CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Economia col·laborativa: solució o problema? Economia col·laborativa: solució o problema?

Economia col·laborativa: solució o problema?

Els usuaris cada vegada volen compartir més les seves experiències amb altres persones, siguin conegudes o no, i l’economia col•laborativa ho permet. Però en molts llocs no està prou regulada, i els seus beneficis són dubtosos
SocietatZPortada DerechaZResto 31 agost, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (5 votes)

Inici » Historic » Economia col·laborativa: solució o problema?

El País publicava un article d’opinió fa uns dies on explicava alguns beneficis i inconvenients del fet de compartir. Posava l’exemple que al segle passat, els cànons tradicionals que donaven el prestigi a les persones era la diferència de qui tenia coses i qui no. Avui però, aquests cànons han canviat, i en part gràcies a les xarxes socials (que tot ho veuen), el prestigi ve donat en funció de quants amics tinguis per poder compartir les coses que tens. I amb això, poder penjar una imatge a la xarxa per mostrar que compartir és viure. I aquest fet és extrapolable a tot, i per això, l’economia col·laborativa hi té un paper molt clau. Empreses com Uber, AirBnb, o BlaBlaCar han pres rellevància a prop de casa nostra, i són la prova que les coses estan canviant.

Ara bé, és realment l’economia col·laborativa una solució a la nostra manera d’entendre el món? O pot generar un problema? A continuació us detallem alguns punts clau per entendre-ho:

1. Les grans empreses aclaparen les petites

Aquests “nous cànons del prestigi” beneficien a les grans marques, i no pas a les petites empreses, perquè les grans tenen les suficients armes per generar aquesta col·laboració a gran escala. La prova està en les grans cadenes de supermercats o de menjar ràpid, que obliguen a tancar petites botigues de queviures o alguns bars. L’economia col·laborativa “pertorba profundament els mitjans de producció actuals”, citant l’article. I és que de la mateixa manera que el petit comerç pot desaparèixer, el mateix passa amb la cultura, que en lloc d’enriquir-se es pot empobrir.

Les grans marques establertes i amb gran base de clients estan més ben posicionades per competir oferint aquest valor. Per exemple Ford, que no només vent els seus cotxes, sinó que també anima als seus clients a llogar-ne.

2. Retalla els drets laborals

L’economia col·laborativa també deixa sense drets laborals a les persones que treballen. En el cas d’AirBnb, per exemple, el fet que hi hagi a disposició dels viatgers uns pisos turístics, fa que disminueixi l’assistència dels turistes als hotels i que aquests hagin de retallar personal o reduir sous.

Per la seva banda, Uber, l’aplicació que permet a qualsevol persona amb cotxe i carnet de conduir convertir-se en taxista a les estones lliures (i a un preu molt més econòmic que un taxi), tampoc és del tot clara. Els conductors no necessiten la llicència de taxi per fer el recorregut, mentre que els taxistes sí que han de pagar les llicències i els impostos pertinents. D’aquesta manera, algú que tingui cotxe pot fer de taxista les 24 hores del dia estalviant-se tots els tràmits legals.

Els taxistes es queixen que Uber els hi roba la feina, i a més, sense legalitat.

Els taxistes es queixen que Uber els hi roba la feina, i a més, sense legalitat.

3. Compartir és estalviar

Totes aquelles persones que necessitin contractar un servei i no vulguin gastar massa diners, es podran beneficiar, i molt, del que ofereix l’economia col·laborativa. Amb aquest tipus d’economia, sovint s’ofereix el producte a un menor cost total, i moltes empreses aprofiten per oferir als clients l’accés a productes d’alta gamma per períodes concrets o serveis de valor afegit. És una manera de fidelitzar el client, que gastant molt poc, pot viure experiències noves amb grans comoditats.

Les persones que utilitzen aquestes aplicacions, generalment ho fan per estalviar.

Les persones que utilitzen aquestes aplicacions, generalment ho fan per estalviar tot compartint despeses.

4. Facilitat d’ús

Els usuaris de l’aplicació d’Uber, per exemple, tenen la sort que poden gaudir dels seus avantatges en un sol clic. De la mateixa manera que ara tothom publica al Facebook o Instagram les fotografies que s’ha fet amb els seus amics quan estaven compartint una experiència, la major part de l’economia col·laborativa passa per la xarxa, i per aquest motiu qualsevol persona en té un ús directe amb només agafar el telèfon mòbil.

Hi ha moltíssimes empreses que formen part de l'economia col·laborativa.

Hi ha moltíssimes empreses que formen part de l’economia col·laborativa.

En tots els casos hi ha aplicacions per mòbils o tauletes, són molt intuitives i generen bones critiques per part dels usuaris, que un cop han provat un d’aquests serveis, solen voler-lo repetir.

5. Poca regulació a l’economia col·laborativa

El principal problema actual de l’economia col·laborativa és que porta a molts governs de cul. És una pràctica encara molt nova, i per tant encara no té una regulació exacta. En el cas d’AirBnb, l’usuari ha de pagar per aquest servei, i la persona que ha posat la casa/pis/habitació guanya uns diners a final de mes que no estan regulats de cap manera legal. Barcelona ja fa temps que ha començat una campanya per dissoldre aquest tipus de negoci, que afecten especialment al sector de l’hostaleria.

Els pisos turístics estan creant molta controvèrsia a Barcelona, i l'Ajuntament vol acabar amb pàgines com AirBnB.

Els pisos turístics estan creant molta controvèrsia a Barcelona, i l’Ajuntament vol acabar amb pàgines com AirBnB.

Pel que fa a Uber, el fet de no necessitar llicències fa que de moment aquesta aplicació estigui prohibida a Espanya, tot i que sí que és vigent en molts altres països.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies