CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Destapant els convergents (2): radiografia d’un partit neoliberal i “progre” Destapant els convergents (2): radiografia d’un partit neoliberal i “progre”

Destapant els convergents (2): radiografia d’un partit neoliberal i “progre”

Les primeres respostes de l’enquesta ‘Torn Obert’ deixen veure una nova facció neoliberal dins de CDC, que canvia gran part del seu sistema de valors s’oblida de preguntar sobre temes cabdals
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 30 Març, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Destapant els convergents (2): radiografia d’un partit neoliberal i “progre”

A falta d’obtenir els resultats definitius de l’enquesta que CDC està realitzant entre els seus militants i simpatitzants, continuem desgranant les respostes dels primers 500 qüestionaris que han arribat a la web del partit. Les primeres respostes que oferia ‘Torn Obert’ presentava algunes confusions, omissions, contradiccions i polèmiques. Ara CDC adopta les característiques pròpies d’un partit de neoliberals “progres”. I és que de l’enquesta es desprèn que hi ha un cert nucli, entre la cinquena i la tercera part dels que han respost, que tenen posicionaments molt liberals.

La nova CDC serà neoliberal?

Poca sensibilitat per la pobresa: Un 68% de les respostes no atorga combatre la pobresa com a prioritat. La pregunta és confusa, ja que està plantejada com les coses que caldria fer, i el 68% han preferit la igualtat d’oportunitats, mentre que el 21,6% veuen més important els problemes de les persones més desafavorides de la societat.

Adéu a la renda universal: només un 14% estaria a favor de què els majors de 18 anys rebin una prestació econòmica si no disposen d’altres ingressos, i el 53,7% pensen que només ho han de rebre amb condicions, és a dir, quan ja no sigui universal. De la mateixa manera que el 83% dels enquestats pensen que els aturats haurien d’estar obligats a agafar la primera feina que li ofereixin o amb un límit de rebutjos. Malgrat les desigualtats, un 20% pensa que el Govern no ha de prendre mesures per reduir les diferencies salarials, mentre que el 71% creu que si.

Una tercera part estan en contra de les negociacions col·lectives, i la majoria creuen que s'ha de limitar el dret de vaga.

Una tercera part estan en contra de les negociacions col·lectives, i la majoria creuen que s’ha de limitar el dret de vaga.

Una tercera part està en contra de la negociació col·lectiva, i veu que la relació del treballador ha de ser directe amb l’empresa (un altre plantejament liberal). La gran majoria de les respostes admeten que voldrien limitar el dret de vaga (76%), especialment per aquells col·lectius que presten serveis públics bàsics (educació, transport, seguretat, sanitat, etc). A banda, el grup més nombrós de l’enquesta (41,5%) està disposat a gastar malgrat que el dèficit augmenti, “abaixar impostos i augmentar la despesa pública, per estimular el creixement encara que generi dèficit”.

Polítiques pels nouvinguts

El 63,8% de les respostes van en la línia de què s’haurien de limitar les prestacions a les persones nouvingudes que no cotitzen a la Seguretat Social. I el 31,3% opinen que aquests nouvinguts no han de disposar dels mateixos drets que els nadius a Catalunya, enfront del 37,6 que opinen que sí.

La majoria pensen que s’haurien de limitar les prestacions a les persones nouvingudes que no cotitzin a la Seguretat Social.

La majoria pensen que s’haurien de limitar les prestacions a les persones nouvingudes que no cotitzin a la Seguretat Social.

Sistema de valors dels convergents

Adéu a l’escola diferenciada: el 81% de les respostes opten per la coexistència entre les escoles de titularitat públiques i les concertades amb fons públics, però el 73% estan en contra de l’escola diferenciada. Així doncs, un dels trets característics de CDC fins ara hauria de desaparèixer.

Viure en un Estat laic: la pregunta ofereix tres opcions confuses i estranyes. L’opció de voler viure en un Estat confessional, un Estat aconfessional (el que està establert en la Constitució) i un Estat laic. La diferència entre un Estat laic i un d’aconfessional és la càrrega política que se’ls hi doni, malgrat que d’entrada, les dues opcions signifiquen el mateix, neutralitat de l’Estat, que aquest no tingui confessió pròpia.

A favor de l’eutanàsia i l’avortament: el 80% dels enquestats estan a favor de l’eutanàsia (o en tots els casos o passivament). Més del 40% dels votants creuen que l’avortament hauria de ser lliure en qualsevol moment de l’embaràs, mentre que el 37% estan conformes amb la legislació actual, però en cap cas l’enquesta dóna l’opció de respondre en favor d’una llei de casos.

Si a l’adopció en tots els casos: gairebé el 80% de les respostes diuen que les parelles haurien de poder adoptar fills en les mateixes condicions independentment de la seva condició sexual.

La majoria, a favor de la legalització de les drogues toves.

La majoria, a favor de la legalització de les drogues toves.

Legalitzar la prostitució i les drogues: el 90% pensa que la prostitució s’hauria de regular legalment, enfront de només el 6,5% que creu que s’hauria de prohibir. De la mateixa manera que un 39% està a favor de legalitzar les drogues toves i un 16% de legalitzar-les totes, davant del 40% que no pensa que això sigui una bona idea.

Gens d’interès sobre:

En tota l’enquesta no es fa referència a cap sistema d’ajudes per la família, pels fills, a la crisi de natalitat o demogràfica, sobre la gent gran, la llei de dependència, el desequilibri de solidaritat entre generacions. Ni tampoc es parla de l’atur juvenil, no hi ha cap pregunta sobre l’ensenyament i la crisi que està vivint, l’abandonament escolar i els ni-ni. Ni es fa referència a la policia i el seu model, la seguretat del ciutadà o el terrorisme. Ni tan sols hi ha cap pregunta sobre els acords fonamentals, els valors i allò que és el nucli del país. L’absència de preguntes i la forma com estan formulades les del qüestionari són reveladores per entendre la mentalitat i les respostes.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies