CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El control del desig El control del desig

El control del desig

No té res d’ estrany que les antigues tradicions sapiencials, hagin lloat l’austeritat con una virtut que dignifica el caràcter d’una persona
Opinió 23 Maig, 2016 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » El control del desig

Tots sabem què és el desig, perquè en tenim un munt de desitjos en la nostra vida de cada dia. Diguem que el desig és com aquelles ganes de assolir o de tenir allò que ens gratifica, allò que ens agrada, allò que ens resulta plaent.  Aquí dins hi caben gran diversitat de formes, des de les més legitimes i necessàries, fins a les més supèrflues i aberrants. No cal dir, que hi ha degradacions negatives del desig, des del plaer de sentir-se superior als altres, de dominar-los, fins a d’altres formes mes necessàries, com el menjar i el veure, però evitant passar-se de límit i caure en la golafreria o en el cas extrem de la borratxera. Una frase que deia Rovira i Virgili, era que perquè les coses marxin be, “cal la mesura i el límit”. Si ens passem, som una nosa pels altres. Sí, és cert, quan ens passem dels límits raonables, entrem en zona perillosa. Des de passar-se els límits de velocitat en carretera, passar-se els límits en el menjar i el veure, passar-se els límits en el afany de tenir, es allò de quan més tens més vols, i sense a donar-nos compte anem afegint més i més, i acabem intoxicats pel consumisme. Per això és bo, un sa control del desig, que és el que anomenem ” l’austeritat “, perquè un desig sense control, ens acaba esclavitzant.  Per això no té res d’estrany, que les antigues tradicions sapiencials, hagin lloat l’austeritat con una virtut que dignifica el caràcter d’una persona. Persones de la talla de Sèneca o Marc Aureli, ja lloaven aquesta virtut, con també Sant Agustí i Sant Tomàs, valoren l’austeritat i la relacionen amb la pobresa evangèlica. També  el Taoisme i el Budisme veuen l’austeritat  com una forma de viure, alliberada del desig de posseir. Evidentment que és vàlid el desig de posseir el suficient per portar una vida digna i que no falti allò que és necessari per a viure, però això si, sempre atents al control dels límits.

Històricament, les escoles de psicologia, han marcar tres camins diferents  per canalitzar el desig. L’escola Vienesa representada per Sigmund Freud, que marca el plaer com a força motora de la vida. Tot ens impulsa a allò que ens gratifica.  L’escola de l’Adler diu que és el desig de poder i de domini el que ens mou a la vida. Però un altre escola, la VictorEmil Frank que diu que el que ens mou, és el trobar sentit a la vida, i el que ens tanca el pas a aquet sentit és el desig de tenir. Si ens alliberem del desig de tenir, donarem via lliure al desig de compartir, de donar, de donar-se, d’acollir, d’escoltar…aleshores, afloraran les virtuts més nobles de la persona, la generositat, la gratuïtat, donar sense esperar res a canvi, que al cap davall és l’autèntic camí per trobar sentit a la vida.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies