècada dels anys 30 i perpetrà diverses massacres que alguns anomenen “l’Holocaust asiàtic”. La més coneguda d’elles és la massacre de Nanquín, que causà entre 200.000 i 400.000 víctimes mortals. Els records d’un conflicte que acabà ara fa justament 70 anys encara marquen la política internacional de l’est asiàtic.

Sobre els motius estratègics, la Xina percep el Japó com una amenaça a la seva hegemonia a la zona, una hegemonia que cada cop està més disposada a projectar militarment. La recent crisi de les illes Senkaku entre els dos països és una prova de la voluntat d’ambdues potències de no cedir.

Tal i com s’informava en un altre article, l’est asiàtic és una regió d’importància geopolítica creixent, i tots els països de la zona, començant per la Xina, volen assegurar-se el control d’almenys una part.

La rendició del Japó i les forces armades immediatament després

L’imperi japonès es rendí incondicionalment a les forces aliades (fonamentalment nord-americanes) el dia 15 d’agost de 1945. Aquest esdeveniment posà fi al conflicte més sagnant de la història, la Segona Guerra Mundial.

Japó era una nació completament exhausta i el govern es plegà davant les exigències nord-americanes de rendició incondicional. Aquesta havia estat pactada prèviament pels aliats a la Declaració de Potsdam. Entre altres coses, implicava el desarmament complert de les forces armades japoneses.

Les tropes dels Estats Units desembarcaren pacíficament a les illes japoneses per assegurar el compliment dels acords de pau. Sota les ordres del comandant suprem nord-americà, el general Douglas Mac Arthur, s’inicià el desmantellament complert i absolut de l’exèrcit japonès; s’arribaren a prohibir les arts marcials.

Al 1947 els nord-americans redactaren la Constitució que havia de regir el Japó de la post-guerra. El seu article 9 li prohibia l’ús de la guerra i la tinència de forces militars de cap tipus. Però en el context de la Guerra Freda, els Estats Units eren conscients de que els calia un Japó aliat i estable, de manera que ajudaren als japonesos a recuperar certes capacitats militars, enfocades exclusivament a la defensa del territori nacional.

Vaixells nord-americans i japonesos durant unes maniobres conjuntes.

Vaixells nord-americans i japonesos durant unes maniobres conjuntes.

Un fet normal en un moment molt delicat

Les recents maniobres del Japó són coherents amb un país que vol superar un passat llunyà, de la mateixa manera que ja ho han fet tots els altres actors de la Segona Guerra Mundial. Compta per a fer-ho amb el suport d’alguns aliats clau com els Estats Units, però també s’enfronta amb l’oposició frontal de molts països asiàtics.

Japó intensifica els esforços de normalització de les seves forces armades en un moment políticament molt complex a la zona. S’està negociant un ampli tractat de comerç entre Estats Units i molts països asiàtics (el TPP), i la Xina és ara extremadament sensible a qualsevol nova amenaça potencial a la seva posició regional. Tampoc ajuden certs gestos del govern de Shinzō Abe, percebuts pels països als quals el Japó envaí durant la Segona Guerra Mundial com mostra de no penediment pels crims comesos i de revengisme militarista.

En definitiva, Japó pot posar als Estats Units en una incomoda situació davant Xina si recolza al primer excessivament. I al mateix temps, a Washington li interessa que països asiàtics plantin cara a Beijing. Tot un dilema que exigirà de grans dots diplomàtics en totes les parts implicades.

Print Friendly, PDF & Email

Joan Prats i Amorós

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies