CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El col·lapse de Barcelona El col·lapse de Barcelona

El col·lapse de Barcelona

Les retencions de trànsit que es produeixen en entrar i sortir de Barcelona durant les jornades laborals i en dies com el pont, posen de manifest que l’administració no ha buscat solucions durant la crisi per evitar l’embut de cotxes
SocietatZPortada IzquierdaZResto 29 Juny, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El col·lapse de Barcelona

Cada vegada és més difícil conduir per Barcelona en hora punta. El pont de Sant Joan ha estat la darrera prova d’una qüestió que ja fa temps que rep crítiques: la incompetència de l’administració pública per plantejar alternatives fiables al transport públic. Aquest cap de setmana s’han produït cues quilomètriques a les carreteres catalanes, però també dins de Barcelona, on l’operació tornada del pont va provocar llargues retencions d’entrada a la ciutat, mentre que els carrils de sortida restaven completament buits.

El pont és una excusa, però la veritat és que cada vegada hi ha més cotxes que entren i surten de la ciutat en les hores més complexes per la circulació, per anar a treballar o per tornar a casa després de la jornada laboral. Sembla que les administracions públiques s’han acostumat molt de pressa que amb la crisi el trànsit es reduís, i han donat per descomptat que aquesta era una situació permanent. Però la lleugera recuperació econòmica de l’últim any s’ha confirmat amb la matriculació de 6.000 turismes més en el 2015, quan s’ha assolit la xifra a la ciutat de 570.345.

Això significa que ara mateix a Barcelona hi ha més cotxes que l’any passat, i que els seus conductors tenen més facilitat per permetre’s anar a treballar en cotxe o voler passar el cap de setmana fora de la ciutat. I és clar, això es tradueix amb més i més cues de vehicles. Cada vegada és necessari sortir més d’hora de casa per no arribar tard a la feina, i tot i així les retencions estan assegurades per tots els conductors. Aquest increment de cotxes acabarà provocant un col·lapse en el sistema, i la prova està en què aquest sistema ni tan sols aguanta la tornada d’un pont. Una situació que s’acabarà convertint en habitual per les entrades a Barcelona durant el matí i les tornades a la tarda cap i des de la ciutat.

A la tornada del pont, les retencions per la gran Via es van produir només al carril d'entrada a la ciutat, mentre que l'altre anava buit.

A la tornada del pont, les retencions per la gran Via es van produir només al carril d’entrada a la ciutat, mentre que l’altre anava buit.

I què s’ha fet en els últims vuit anys de la crisi per prevenir aquesta situació? La veritat és que la feina de l’administració pública al respecte ha estat decebedor, ja que no s’ha fet res de res. No s’han plantejat alternatives al transport públic que siguin fiables (transports que passin amb més freqüència en les hores de més afluència de viatgers, que assegurin la seva puntualitat i durada del trajecte, que siguin més assequibles…), ni s’han adequat les vies públiques pels cotxes per prevenir aquestes situacions. Per contra, els usuaris del transport privat són els que més crítiques han rebut (que haurien d’utilitzar més transport públic, que els cotxes contaminen massa…). Però per què aquests usuaris que s’acaben de comprar un vehicle (i que per tant no tenen cap tipus d’intenció de deixar-lo al garatge) facin servir més el tren, caldrà que aquest cobreixi les seves necessitats reals.

Mentre es podria haver intentat arreglar aquest problema, l’última dècada només ha servit per congelar-lo. Com que amb la crisi hi ha hagut menys vehicles i l’administració tampoc tenia diners, ha aprofitat per mirar cap a una altra banda i no moure cap dit. Com si amb el final de la crisi tot hagués de continuar igual. I si la confiança dels usuaris ja era molt baixa, amb totes les vagues de transport que s’han produït en els darrers mesos, ara encara ho és més.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies