CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El canvi en els models de creació de riquesa i en l’ocupació laboral El canvi en els models de creació de riquesa i en l’ocupació laboral

El canvi en els models de creació de riquesa i en l’ocupació laboral

Opinió 30 Maig, 2016 Carlos Losada 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » El canvi en els models de creació de riquesa i en l’ocupació laboral

En aquesta mateixa secció, fa unes setmanes, comentava la necessitat de repensar els projectes col·lectius (i el catalanisme ho és i de gran importància per al nostre futur) amb un arrelament profund en el context que estem vivint i de manera que puguem articular propostes de futur amb major garanties de respondre positivament als reptes col·lectius.

Un projecte col·lectiu és la suma de molts factors, però sense un propòsit mínimament compartit no hi ha projecte de futur i sense el realisme que ens aporta el context, on s’haurà de desenvolupar aquest propòsit, no hi ha viabilitat de projecte col·lectiu.

En l’esmentat article (Marc per pensar bé el nostre futur) em vaig proposar ressaltar un primer i rellevant tret del context: l’evolució demogràfica mundial. I amb això subratllar una dada poc considerada: hem entrat ja en una forta desacceleració del creixement demogràfic i en poques dècades arribarem al màxim de 10.000 milions per emprendre una progressiva i suau disminució de la població mundial. Una demografia canviant, minvant fortament ja al nostre país, ens porta irremeiablement a redefinir les polítiques de pensions, salut, educació, laboral i d’immigració entre d’altres.

En aquest segon article em proposo cridar l’atenció en un altre important tret del context probable per al catalanisme i qualsevol projecte col·lectiu amb desig de transformar a millor la vida col·lectiva: el canvi en els models de creació de riquesa i per tant en l’ocupació laboral.

El desenvolupament científic i tecnològic apunta accentuar-se en les pròximes dècades. Es preveu l’aparició de “tecnologies disruptives” i avenços que aportaran modificacions en la nostra vida quotidiana, però també i en una mesura molt especial en la vida laboral (robòtica, impressió 3D, conducció sense conductor, en modificar molts dels models productius i models de negoci actuals

Un dels casos rellevant és la combinació entre la colossal potència del processament de dades (popularitzat amb l’expressió “big data”) i la capacitat dels enginyers de aplicar-ho a robots juntament amb l’ús de nous materials. El 1996 els EUA, com a conseqüència de la signatura del tractat per a la moratòria de les proves nuclears, decideix llançar un projecte de supercomputador que li permeti simular els efectes de les bombes de manera virtual, l’ASCI Network Project. El 2006 molts pares de família s’enfadaven amb els seus fills perquè estaven enganxats al seu particular “ASCI”, tan potent o més que l’original: la seva Nintendo.

Fins fa molt poc aquesta enorme capacitat de processar una ingent quantitat de dades era accessible a només els grans centres d’investigació. Avui, i demà més, és accessible a les petites i mitjanes empreses. Per tot això avui alguns expertes en parlen de la “segona revolució industrial”. La implicació bàsica d’aquesta segona revolució es que pot fer desaparèixer centenars de milions de llocs de treball en el món en el termini de 10 -20 anys.

Els professors d’Oxford, Frey i Osborne, van identificar que aquesta segona revolució escombraria milers de professions en àmbits tan diferents com persones dedicades a la venda d’assegurances o tècnics matemàtics. En un futur proper la majoria dels treballs industrials podran ser fets amb robots; la construcció reduirà significativament la necessitat de mà d’obra; moltes activitats administratives no requeriran persones… Els esmentats professors consideren que en els propers 20 anys el 47% de l’ocupació actual està en alt risc de desaparèixer i el mercat laboral quedarà fortament polaritzat.

Però hi ha més que la massiva destrucció de llocs de treball. Hi ha creació de nous llocs i sobre tot uns augments de productivitat altíssims: amb el mateix esforç es pot arribar a aconseguir fins a 60 vegades més del que s’aconseguia fa uns pocs anys. Això permetrà excepcionals guanys. La riquesa mundial creixerà extraordinàriament donant moltes possibilitats a abordar els primers efectes negatius d’aquesta segona revolució industrial.

El que en tot cas és evident són els canvis necessaris en les polítiques actives i passives d’ocupació, polítiques industrials (afavoriment de “innovation hubs” o una major flexibilitat en la mobilitat dels recursos …) en la política educativa, en la política universitària, … i especialment en les polítiques laborals.

No quedaran fora d’aquests canvis les polítiques emigratòries. D’acord amb l’esmentat més amunt, l’evolució demogràfica també afectarà aquesta dimensió laboral. Al 2033 (que està pràcticament tan lluny d’avui com l’any 2000), és a dir, quan els nens que avui estan cursant l’ESO surtin al mercat de treball, a la Unió Europea s’estaran retirant-se del mercat de treball 8 milions més de persones que les que estaran entrant. És a dir, hi haurà ( “ceteris paribus“) un dèficit de 8 milions d’empleats. La lluita per atreure talent serà una prioritat si volem preserves la nostra qualitat de vida.

Una alternativa que s’ha plantejat és incorporar talent d’altres països… una immigració selectiva. No està gens clar que sigui possible: en aquell moment estaran intentant atreure talent Canadà, Corea, Rússia, … i la Xina!!! No és evident que puguem atreure immigrants qualificats per compensar la nostra carència.

Però tornem als efectes econòmics de la nova revolució industrial. El més probable és que la major part dels guanys que aporti l’enorme salt en productivitat quedin en mans del capital en detriment de les rendes del treball. Per obtenir millores socials i econòmiques per al conjunt de tota la societat en el mitjà termini, serà indispensable un repartiment molt important de la renda a través de mecanismes molt eficaços i que no inhibeixin les millores de productivitat.

Però ¿com repartir tant les rendes com la riquesa? Necessitem capacitat de desenvolupar Institucions i processos anàlegs als que es van desenvolupar al llarg del segle XIX i XX quan es va experimentar la primera revolució industrial però en aquest cas inevitablement han de ser d’àmbit global. Es requereix un sindicalisme global i lliure que defensi les rendes del treball, es requereixen institucions que puguin desenvolupar polítiques de mínims comuns i fer-les complir, com una autoritat fiscal mundial, … es requereix, en definitiva una institucionalitat global que no inhibeixi la millora de productivitat però que ajudi a canalitzar el repartiment dels seus guanys i fer-ho en menys de 10/20 anys. A més, cada país haurà d’afegir flexibilitat en el marc laboral i polítiques actives d’ocupació que afavoreixin comportaments responsables i una cultura de l’autoexigència: l’administració pública, els sindicats i les empreses tenen molts deures pendents en aquest escenari.

Print Friendly, PDF & Email

Carlos Losada

Doctor en Ciències de la Gestió (PhD in Management Sciences) per la Universitat Ramon Llull. Llicenciat en Direcció i Administració d'Empreses i Màster en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Diplomat per la JFK School of Government (Harvard University) . Va iniciar la seva carrera en el sector privat. Ha exercit diversos llocs de direcció, tant tècnica com política , a la Generalitat de Catalunya . Ha treballat en diverses institucions multilaterals. En 2000, es reincorpora a ESADE com a director general , càrrec que exerceix fins l'any 2010. Durant aquest període, és membre de diversos consells d'administració i òrgans de govern. Actualment, compagina la seva activitat acadèmica amb la pertinença a diversos òrgans de govern. És Membre del grup de reflexió Construïm

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies