CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El 14,8 dels treballadors espanyols viuen en la pobresa El 14,8 dels treballadors espanyols viuen en la pobresa

El 14,8 dels treballadors espanyols viuen en la pobresa

L’OCDE ha publicat un estudi sobre la quantitat de treballadors que viuen en la pobresa en estats desenvolupats. Espanya ocuparia la setena posició, després de països com Mèxic, Turquia o l’Índia. D’altra banda, la desigualtat no millora després d’anys de crisi econòmica
EconomiaZPortada Derecha 16 maig, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » El 14,8 dels treballadors espanyols viuen en la pobresa

Espanya és un dels països industrials amb un percentatge de treballadors que viuen en la pobresa més alt. Aquesta informació, publicada en un estudi de l’OCDE, destaquen que la pobresa laboral i la desigualtat a Espanya està creixent. OCDE quantifica que en el 14,8% les llars espanyoles en els quals hi ha, almenys, una persona amb treball es viu per sota del llindar de la pobresa. L’organització que dirigeix el mexicà Gurría situa aquest nivell relatiu en el 50% de la mitjana dels ingressos disponibles a cada país.

Els càlculs s’han realitzat mitjançant l’Enquesta Europea d’Ingressos i Condicions de Vida per a la major part de països europeus, completada en alguns casos, com en el d’Espanya, amb altres fonts. Als països no europeus, recorre a les estadístiques pròpies de cada estat. En aquest estudi es veu que a Xina seria el 25% de les llars els que viurien sota el llindar de la pobresa, seguits d’Índia (18,5%) i Costa Rica (15,9%).

Pobreza
“Espanya té un problema evident de pobresa en el treball”, ha afirmat Florentino Felgueroso, investigador de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea). No obstant això, Felgueroso posa en relleu que els resultats són del 2015, amb dades de 2014. Això pot provocar, assenyala l’investigador, que la situació dels enquestats hagi canviat molt respecte quan es publica l’estudi.

Les xifres de l’OCDE també incideixen en una tendència que s’ha donat durant la crisi. El percentatge de llars compost per persones joves que viuen sota el llindar de la pobresa supera al dels més majors. Entre els qui tenen entre 18 i 25 anys, les llars que viuen sota aquest nivell arriben al 22,1%. Mentre que quan es tracta de majors de 65 anys, el percentatge baixa fins al 5,9%.

La desigualtat, un altre punt a tenir en compte

Un dels indicadors de desigualtat més habituals és el coeficient de Gini, que mesura quanta concentració hi ha de rendes en una societat, sent 0 el cas en el qual tots els individus tenen la mateixa i 1 el supòsit en el qual una sola persona s’apropia de tot. Amb la finalitat de comprovar com s’ha comportat la desigualtat en els diferents cicles de la història recent d’Espanya, n’hi ha prou amb igualar tots els períodes fixant el punt inicial a la base 100 —això és, l’any de major taxa de creixement en cada cicle—, i veure a partir d’aquí com evoluciona el Gini de rendes segons cau l’activitat, cau en una recessió i, finalment, inicia la recuperació.
Pobreza
Si es compara amb l’evolució de l’ocupació, en els noranta el Gini va traçar pràcticament la mateixa trajectòria que l’ocupació. En canvi, amb les dades disponibles entre 2014 i 2016, l’atur va descendir amb força, però això no es va traduir en una correcció tan apreciable del Gini. I això a pesar que aquesta vegada les xifres d’ocupació estan sent molt robustes.

Pobreza
En part, aquestes dades reflecteixen la duresa d’aquesta última crisi, que ha estat molt més profunda, ha durat molt més temps i, sobretot, ha tingut un impacte molt major en la desocupació. La de principis dels noranta va succeir quan els països van vincular la cotització de les seves divises en un moment en el qual els alemanys van haver de pujar tipus per atallar la inflació provocada per la reunificació. La resta d’europeus no van poder aguantar els tipus del Bundesbank, i això va crear una crisi abrupta durant un parell d’anys.

Per contra, en els vuitanta es va produir una reconversió industrial de l’economia franquista, i l’atur es va disparar fins i tot més. Si bé la deterioració d’aquesta va ser més perllongat, també va resultar més gradual. Encara que els espanyols partien de situacions més pobres en les dues crisis, aquestes recessions van descriure un dibuix en el PIB molt més suau que l’actual.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies