CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Desobediència de la llei, on són els límits? Desobediència de la llei, on són els límits?

Desobediència de la llei, on són els límits?

Editorial 30 Octubre, 2015 CatDialeg.cat 6
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Desobediència de la llei, on són els límits?

La proposta de resolució presentada per JxSí i la CUP, i que previsiblement serà aprovada, consagra el principi de la desobediència a les institucions de l’estat i a les seves lleis en nom de la legitimitat que expressa el poble català en el seu Parlament

La via escollida pels independentistes presenta nombrosos problemes i danys potencials d’importància.

El primer d’ells va al nucli dur de l’adduïda legitimitat catalana: proclamar-la amb menys del 50% dels vots és un bumerang a efectes internacionals i interns, perquè qüestiona la lògica democràtica. És la majoria de les persones o els seus representants, qui pot prendre decisions d’aquesta magnitud, i no una majoria, d’altra banda molt ajustada, d’escons. En aquestes condicions és fàcil presentar la iniciativa com una mena de cop d’estat postmodern, una rebel·lió pinky o un pur acte d’insubmissió de moqueta. Res d’això li convé a Catalunya ni als qui diuen promoure la seva independència. Al contrari, proclamar que s’inicia el camí cap a la república catalana, i obtenir a canvi el boicot internacional i europeu, com està assegurat, és engegar la independència a fer punyetes i col·locar la reivindicació catalana en una via d’aïllament. Altra cosa hauria estat fer-ho amb una majoria folgada, com la que cal per revisar l’Estatut.

I això ens condueix al següent problema: segons els responsables de JXSí, amb en Mas al capdavant, quin és el marc legal català actual? L’Estatut és la resposta, no hi pot haver cap altre. Doncs, aquesta constatació condueix a dues contradiccions diferents i irresolubles. Una, la que emana de la legalitat espanyola que es rebutja, l’altra, que reclama una majoria superior al 60% dels diputats per canviar-lo i passar de l’Estatut a la república. És un canvi monumental. Per tant, la via per la qual s’ha optat és una arbitrarietat des del punt de vist democràtic que ens obre la porta al tercer i gros problema: els límits de la desobediència.

Ara, dos grups de la cambra, que tenen una majoria absoluta i justeta d’escons, decideixen que les lleis espanyoles i el Tribunal Constitucional “per se” no pinten res. Bé, i qui impedeix aleshores que aquesta acció, en nom de la legitimitat atorgada per ells mateixos, no sigui imitada per altres persones, per altres lleis i ordres espanyoles? La CUP ja ha escridassat JxSí perquè els Mossos obeeixen a l’Audiència Nacional. Té la seva lògica: per què el TC no, i l’AN sí?

A partir dels precedents, alguns col·lectius es poden rebel·lar pel seu compte contra lleis espanyoles que la Generalitat necessita per funcionar. I encara hi ha altres variants. Partits, entitats i municipis poden, aplicant la mateixa lògica de legitimitat auto atorgada, decidir desobeir en aspectes concrets o globalment a la Generalitat. Què passaria si d’aquí a unes setmanes L’Hospitalet, Santa Coloma, Lleida i vés a saber qui, decideixen no obeir les decisions del Parlament de Catalunya o de la Generalitat?

Entenguem-nos, la ruptura amb les lleis precedents és tan vella com les lleis mateixes, però sempre és fruit d’un conflicte previ, guerra, revolució, insurrecció armada, en alguns casos tot això combinat amb la desobediència pacífica. La raó és simple: els conflictes es resolen en les institucions creades -això és la democràcia- i quan no és així es ventilen al carrer, amb una vaga general, per exemple.

Així la ruptura de la legalitat vigent, que sempre provoca desordre, és reconstruïda amb una nova legalitat, fruit de la legitimitat reivindicada, però, atenció!, sempre aplicada de manera coercitiva, per la força, perquè una vegada trencades les convencions i acords constitutius inicials, el que hi ha és una pugna de legitimitats diferents que només la força resol.

El que no pot ser és voler seguir el procés de ruptura sense conflicte al carrer, sense insurrecció i enfrontament i sense força per imposar la nova legalitat en les mateixes rengles. En altres termes, la legalitat de CDC és la mateixa que la de la CUP? La resposta dóna idea d’on ens han ficat.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies