CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El gran error de l’independentisme: el menyspreu cap a la natalitat El gran error de l’independentisme: el menyspreu cap a la natalitat

El gran error de l’independentisme: el menyspreu cap a la natalitat

CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 31 octubre, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » El gran error de l’independentisme: el menyspreu cap a la natalitat

És digne del divà del psicoanalista el fet que dos milions de catalans maldin incansablement per construir en el futur un país millor i alhora ignorin que, amb la natalitat actual, Catalunya és un país inviable. Encara més quan saben que la raó de la feblesa social de l’independentisme és en gran part conseqüència de les grans onades migratòries del passat. Que els seus homes i dones en la seva gran majoria s’hagin integrat al país, no significa que no mantinguin arrels afectives i personals amb el seus orígens. Ser catalans, sí, trencar amb Espanya, no, perquè no veuen la incompatibilitat entre una cosa i l’altra. Que ningú s’enganyi, onades immigratòries afebleixen com a mínim la vocació per la independència. Malgrat això, es manté intocat un sistema que incentiva el no tenir fills. No únicament això, sinó que el tema no està a l’agenda política.

El cost teòric d’un fill fins als 18 anys -i les xifres no són bones, ni actuals- se situa entre els 100 mil i 300 mil euros fins a la seva veritable emancipació. A ells cal afegir els costos d’oportunitat, que es poden avaluar en 100 mil euros, i altres més que poden superar 100 mil més. Aquesta és la xifra de la qual disposa qui no té fills, per invertir en el seu pla de pensions privat. A més, usufructua la part alíquota de l’aportació que els fills adults faran a la Seguretat Social amb les seves quotes, així com la contribució a Hisenda, igual que els pares d’aquests, amb la diferència que uns es beneficiaran sense haver aportat res. Imaginem un món format per dues famílies que ingressen el mateix, una té tres fills, l’altra cap. La família amb fills haurà gastat un milió d’euros, potser menys per economies d’escala. La que no ha volgut tenir fill disposarà d’aquest milió i podrà destinar-lo al seu pla privat de pensions. Aquells tres fills hauran generat 1,5 milions a Hisenda, i 900 mil a la Seguretat Social. El resultat final de tot això és que la família sense fills haurà ingressat al llarg del seu cicle vital 1 milió + 50% d’1,5 milions (3 fills) + 50% de 900 mil (3 fills). Total: 2,2 milions. La família amb fills només ingressarà 1,2 milions i n’haurà gastat 1 milió, el seu retorn serà només de 200.000. Als que no han tingut els haurà representat un negoci de 2 milions al llarg del cicle vital.

Això òbviament és una simplificació, però permet entendre la lògica perversa del sistema. El fet de no tenir fills posseeix un doble incentiu: estalviar una quantitat molt important, i al mateix temps, beneficiar-se igualment de les aportacions dels qui si els han tingut i d’adults contribueixen amb els seus ingressos als pressupostos públics i de la Seguretat Social.

Tant parlar de la importància decisiva del capital humà, de la tecnologia i la innovació. Doncs bé tot això part d’una condició necessària: els fills i l’educació que som capaços de donar-los. I aquesta és la contradicció que ens va arruïnant: incentivem el que precisament no es creï capital humà,  reduint la nostra capacitat innovadora i de ser productius.

Estranya forma de preparar la independència.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies