CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els vots no tenen “amo” Els vots no tenen “amo”

Els vots no tenen “amo”

Opinió 29 Juny, 2016 Josep Manel Silva 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Els vots no tenen “amo”

Fa molts anys que repeteixo com un mantra aquesta afirmació: els vots no tenen propietari, no són de ningú, no tenen “amo”.

Sempre que hi ha eleccions cal recordar i comprovar que, si més no en una part important del electors, aquesta frase és una realitat que es repeteix i fins i tot s’incrementa…

Només els anomenats partits “vells” (especialment el PP, en menor grau el PSOE, i potser CDC, el PNB i algun altre) tenen una base de vots fidels, arrelats, que mai no canvien de banda passi el que passi. Responen a un electorat més aviat gran, que per tant es va extingint per raons biològiques, i que te data de caducitat.

La resta és un vot volàtil, que canvia fàcilment d’opció i fins i tot que passa de l’abstenció al vot i al contrari sense raons aparents. És un fenomen molt habitual entre alguns joves, desencantats del sistema, que en algun moment s’han sentit cridats a participar però després han vist frustrades les seves expectatives. Només això explicaria, per exemple, que des de desembre fins a juny, una nova formació com Podemos i les seves confluències, a la qual ara se li ha afegit Izquierda Unida, hagi perdut ni més ni menys que UN MILIÓ de vots. La majoria dels quals sembla que s’han quedat a casa, electors que han decidit abstenir-se. Potser perquè no els hi ha agradat l’aliança amb els postcomunistes (sembla una contradicció proclamar en campanya que has vingut a restablir la socialdemocràcia, com va dir Pablo Iglesias, i presentar-se en coalició amb una força que representa un gir més definit cap a l’esquerra), perquè no els hi va fer el pes l’estratègia de pactes (més aviat hauríem de dir l’aversió al pacte) de Podemos, o perquè van tenir por de donar-li massa poder a una nova i inexperta formació. I es van quedar a casa. Això explica que a la comunitat de València, per exemple, hagi tornat a guanyar el PP que ni tan sols té òrgan de direcció estable amb tota la seva cúpula imputada.

Aquest vot volàtil també explica el descens de Ciutadans, juntament amb alguns errors de càlcul dels seus dirigents. És evident que una part dels vots que Ciutadans va rebre al desembre ara han anat al PP (han retornat, potser hauríem de dir, perquè eren vots captius, prestats, malgrat ja hem dit que els vots no són de ningú i per això es mouen). Aquestes eleccions han estat de fet com una segona volta de les de fa sis mesos, i per tant molts votants han optat per assegurar la utilitat del seu vot i de pas garantir que no serviria per pactar amb el PSOE contra el PP (una cosa és no votar el partit a qui has votat sempre, i una altra que el teu vot serveixi per investir a l’adversari). L’esforç d’Albert Rivera per situar Ciutadans com una opció moderada i centrista, amb capacitat de pactar a tots dos costats, és molt lloable, i potser li funcionarà a mig o llarg termini, però en aquestes eleccions es tractava de reforçar al PP o a l’eix d’esquerres i per molts ciutadans (més de 400.000) la situació econòmica, el Brexit, el experiment Podemos, els ha convençut de no fer experiments. Entenc que Ciutadans no vulgui aparèixer com un apèndix del PP, ni tant sols com una alternativa, i vulgui marcar perfil propi, però el risc era perdre molt suport pel camí, com ha passat, encara que hagin captat alguns vots tradicionalment socialistes.

Pel que fa al PP, ha fet una campanya molt intel·ligent i molt eficaç, en positiu (trobo que l’eslògan “A favor” dignifica la política, encara que vingui d’un partit enfangat per la corrupció), i insistint en la idea de la utilitat del seu vot per frenar els “podemites”, i amb una llei electoral que l’afavoreix clarament a les províncies més petites davant els partits nous, especialment Ciutadans.

I finalment el PSOE, amb el pitjor resultat de la història, ha aconseguit si més no derrotar les enquestes (d’alguna cosa han de servir les campanyes, no?) i evitar el “sorpasso” d’Unidos Podemos, que s’havia convertit en el seu principal objectiu electoral.

Aquest és el panorama després de la batalla, i ara què?

Segons el meu parer, a mesura que passin els dies, els partits aniran digerint el resultat i actuaran en conseqüència, o sigui:

  • No tindria cap sentit repetir de nou les eleccions, el PP obtindria un resultat encara millor, Ciutadans desapareixeria del mapa i les forces d’esquerra patirien una derrota d’escàndol. Ja hem vist el comportament dels electors en aquesta segona volta. Els partits ens van demanar resoldre un problema que ells no van saber ni voler resoldre. Si comparem els resultats de desembre, ens agradi o no, els votants li han donat al PP la legitimitat per governar, i la resta de forces, en especial PSOE i Ciutadans, haurien de permetre la investidura, ja sigui en forma de pacte de govern o amb la seva abstenció, però en cap cas mantenir la interinitat d’un país sense govern. Estic convençut que els ciutadans agrairan al PSOE com un gest de responsabilitat, per exemple, que expliqui que farà oposició, dura si cal, però que permetrà amb la seva abstenció la investidura de Rajoy.
  • Tenim per davant, si hi ha investidura, una legislatura molt inestable, amb un partit acostumat a governar amb majoria absoluta i que ara ho haurà de pactar tot amb forces molt diverses. Molta feina pel Congrés dels Diputats (i molt poca pel Senat on el PP torna a tenir una plàcida majoria absoluta) i turbulències a la vista.
  • Pel que fa a Catalunya, que juntament amb el País Basc i alguna altra província del sud d’Espanya, semblen reductes de resistència al PP, es podria configurar una majoria d’esquerres (amb ERC com a partit central!) que acabarà per marginar Convergència i aparcar el procés independentista per prioritzar un eix ideològic propi i diferent a la resta de l’Estat.

Finalment, una autocita, amb perdó. Uns quants dies abans de les eleccions, en aquest mateix digital, vaig publicar un article amb les meves previsions de campanya. Aquestes eren les conclusions, que mantinc, sobre el que pot passar a partir d’ara:

“En conclusió, la meva predicció és que el PP tornarà a governar, amb o sense Ciutadans, si aquesta força li aporta els diputats necessaris per sumar majoria, i/o amb l’abstenció del PSOE, si Pedro Sánchez és derrotat per Iglesias i Garzón en la seva lluita particular pel segon lloc. Veurem el paper que pot jugar el PNB, o Coalició Canària, o alguna altra força minoritària si el resultat es prou ajustat, i veurem també quan dura una legislatura que pugui començar amb unes bases tan febles”.

Print Friendly, PDF & Email

Josep Manel Silva

És Advocat i periodista i vocal de Construïm

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies