CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els pobres són els més afectats per la crisi Els pobres són els més afectats per la crisi

Els pobres són els més afectats per la crisi

La crisi econòmica i financera ha afectat el nostre país amb una intensitat especial, però els efectes no han estat els mateixos per a tothom. Els pobres són els més afectats
EconomiaZPortada Izquierda 9 agost, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Els pobres són els més afectats per la crisi

L’Observatori Social de la Caixa ha publicat un estudi sobre els efectes que perduren a l’actualitat. La crisi econòmica i financera ha afectat el nostre país amb una intensitat especial, però els efectes no han estat els mateixos per a tothom. Encara que l’empobriment del conjunt de la població ha estat generalitzat, les classes baixes n’han acusat molt més l’impacte. A diferència del que ha passat en altres països, l’augment de la desigualtat a Espanya s’explica més per la pèrdua de posicions dels estrats de renda més baixos que no pas per un enriquiment addicional dels més rics.

Durant la primera fase de la crisi (2008-2011), que també va ser la més intensa, els més pobres van ser els grans perdedors. La immobilitat és màxima als extrems de la distribució d’ingressos: el 2011, tant rics com pobres es mantenien en bona mesura en les mateixes posicions de què partien al començament de la crisi. La mobilitat dels extrems és pràcticament inexistent (amb prou feines l’1 o el 2% travessa l’escala d’ingressos en un sentit o altre), de manera que el més probable per als pobres és continuar sent pobres tres anys més tard. Per als més pobres (decils 1 i 2), l’opció més probable és continuar a la mateixa classe d’origen o, com a molt, pujar als estrats més baixos de la classe mitjana. Per als més rics, la immobilitat és la norma: el 65,5% del decil 10 es manté en la mateixa posició; el 13,2% passa al decil 9, sense deixar de ser rics, i el 20% cau a la classe mitjana.

Les classes mitjanes: ni són un grup compacte, ni són les més vulnerables. Per a la classe mitjana, la mobilitat es produeix sobretot entre posicions dins el mateix grup. Aquest grup, però, té un comportament diferent en els extrems inferior i superior. La vulnerabilitat de la classe mitjana baixa ha estat més acusada durant la crisi (el 26% dels que el 2008 es trobaven al decil 3 cau en la pobresa), mentre que el 28,4% del decil 8 passen als decils més alts i a formar part, per tant, del grup dels rics.

Les rendes mitjanes són per personal (unitat de consum), però s’obtenen, per a cada llar, tenint en compte la seva composició, per integrar en la renda l’efecte de les economies d’escala. El preu del lloguer d’un habitatge, per exemple, és el mateix, tant si hi viuen una com quatre persones. La renda mitjana es calcula dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre d’unitats de consum. I el nombre d’unitats de consum es calcula, per la seva part, atorgant un pes d’1 al primer adult, un pes 0’5 a la resta d’adults i un pes de 0’3 als menors de 14 anys. Després de calcular l’ingrés per unitat de consum de la llar, s’adjudica per igual a cadascun dels membres.

Crisi

Tothom –rics i pobres– s’ha empobrit amb la crisi, però els uns més que no pas els altres? En tractar-se de quantitats absolutes, les variacions de més entitat es donen lògicament a la part alta de la distribució, entre les classes més riques, i són menors a la part baixa, entre les més pobres. Això no vol dir, és clar, que el decil més pobre hagi trampejat millor la crisi, sinó que la davallada en termes absoluts de la renda mitjana va ser més gran a la part alta de la distribució (4.708 euros de pèrdua mitjana al decil 10 enfront de 1.151 al decil 1). Contràriament al que se sol afirmar sovint, la crisi no ha fet una excepció amb els rics (Ariño, 2016).

Examinem ara el canvi en termes relatius, prenent el 2007 com a punt de referència. Les pèrdues més grans es van produir al decil 1 (els més pobres), que entre el 2007 i el 2013 va veure com la seva renda queia aproximadament en una tercera part, mentre que el decil més alt va perdre només el 12,6%. Per la seva part, la renda de les classes mitjanes també es va reduir en una mesura més petita, sobretot quan ens desplacem al límit superior: com més riques, més petita ha estat la pèrdua relativa.

Dins d’aquest grup, les pèrdues oscil·len entre el 23,1% i el 16,2% per als decils més pobre i més ric (decils 3 i 8, respectivament, taula 1). Així doncs, no totes les classes hi van perdre en la mateixa mesura i són les classes més pobres les que hi van perdre més proporcionalment.

Resumint: la crisi ha provocat una disminució de la renda disponible a totes les llars, però la pèrdua ha estat més intensa com més pobra és la llar.

Des de l’inici de la crisi, els canvis principals en la distribució de la renda es poden resumir en aproximadament un punt percentual més de renda per al 20% més ric i un menys per al 20% més pobre. Així doncs, podem dir que l’augment recent de la desigualtat a Espanya, més que no pas al distanciament dels rics, és degut a la pèrdua de posicions dels estrats de renda més baixos. Com assenyalàvem anteriorment, aquesta conclusió és important perquè trenca amb el patró de polarització creixent que se sol extrapolar al conjunt dels països occidentals desenvolupats.

Així doncs, l’empobriment de les persones fins a arribar a ser classificables com a pobres no ha estat un fenomen generalitzat, sinó que ha afectat sobretot aquelles que ja es trobaven a la frontera de la pobresa. Potser el que caldria és centrar el debat social i polític justament en aquest grup.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies