CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els cosidors Els cosidors

Els cosidors

Conviure 27 Març, 2018 Simó Aliana 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Els cosidors

Una opinió recurrent en els infinits comentaris sobre la consuetudinària situació catalana és  la necessitat de contrapesar els efectes negatius d’una, també molt repetida, fractura de la societat  catalana. Refer la cohesió, tornar a ajuntar la societat dividida, cosir el trep que esquinça per la meitat les preferències dels catalans pel que fa a tenir o no un estat propi.

Honestament penso que la dimensió de la fractura està exagerada. És clar que uns pensen diferent dels altres en la qüestió de la possible independència. Com també podem considerar que s’organitzen en dos blocs els convencionalment de dretes o d’esquerres. O tantes altres opcions alternatives de la vida col.lectiva. És bastant obvi que la fractura, grossa o petita, no s’ha produït per la defensa d’idees diferents, sinó pels instruments utilitzats per a defensar-les.

Els uns amb pressa, superficialitat argumental i ingènua unilateralitat. Els altres, amb la força fàcil que dona l’status quo legal del monopoli de la violència, física de la policia o ritual de la justícia. Aquests són els factors que alimenten l’empipament i encabriten el personal. No són les idees diferents les que fracturen la societat, sinó la poca capacitat i la molta irresponsabilitat de qui, en unes votacions aquí o allà, hem posat entre tots per a que gestionin la nostra convivència.

On tenim els cosidors dels estrips?  No els llocs on cosir, sinó les sastresses i sastres, els depositaris d’un ofici que s’ha anat abandonant. Jo no els veig. Algú en sap de cosir? La reivindicació de la costura acabarà convertint-se  en  un altre tòpic, com el de l’oferiment genèric de diàleg, o l’atenció a les preocupacions de la gent,…  o tants altres conceptes importants que hem acabat trivialitzant. No em crec gaire lo de la fractura profunda, però tampoc sé veure bons cosidors dels descosits. Més aviat el contrari, especialment en els darrers dies, on l’evolució  de la qüestió catalana s’assembla més a la del circ romà, uns  potser venerant màrtirs i altres potser només  fruint d’un espectacle cruent. Presons, multes confiscadores, cessaments, …  tota aquesta celebració del poder, no sé si s’adiuen gaire amb l’ofici d’un bon cosidor.

Estem en setmana santa, i en la qüestió catalana fa temps que estem ancorats  en un llarguíssim dijous-divendres sant. La preciosa litúrgia, però, de la nit de Pasqua proclama en un moment  “o felix culpa, quae talem et tantum meruit habere redemptorem” (feliç la culpa que ens va portar un redemptor  tan gran). Tant de bo poguéssim arribar a una conclusió semblant. Em quedo amb aquest missatge d’esperança.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies