CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El Procés està acabat, què cal fer ara? El Procés està acabat, què cal fer ara?

El Procés està acabat, què cal fer ara?

Editorial 11 Gener, 2019 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » El Procés està acabat, què cal fer ara?

2019 certificarà de manera definitiva la fi de l’anomenat procés cap a la independència, aquella via que afirmava que tal objectiu es podia assolir al marge de tot acord amb l’Estat espanyol, i que, fins i tot, aventurava assolir-la a data fixa. La realitat és que no hi ha independència  en un termini identificable. Aquesta és l’evidència pura i dura que el desastre polític del 2018 ha fet palès, i que l’any que comença donarà fe. En el si de l’independentisme la gran fractura ja s’ha produït, i la votació sobre els pressupostos de l’Estat i les eleccions del mes de maig, formalitzaran. A una banda, els que volen fer política tenint en compte les necessitats dels catalans d’arribar a fi de mes i a fi d’any en les millors condicions possibles. D’una altra els que aventuren assolir la independència no tant per la força pròpia o l’ajut exterior, com per la convulsió de l’estat espanyol, el deteriorament definitiu de totes les seves institucions, la formació d’un nou règim, en el qual la causa catalana seria l’ariet. En aquesta visió és ben visible el miratge de com es va assolir la II República, sense parar atenció que el seu problema vital va ser, des del primer moment, no gaudir d’una majoria social clara, per la forma com es va proclamar -unes eleccions municipals- i pel que el recompta de vots totals – i no només els de les grans ciutats- determinava. Un canvi de règim sense una majoria aclaparadora només és possible per la força.

L’independentisme ha tingut la gran virtut de generar una gran il·lusió, y els terribles defectes de gestionar fatalment el seu poder de govern, mostrant les incapacitats dels seus dirigents per a governar més enllà del discurs abrandat pel seu entossudiment en voler-se creure que eren la gran majoria, quan és obvi que només són una minoria molt gran, i per no haver estat coherents amb l’abrandament de les seves posicions en els moments decisius, després d’anunciar la independència, en la resposta al 155 anant com mesells a unes eleccions autonòmiques, no convertint la vaga de fam en un fenomen massiu. Parafrasejant la frase històrica, no es pot voler ser Bolívar i Prat de la Riba al mateix temps. Millor dit, es pot ser en una versió molt catalana i prou acreditada, la del pujolisme, que possiblement voldrà reeditar Junqueras des de la seva perspectiva.

Com més tardem a normalitzar la política nacional pitjor ens anirà als catalans. I el nou cicle polític i econòmic que comença enguany a Europa ho serà tot menys dotat de certeses. Necessitem  que, almenys a casa, els nostres polítics facin el possible per aportar-ne.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies