CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El preu del vot El preu del vot

El preu del vot

Opinió 29 abril, 2016 Josep Manel Silva 1
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » El preu del vot

A hores d’ara la majoria dels espanyols ja saben el que costarà repetir les eleccions generals. Si prenem la referència de les darreres al desembre de 2015, la xifra està al voltant dels 130 milions€, als quals caldrà afegir uns 25 milions més que corresponen a les subvencions que reben els partits que obtenen representació parlamentària (0,81€ per vot i 21.000€ per escó).

Sembla una quantitat desorbitada, especialment perquè la repetició dels comicis apareix com una conseqüència de la incapacitat dels partits per arribar a pactes de govern.

Però…, i si no fos així?

En primer lloc, cal tenir en compte que la despesa de les campanyes en altres països és molt més elevada. Als Estats Units, per exemple, la inversió és infinitament més gran. Les darreres presidencials americanes han costat gairebé 1.000 milions de dòlars. És clar que des de la campanya d’Obama al 2008, els candidats han renunciat al finançament públic (limitat legalment) i només reben fons privats, de grans corporacions o de donants particulars que fan petites aportacions, però molt nombroses. A l’esmentada campanya d’Obama al 2008, el 40% dels diners provenia de persones físiques i molt sovint gràcies a campanyes de recaptació per Internet. Ara bé, als USA no hi ha limitacions a la publicitat televisiva i el 50% de despesa de campanya correspon a espots televisius (una part molt important és publicitat negativa). I a més, allà tenen primàries, amb la qual cosa la campanya dura gairebé un any i el país és molt gran i la organització molt costosa. I els lobbies tampoc no tenen límit en les seves aportacions a través dels PAC’s (comitès d’acció política) o dels Superpacs (un invent recent que permet recaptar diners sense límit mentre no estiguin formalment lligats a cap candidat), amb l’objectiu d’influir sobre les polítiques de cada partit.

A Espanya, la propaganda política a TV està prohibida, llevat dels espots emesos als espais gratuïts durant la campanya electoral, i per tant els diners serveixen per pagar el cost d’organitzar eleccions i per sufragar les despeses dels partits, especialment el mailing amb els programes i paperetes de vot que s’envien al domicili.

A les darreres eleccions, el pressupost del PSOE a la campanya, segons fonts del mateix partit, va ser de 9 milions €. Van rebre 5 milions i mig de vots, i per tant, si fem un càlcul aproximat, el cost per vot en el cas dels socialistes és de 1,8€. Obama, al 2008, en una de les campanyes més exitoses de la història, va invertir 760 milions de dòlars i va obtenir 69 milions de vots, O sigui, que un vot demòcrata als EE.UU costa més de 10€. Si fem un càlcul similar amb els altres partits, veurem que el vot més econòmic és el de Podemos, que amb una inversió de 2,2 milions en campanya (una part important a través de microcrèdits o crowfunding) va aconseguir 5 milions de vots, o sigui a 0,40€ el vot. A Ciutadans el vot li costa una mica més d’1€, al PP uns 2€ per vot (tot i que no tenim xifres oficials de la seva despesa en campanya al 2015 perquè encara no les han facilitat) i el vot més car va ser el de Izquierda Unida, que amb una inversió de 2,5 milions € només va obtenir 1 milió de vots, o sigui 2,5€ per vot (i només 2 escons com a conseqüència d’una llei electoral que s’acarnissa amb  aquesta formació).

O sigui que al final el problema no és tant el cost de la campanya i el que cada partit inverteix para aconseguir el màxim nombre de vots possible, sinó el fet que aquests diners siguin diners públics. La solució seria, per tant, que els partits aconsegueixin finançament privat (dins dels límits molt estrictes que marca la normativa actual), no de grans empreses interessades en recuperar la inversió, sinó en donants particulars i en petites quantitats. Però això, al marge dels experiments més o menys exitosos de Podemos i en part també de Ciutadans, no sembla massa realista. Algú s’imagina a Rajoy o a Pedro Sánchez demanant diners per finançar la campanya?? No és el millor moment per fer-ho, està clar. Per tant, el problema és la percepció que la gent té de la política, dels casos de corrupció, de la desconnexió majoritària envers la activitat pública que fan inimaginable, com passava als Estats Units, que un estudiant, o un treballador modest d’una fàbrica, sigui capaç d’aportar 10 o 15 dòlars, per col·laborar amb un candidat o un partit sense demanar res a canvi.

Com deia Antonio Machado, “todo necio confunde valor con precio”. La democràcia té un preu perquè té un valor i crec que l’hem de pagar a gust, sempre que serveixi per alguna cosa. El que no té sentit seria repetir les eleccions perquè després els partits es trobin amb una situació similar i siguin incapaços de pactar per escollir un president i un govern.  Pagar un cop per un fracàs, d’acord, però dues vegades semblaria excessiu, no?

Print Friendly, PDF & Email

Josep Manel Silva

És Advocat i periodista i vocal de Construïm

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

    Aviso de cookies