CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El deute espanyol marca màxims històrics El deute espanyol marca màxims històrics

El deute espanyol marca màxims històrics

En l’últim trimestre Espanya ha registrat el deute més gran mai aconseguit pel país. L’estabilitat econòmica podria quedar afectada en el cas d’un major grau d’endeutament
EconomiaZPortada Derecha 7 Gener, 2019 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » El deute espanyol marca màxims històrics

Espanya ha marcat un màxim històric en quant a endeutament es refereix. El deute en l’últim trimestre ha arribat fins la xifra dels dos bilions d’euros, un llindar mai aconseguit a Espanya. La xifra de deute públic posa en qüestió la recuperació econòmica que va emprendre Espanya en els últims anys.

Entre setembre de 2017 i setembre de 2018, el deute total amb l’estranger ha pujat en 76.000 milions d’euros. La de les Administracions ha engreixat en 38.000 milions. La dels bancs en títols torna a augmentar: 24.000 milions, mentre que la empresarial decreix en 22.000 milions d’euros.

No obstant això, no tot el deute és el mateix: una part de l’increment s’explica perquè el Banc d’Espanya ha servit per a canalitzar les injeccions de diners del BCE. Des de 2015, els passius del Banc d’Espanya amb l’exterior s’han elevat en 200.000 milions.

Deute

En els seus últims informes, el Banc d’Espanya i l’FMI han alertat que Espanya pateix un problema d’alt deute públic i extern. I per a continuar fent front a aquests pagaments ha de generar continus superàvits amb l’exterior. És per aquest motiu pel qual ha de mantenir la competitivitat. Fins ara Espanya ha combinat creixements robustos del PIB amb saldos positius amb l’exterior, un fet inimaginable en períodes d’expansió anteriors.

No obstant això, en els últims mesos el saldo s’ha deteriorat amb rapidesa. Encara aguanta amb un 1,4% del PIB enfront del 2,1% anotat un any abans. Però el Banc d’Espanya adverteix “un possible esgotament del procés de guany de competitivitat observat després de la crisi”. I una disminució del deute públic ajudaria molt, assenyalen sempre els organismes internacionals.

Malgrat els set anys de superàvit amb l’exterior i cinc de creixements, el deute extern es corregeix més lent del desitjable. Segueix repuntant en euros. I ha descendit en proporció al PIB des del 174% al 167%, una mesura més apropiada perquè té en compte la capacitat de pagament. Així i tot, la reducció resulta escassa perquè la caiguda de l’endeutament privat ha estat substituïda per l’escalada del deute públic. I el 43% dels bons espanyols estan en poder d’inversors forans, segons xifres del Tresor.

Com destaca l’FMI, Espanya és l’Estat de la zona euro que més necessitats de finançament presenta en funció del seu PIB, només superat per Itàlia i empatat amb Bèlgica. En 2018 ha refinançat un 17% del PIB en deute públic, per sobre dels 200.000 milions. Malgrat que els títols estatals són més fàcils de refinançar pel BCE, es tracta d’un clar problema, fet que provoca un alt grau de vulnerabilitat a les pujades de tipus.

A més, els bancs han tornat a pujar el deute exterior, la qual cosa revela una falta d’estalvi intern. Segons expliquen els economistes, l’ideal seria que el país generés el suficient estalvi per a poder autofinançar-se.

En el punt més alt de la bombolla, Espanya manllevava uns 100.000 milions que es dedicaven a finançar la bombolla immobiliària i a l’expansió internacional de les grans empreses i bancs. En aquell moment existia un gran excés de liquiditat mundial, i els inversors es barallaven per trobar actius segurs i rendibles.

Espanya i el maó espanyol semblaven una bona aposta, màximament quan a més comptava amb el suport de la zona euro. El deute amb l’exterior es disparava. Els bancs espanyols acudien al mercat per a finançar-se emetent títols i cèdules hipotecàries. I amb aquests diners podien continuar prestant. Fins que van canviar les perspectives quan es va iniciar la crisi. Sorgeixen les fissures i es percep que aquest deute ja no té el suport europeu.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies