CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El problema decisiu de Barcelona El problema decisiu de Barcelona

El problema decisiu de Barcelona

Editorial 14 març, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » El problema decisiu de Barcelona

Barcelona, capital de Catalunya -centre d’una de les grans regions metropolitanes d’Europa i que ha assolit una notorietat mundial- té un problema greu que, en cas de mantenir-se, condicionarà el seu present i malversarà el futur.

És molt concret i ben fàcil d’identificar: els seus recursos i gestió pública, el govern de la ciutat, està dirigit per un grup que expressa una petita minoria i que es comporta com si fos la totalitat. Barcelona en Comú i l’Alcaldessa governen amb 11 regidors de 41, només el 27% del plenari, que al seu torn, expressa el 25 % dels vots emesos, i tan sols el 15 % de tot l’electorat.

Són xifres pobres pel que fa a la seva capacitat de representació, que exigeixen un esforç per guanyar-la. Però, al contrari, Ada Colau i els seus companys de govern es comporten com si fossin l’expressió de la voluntat popular de la ciutat. Que s’ho treguin del cap. Tenen 176 mil vots sobre un total de més d’un milió cent mil votants. Tenen legalitat per governar per raó de la incapacitat de forjar un govern alternatiu, però la seva legitimitat és tan minsa com la que indiquen les xifres, i això els qui governen farcint el seu discurs dels conceptes de participació, el comú, i bé comú, haurien de ser-ne conscients i actuar amb prudència i respecte, cercant governar per a la gran majoria i no només per a una ideologia molt particular, que progressivament es mostra cada vegada més portadora de conflictes, més parcial, per a no dir sectària, en les seves accions, plena de perjudicis irracionals, fruit d’un excés d’ideologia i un dèficit de pràctica. Tot plegat pot acabar sent letal per a una gran ciutat. Dóna la sensació que volen conduir sobrats de suficiència una moto de gran cubicatge, saltant directament del ciclomotor. En realitat, ara per ara, el govern municipal viu de les rendes precedents, de la gran inèrcia municipal, més que de la seva gestió.

La incapacitat dels partits

Però aquesta és només una dimensió del problema. Falta la segona, que l’agreuja i l’aprofundeix a una escala superior. Tal situació es produeix perquè la majoria, els altres partits, són incapaços de, o forçar una majoria de govern més representativa, o construir una d’alternativa. És una desgraciada demostració del partidisme com a estructura negativa.

Els partits són instruments importants però són mitjans, no fins en si mateixos. Són béns dirigits a produir altres béns. I, quins són aquests béns? Organitzar i afavorir una bona educació dels estats d’opinió diversos que hi ha en una societat plural, de manera que adequadament canalitzats i racionalitzat, facin més intel·ligible el debat necessari per a construir el bé comú. I, en què constitueix aquest bé del qual tant es parla i alhora és mal conegut i pitjor aplicat? No és l’interès general, ni el bé d’una majoria. El bé comú consisteix en la construcció de les condicions concretes que fan possible que cada persona concernida per aquella acció assoleixi el seu millor bé personal, i que el conjunt generi externalitats positives, és a dir, també aporti béns per a la comunitat.

Encara els partits tenen una altra finalitat necessària per a la política: la construcció de l’amistat civil, aquella forma d’afecta entre estranys que es dóna en raó que tots treballen pel bé comú; el podem també descriure com a concòrdia.

Els partits polítics han desertat d’aquesta funció, s’han convertit en fins egocèntrics i auto referenciats, i estan destruint la democràcia. El cas de Barcelona és un exemple particularment greu per la seva concreció i exageració d’aquesta incompatibilitat que tant fomenta la paràlisi -com en el cas d’Espanya- com el govern d’una minoria que s’autoproclama majoria, quan no totalitat, com el cas de Barcelona Comú i Ada Colau.

Una minoria pot guanyar legitimitat si governa per a la majoria.  No és el cas de Barcelona, millor encara, ha de ser capaç de forjar aliances de govern o, en cas contrari, l’oposició ha d’haver superat les seves diferències en bé de la ciutat i forjar una alternativa. Mentre això no succeeixi, Barcelona té un greu problema.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies