CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Dinamarca, Hongria i la immigració: tracta igual Europa a tots els seus Estats Membres? Dinamarca, Hongria i la immigració: tracta igual Europa a tots els seus Estats Membres?

Dinamarca, Hongria i la immigració: tracta igual Europa a tots els seus Estats Membres?

Dinamarca ha aprovat un pla per acabar amb els guetos que preveu mesures dràstiques com trasllats forçosos. No obstant, Brussel·les no s’ha pronunciat al respecte. Res a veure amb l’hostilitat que ha mostrat per mesures anti-immigració de països com Hongria
FocusMónZPortada Izquierda 20 Desembre, 2018 CatDialeg 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Dinamarca, Hongria i la immigració: tracta igual Europa a tots els seus Estats Membres?

A mitjans del 2018, el govern danès va desvelar la seva intenció de dissenyar i dur a terme una contundent política per tal de lluitar contra l’expansió de “guetos” de immigrants musulmans, anomenats eufemísticament “no europeus”. La legislació que ha de possibilitar-ho fou aprovada pel Parlament danès el passat mes de novembre.

Es tracta d’un pla que crida l’atenció per la seva duresa, a pesar del qual la Unió Europea de moment no s’ha pronunciat al respecte. Tot al contrari del que succeeix amb altres països que han actuat amb contundència contra la immigració, com per exemple la Hongria de Víktor Orban.

En què consisteix el pla danès?

El govern de Copenhaguen, liderat pel liberal Lars Lokke Rasmussen, afirma voler “posar fi a les comunitats paral·leles una vegada per sempre”. Per tal d’aconseguir-ho, l’executiu s’ha fixat l’objectiu que al 2030 no quedi cap “gueto” a Dinamarca.

Els mitjans que el govern preveu utilitzar són igual de contundents que l’objectiu de la seva política: enderrocament d’habitatges oficials, trasllat forçat dels habitants a altres indrets del territori danès, imposició de penes el doble d’altes pels crims comesos en un dels 29 guetos identificats, prohibició d’enviar els fills als països d’origen dels pares durant les vacances (per considerar-se “viatges de re-educació” islàmica) i obligació d’escolaritzar-los des del any d’edat, o reducció de les ajudes socials dels seus habitants.

En total són 22 mesures contingudes en un pla anomenat “Una Dinamarca Sense Societats Paral·leles. Cap Gueto al 2030”.

A diferència del que succeeix en altres països europeus, el centre-dreta danès ha adoptat una línia clarament conservadora i desconfiada del Islam. Sobta particularment el fet que el cap del govern que ha proposat el pla contra els guetos sigui del Partit Liberal.

Segons The Guardian, Copenhaguen té por de seguir la via de Suècia, país on la violència vinculada a immigrants i demandants d’asil ha augmentat de forma alarmant durant els darrers anys, fins al punt que els serveis d’emergències suecs no s’atreveixen a penetrar determinats barris de Estocolm o Malmö per por de patir atacs.

D’altra banda, els liberals danesos encaren el seus darrers mesos de legislatura. El centre-dreta tem l’auge de l’extrema dreta, el Partit Popular Danès, força política de la qual ha obtingut suport per aprovar el pla contra els guetos.

Són realment iguals tots els Estats Membres de la UE?

A pesar que el pla és conegut des de fa mesos, cap organisme europeu ha aixecat la veu contra Dinamarca. Quelcom que sembla explicar-se en part pel fet que es tracta d’un país d’Europa Occidental, considerat com un dels més desenvolupats i equitatius de la Unió. No en va l’expresident català Artur Mas insistia que l’objectiu de Catalunya havia de ser esdevenir “la Dinamarca mediterrània”.

D’altra banda, la formidable Comissària de la Competència Margrethe Vestager, del mateix partit polític que el primer ministre Rasmussen, és particularment ben considerada a Brussel·les. En definitiva, per a la UE Dinamarca és un país “responsable”, inclús quan es tracta de netejar guetos.

En canvi, Hongria, país d’Europa de l’est recentment incorporat a la Unió, rep constantment crítiques de les institucions europees, fins al punt que el Parlament Europeu intentà fa uns mesos retirar el seu dret de vot al Consell de la UE (sense èxit, ja que el Consell no obtingué la majoria necessària per aprovar la mesura).

Per exemple, Hongria ha aprovat, també al 2018, una llei que castiga amb penes de presó les persones que ajudin a immigrants en situació irregular.

El més paradoxal és que el Parlament Europeu intentà castigar Hongria per “amenaçar els valors fonamentals europeus”. Costa de veure com el mateix argument no seria aplicable a Dinamarca, si aquest país segueix endavant amb una política semblant.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies