CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Eleccions el 28 d’abril com a resultat del nou vot de censura. Com pitjor, millor? Eleccions el 28 d’abril com a resultat del nou vot de censura. Com pitjor, millor?

Eleccions el 28 d’abril com a resultat del nou vot de censura. Com pitjor, millor?

L’escenari que ara s’albira és a pitjor. En general i en l’àmbit econòmic, la situació tendirà a empitjorar
Editorial 15 Febrer, 2019 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Eleccions el 28 d’abril com a resultat del nou vot de censura. Com pitjor, millor?

Sí, vot de censura, perquè  el no d’ERC i el PDECAT als pressupostos és, en termes parlamentaris, un vot de censura per enderrocar el govern Sánchez i donar lloc a unes noves eleccions, que han estat convocades per al 28 d’abril. Els mateixos que varen fer possible l’èxit de Sánchez sobre Rajoy, ara, vuit mesos després l’han castigat.

Primera conclusió: la crisi catalana esdevé decisiva per a la crisi d’estat. I aquesta és una constant històrica, que només la ceguera del PP i Cs no únicament no veu, sinó que pretén accentuar amb una suspensió sine dia de l’autogovern català.

En aquell no als pressupostos, han intervingut dos subjectes fonamentals, ERC i Puigdemont. Esquerra tenia dues raons per anar a aquest doble escenari: la coincidència amb el judici del seu màxim dirigent, i la confiança que amb unes eleccions ara, es convertirà en la primera força a Catalunya, engegant definitivament els postconvergents al racó de la història. Per a Puigdemont la qüestió és més de supervivència personal. Tant és així que fins i tot va torpedinar els últims intents dels diputats del PDECAT a Madrid, amb Campuzano al capdavant, d’arribar a un acord in extremis amb el PSOE. Cal dir però, que després de l’onada crítica sobre la comissió de partits i la figura del relator, el partit socialista havia decidit plegar de tota entesa amb els catalans per por al perjudici electoral.

L’escenari que ara s’albira és a pitjor. En general i en l’àmbit econòmic, la situació tendirà a empitjorar. No vol dir que entrem en una nova crisi -tampoc es pot descartar- però sens dubte el creixement i l’ocupació es veuran afectats negativament. Alguns núvols negres afecten l’economia catalana, com totes aquelles en les que la fabricació de cotxes és decisiva, cas d’Alemanya. En el cas de Barcelona la planta de Nissan està en risc perquè ja treballa només a un 30% de la seva producció. No és el cas de Seat, però res fa pensar que, si el declivi continua, no l’afecti. En definitiva tots aquests centres fabrils depenen de multinacionals que distribueixen la seva producció a escala global, i per tant la seva localització és pura conveniència. Uns governs eficaços a Madrid i Barcelona ja fa mesos que estarien negociant amb les respectives centrals automobilístiques la forma de reduir l’impacte. Ara res d’això és possible, ni s’espera a curt termini.

No és només l’economia. Les costures de l’Estat del benestar rebenten. Mentre el “tic-tac” de la crisi de les pensions continua marcant el ritme de la gran crisi, els partits segueixen immersos en les seves històries. No hi ha polítiques familiars, ni favorables a la natalitat, i això fa més difícil el futur. Els serveis de salut pública estan molt forçats. A l’Espanya interior, les mancances ja són escandaloses, el sud català continua sense solucions, i la muntanya pirinenca se sustenta amb un recurs cada vegada més fràgil com és la neu.

Tot es veu complicat i difícil i és quan més necessitaríem una bona política, avui inexistent. Al final sembla que tot es redueix a una lluita pel poder d’unes minories instal·lades i els seus exèrcits de servidors, que viuran millor o pitjor en funció del tros de pastís que guanyin. I si el preu per aconseguir-lo és el perjudici del conjunt o d’alguna minoria gran, el pagaran gustosament. Aquesta espiral malèfica és alimentada pels propis mitjans de comunicació per complicitats ideològiques, i perquè la política com espectacle emocional els hi dóna més paper, més poder al capdavall. I també es dóna perquè la societat civil, les seves institucions, o bé participa de la gerra de faccions, o és tan feble, conformista o temorenca, que és incapaç de generar un corrent regenerador.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies