CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Engany fiscal (i social) Engany fiscal (i social)

Engany fiscal (i social)

Anàlisi 7 Desembre, 2017 Antoni Durán-Sindreu 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Engany fiscal (i social)

Fa uns dies vaig intervenir en una tertúlia en la qual, després d’exposar les meves opinions sobre l’actual sistema tributari i la seva necessària reforma, em van titllar respectuosa i educadament d’utòpic. I és veritat; potser pretengui l’impossible. No sé; però no pararé en el meu intent d’aspirar al que és just, senzill i transparent.

La meva tesi no és altra que vivim en un permanent engany. Del que es tracta és que paguem impostos sense saber quant. Saber-ho és ja per nota perquè obligaria a la nostra classe política a justificar la necessitat de les polítiques de despesa, la seva prioritat, la seva eficàcia, la seva eficiència, i el cost que per contribuent i nivell de renda representa sostenir l’Estat paternalista en què vivim. La fiscalitat no és només un problema de progressivitat, sinó de com aquesta es distribueix entre els diferents nivells de renda, és a dir, si l’esforç fiscal que fem per contribuent i nivell de renda és veritablement progressiu, a més de, permetin-me afegir, raonable, proporcionat i sostenible. Però desconeixem aquesta dada; potser no interessi conèixer-la. Però la veritat és que la pressió fiscal es manté any rere any tot i que les classes mitjanes s’han empobrit, les desigualtats de renda s’han incrementat i el nombre de persones en risc d’exclusió social és més gran. La veritat és que en un món globalitzat i amb un alt nivell tecnològic, les grans empreses busquen refugis fiscals que els permetin alleugerir la seva càrrega fiscal mentre que el factor treball és víctima de les seves arrels sense opció real alguna d’aspirar a aquests refugis. La veritat és que el factor treball a Espanya és dels més gravats de l’OCDE, és a dir, dels més penalitzats. La veritat és que no som conscients del que paguem perquè el “sistema” s’encarrega que els impostos que suportem no es visualitzin amb facilitat. La veritat és que ens queixem del que conscient i directament vam pagar, l’IBI, la plusvàlua municipal, les taxes, etc., però no d’allò que no som tan conscients com l’IVA que suportem en consumir o dels impostos invisibles que s’amaguen darrere del preu del carburant, del tabac o l’alcohol. Som, i ho reitero, uns inconscients fiscals per imperatiu legal. Ens hem fins i tot convençut que els nostres drets són gratuïts. Ens hem també convençut que l’Estat ha de solucionar absolutament tot, perquè tot és responsabilitat de l’Estat. Estem fins i tot convençuts que tenim un sistema tributari progressiu sense tenir en compte que, si considerem la Seguretat Social com un impost, aquest dista molt de ser progressiu. La veritat és que ja fa molts anys que els pressupostos públics no abandonen la senda del dèficit i que l’endeutament d’Espanya està en límits poc racionals. La veritat, fins i tot, és que el més probable és que no complim els nostres propis compromisos d’estabilitat pressupostària. I sí, és cert, no hi ha pedagogia fiscal ni cultura tributària, però canviar el sistema tributari per un altre més just i transparent és utòpic per impopular. Baixar els impostos i compensar la seva reducció amb preus en funció del nivell de renda per utilitzar la sanitat, l’educació, el transport o altres serveis públics és impopular perquè el ciutadà ho rebutjaria. És possible; però si expliquem amb transparència i senzillesa el que a cadascú ens costa de veritat aquest Estat paternalista crec, de debò, que la nostra percepció de gratuïtat desapareixeria en la mateixa proporció que augmentaria la nostra perplexitat i indignació. Crec, de veritat, que si expliquem que és millor cofinançar determinats serveis públics, molts ho considerarien més just i racional; crec que si expliquem que molts serveis públics no són en realitat deficitaris sinó que la veritat és que s’estan ja cofinançant, ens sorprendríem; això és el que passa, per exemple, amb el transport públic, el cost es finança amb impostos i a través de preus per la seva utilització (tarifes). Però és veritat, potser som més feliços vivint conscient i legalment enganyats sota el mantra que “ho paguin els rics”.

Total, som víctimes dels nostres propis errors i de les nostres pròpies mentides. Per això és tan necessari renovar el nostre compromís social amb un Estat del Benestar rectament entès; amb un model d’Estat que redueixi les desigualtats i promogui la creació sostenible de riquesa; amb un Estat que anteposi la persona al propi Estat perquè és la persona la que, en llibertat, ha de poder desenvolupar tot el seu potencial. Des d’aquesta perspectiva, és l’Estat qui ha de promoure les polítiques que siguin necessàries perquè, en un marc d’igualtat d’oportunitats, cadascú decideixi per si mateix, sense oblidar, és clar, les prioritats socials irrenunciables com l’educació i la sanitat. En definitiva, un Estat just, que no és el mateix que un Estat mínim ni que un Estat paternalista; Estat en què el compromís social del ciutadà és complir la part que li correspon del seu contracte social tàcit amb el mateix Estat o, millor, amb la societat; un contracte que no és a precari. És un contracte amb drets i obligacions en el qual els impostos són una part del mateix, però no l’única. Per això és important que els impostos es percebin com justos i necessaris i que es prioritzi renovar aquest contracte social que es tradueixi en polítiques econòmiques i socials en què s’assenteix la renovació del projecte social d’Estat. Però si vostès volen, continuem vivint enganyats.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Durán-Sindreu

És profesor de la UPF i soci-director de Durán-Sindreu, Advocats i Consultors d'Empresa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies