CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Despeses extraescolars Despeses extraescolars

Despeses extraescolars

Els nostres fills, considerant el nostre sistema fiscal en la seva globalitat, són tractats com una manifestació de riquesa i enorme capacitat econòmica
Sobreviure en temps de megapolis 27 abril, 2017 Xavier Capelles 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Despeses extraescolars

En breu, un any més, les famílies tornarem a veure en l’horitzó immediat com les vacances escolars s’atansen, i com venen acompassades de nou també, amb cert neguit dels pares i avis per veure altra vegada com gestionarem aquests inexplicables -per allargats- períodes de vacances.

En aquest context però, em ve a la memòria un tema del que tothom en parla molt però que no s’ha aconseguit ni un trist avenç, i que té relació amb la conciliació de la vida familiar i laboral, però considerada ara des d’una perspectiva purament tributària.

Malauradament el nostre sistema fiscal no contempla cap mesura orientada a conciliar les agendes extraescolars amb les jornades de treball de les famílies, especialment quan venen les vacances escolars, tot i que es continuïn pagant impostos en aquests període.

A  ningú se li escapa, per experiència comuna, que una de les formes més eficaces – i endebades l’única – de superar aquests temps d’estrès familiar és, o bé contractar les conegudes assistentes familiars o “cangurs”, o bé procedir a inscriure els nostres fills en costoses activitats extraescolars full time; en resum i en definitiva a solucionar el problema mitjançant politiques addicionals i incrementades de despesa familiar, a las que el dret fiscal estatal i autonòmic no atent correctament, per no dir que les ignora descaradament.

Pel que fa a l’IRPF, aquest impost per via del que s’anomena tècnicament mínim per descendents, parteix de la premissa de considerar com a despesa familiar per cada descendent, la quantitat anual total i per tots els conceptes de 3.033,33 euros, calculada en promig entre els seus diferents esgraons de primer i següents fills, import totalment criticable si considerem per exemple que l’Oficina de Consumidors i Usuaris (OCU), té calculat que tant sols i només  la despesa escolar mitjana per fill/a suposa la quantitat de 1.874 euros anuals. Aquesta quantitat de mínim per descendents, ens permet efectivament reduir la quota impositiva per cada fill/a, és a dir reduir l’import de l’IRPF que finalment pagarem a la administració fiscal, fet que evidentment és benvingut.

Tanmateix aquesta reducció impositiva en l’IRPF resta diluïda a les butxaques familiars gràcies a un altre gran company tributari de viatge que és l’IVA, si considerem per exemple, que les olleres graduades o el transport escolar en comptes de tributar al 4 per cent d’IVA, tributa al 10 per cent, o per exemple si considerem que algun tipus de material escolar, roba o sabates, o els mateixos bolquers dels nadons, tributen al tipus del 21 per cent, és a dir el mateix tipus impositiu que els béns de luxe a efectes d’IVA.

En aquest sentit no és demagògic afirmar que els nostres fills, considerant el nostre sistema fiscal en la seva globalitat, són tractats  com una manifestació de riquesa i enorme capacitat econòmica, i en conseqüència, cap de les seves despeses són dignes de consideració fiscal especial, ni tant sols aquelles despeses concretes que ajuden a conciliar la vida familiar i laboral, considerant que som un dels països amb una de les taxes de natalitat més baixa del món.

Passa el mateix arreu amb les despeses o suport extraescolar? Cóm es tracta tributàriament la conciliació de la vida familiar i el temps de treball en altres països?  Doncs per exemple a Alemanya fins al 66 per cent de les despeses, inclosa la despesa de menjar de l’assistent, són deduïbles fiscalment. A USA, ho és el 35 per cent també de la despesa de les assistents, fins i tot les despeses del seu desplaçament al nostre domicili. A França és deduïble el 50 per cent, i a Suïssa fins són deduïbles fins a 200 francs mensuals en l’impost federal. Per finalitzar aquesta incompleta llista, podem citar també el cas d’Austràlia on les despeses extraescolars són deduïbles en un 50 per cent.

En aquest país doncs, si tens fills, és perquè ets membre de la classe benestant, de la wealthy people i dels deep-pocketers, i cap de les seves despeses és deduïble, tal i com passa també amb les despeses d’un vaixell de luxe que tinguéssiu en propietat.

Xavier Capelles

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies