CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El Salm 94 El Salm 94

El Salm 94

Conviure 6 Febrer, 2018 Simó Aliana 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » El Salm 94

El tema de la Justícia Divina no és un tema massa apassionant, ni entre els qui ens considerem més o menys indignament creients. No segueixo massa d’aprop el magisteri oficial de l’Església, però  penso que m’equivoco poc si dic que el missatge més dominant en l’activitat pastoral ordinària és tot el que fa referència a l’amor immens de Déu respecte als homes i a l’actitud misericordiosa davant del pecador. Personalment, també és la imatge de Déu que sento més propera.

Un concepte religiós no massa allunyat al de Justícia Divina és el del Temor de Déu. El catecisme ens diu que és un dels set dons de l’Esperit Sant. Tots dos conceptes caminen en la mateixa direcció: tenim llibertat d’actuació, però més val comportar-nos bé perquè al final hi ha un referent inapel·lable  que discrimina, que jutja. Són conceptes durs, potser poc friendly,  severs en el llenguatge, que el mateix Papa Francesc, en un gran esforç adaptatiu  tot parlant  del Temor de Déu, el descriu com “el abandono en la bondad de nuestro Padre que nos quiere mucho”.

El Salm 94 porta justament per títol “El Déu de la Justícia”. És un cant de l’oprimit per demanar la intervenció recta de Jahveh quan en el poble s’estén la injustícia i la violència. “Si no m’hagués  defensat Jahveh ja em veia al silenci del sepulcre“. I m’ha portat a aquest salm un comentari d’un monjo de Montserrat que en va arribar fa uns quants dies.

Ho comentava el P. Josep Laplana Puy, fill de Binéfar, historiador i Director del Museu, i bon exemple de la funció integradora de  l’antiga diòcesi de Lleida. Venia a dir el pare Laplana: cada setmana en les oracions conventuals dels monjos recitem al menys una vegada el Salm 94; quan arribem al verset 20, i diem en veu alta  “¿et pots avenir amb un tribunal corromput, que inventa delictes en nom de la llei?”, el monjos  alcem els ulls, ens mirem…, i continuem.

Ja sabem que la  justícia divina res té a veure amb la humana. L’administració de justícia que hem muntat els humans,  i que en democràcia hem posat en mans de l’Estat, no és més que una vessant de la capacitat monopolista que aquest té per exercir la violència. Tipificada i ritualitzada, però violència. El plantejament penal és fer pagar per un mal comés, en definitiva retornar mal per mal. (Simplificant, la justícia divina seria retornar bé per mal).

Després de conèixer la darrera interlocutòria del Tribunal Suprem  mantenint l’ exconseller Forn a la presó, a més de continuar mirant-se, els monjos potser també brandaran el cap.  Quan la sensació d’injustícia i d’impotència és molt profunda en el nostre entorn, invocar una justícia superior també pot ser una via per canalitzar esforços cap a una millor convivència.

Print Friendly, PDF & Email

Simó Aliana

(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies