CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La fi de la recuperació espanyola? La fi de la recuperació espanyola?

La fi de la recuperació espanyola?

EconomiaZPortada Izquierda 9 octubre, 2018 Nuria Frassati 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La fi de la recuperació espanyola?

Des del 2014 Espanya creix, i des del 2015 ho ha estat fent de forma molt dinàmica situant-se com un dels països capdavanters a Europa pel que fa al creixement del PIB. En concret els anys 2015, 2016 i 2017 Espanya ha crescut més d’un 3%. Però tot i aquesta dinàmica positiva, l’ombra del dubte torna a sobrevolar l’economia espanyola.

Les previsions de diversos organismes situen el PIB espanyol pel 2018 al voltant del 2,5% i pel 2019 a prop de la frontera del 2%, és a dir, mostren una progressiva desacceleració de l’economia espanyola.

Diversos experts argumenten que aquest canvi de tendència és i serà degut a factors exògens, és a dir, que no depenen de l’economia espanyola. Aquests són la retirada d’estímuls i pujada dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (menys liquiditat) , pujada del preu del petroli i una desestabilització dels països emergents i del comerç mundial. Tots aquests factors segurament tenen i tindran un impacte negatiu en l’economia espanyola, però existeixen ja avui altres indicadors del propi mercat espanyol que com a mínim haurien de posar en alerta a institucions i agents socials.

Una d’aquestes dades és l’estalvi de les llars espanyoles que pel segon trimestre de 2018 es va situar en el 4,4% de la renta disponible, un nivell que no es veia des del 2007, just abans de la crisis. Un nivell d’estalvi tan baix significa que la despesa de les famílies, que suposa més de la meitat del PIB, cada cop tindrà menys marge per augmentar. Aquesta situació podria convertir-se en greu si l’endeutament de les famílies creixes divergint amb l’estalvi, però de moment no és clar que s’estigui produint aquesta divergència, tot i que ha augmentat el crèdit al consum, en canvi el crèdit hipotecari ha disminuït. Sent aquest primer tipus de crèdit més volàtil i menys restrictiu en la seva obtenció. Per tant sembla que el fruit d’aquest baix estalvi és degut a què les famílies estan satisfent aquelles necessitats que no van poder cobrir durant la recessió.

Una forma de pal·liar la rebaixa de la capacitat de despesa per part de les famílies és augmentar el poder adquisitiu de les famílies, és a dir, una pujada salarial. Aquest augment salarial ha estat testimonial des de l’inici de la crisi crisis. Majoritàriament els beneficis sobre el capital, enlloc dels del treball, són els que s’han vist més beneficiats pel creixement dels últims anys.

Aquesta davallada del poder de compra de les famílies podria ser un dels causants de la moderació en l’augment interanual de setembre del consum privat que es va situar únicament en l’1,1%, una xifra significativament inferior a l’augment que s’havia observat en els últims mesos. Caldrà veure si aquesta moderació és puntual o realment és un canvi de tendència. Si el cas fos aquest últim, seria una dada preocupant ja que precisament el consum privat ha estat el major motor de l’economia espanyola.

Deixant a part les famílies, la balança comercial continua sense millorar, amb unes exportacions que creixen menys que les importacions (de gener a juny les primeres un 3,8% interanual, les segones un 6,2%). Aquest fet juntament amb l’empitjorament de les dades del turisme han afectat negativament al compte corrent fent minvar el superàvit extern. Aquesta situació a curt termini sembla que no provocarà un augment en la prima de risc del deute espanyol, ara bé, si aquest dèficit es convertís en crònic, la situació podria  ser difícil per Espanya que continua tenint un deute públic pràcticament situat en 100% del PIB.

En conclusió, sembla que el període d’alt creixement de l’economia espanyola s’ha acabat i s’està entrant en una període del cicle econòmic més madur, és a dir, amb taxes de creixement més baixes però amb una economia encara equilibrada. Ara bé, tot i que aquests indicadors no han d’alarmar a ningú, si que són un toc d’alerta. Hi ha indicadors en l’economia espanyola que s’han d’ajustar per tal de no tornar a caure en situacions passades.

Print Friendly, PDF & Email

Nuria Frassati

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies