CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Desengranant les desigualtats a Barcelona: el turisme no marca la diferència en les rendes Desengranant les desigualtats a Barcelona: el turisme no marca la diferència en les rendes

Desengranant les desigualtats a Barcelona: el turisme no marca la diferència en les rendes

Segons els resultats que es desprenen d’un informe de l’Ajuntament de Barcelona, el turisme no milloraria necessàriament la renda dels ciutadans. En canvi, les pensions són un puntal a tot Catalunya
SocietatZPortada Izquierda 12 gener, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Desengranant les desigualtats a Barcelona: el turisme no marca la diferència en les rendes

L’informe ‘Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2016)’ permet valorar molts més ítems que van més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona. L’ajuntament de la capital catalana explica la renda familiar disponible per cada persona a Barcelona, és a dir, la renda de què disposa cada persona d’una família. Es tracta d’una dada que a nivell de ciutat i de barri no existeix, i per això l’informe es basa a partir d’una estimació de les dades de l’Idescat sobre la renda familiar disponible a Catalunya i al llarg de les seves comarques. I ho fa a partir de 5 índexs diferents, que estableixen correlacions amb les dades disponibles sobre la renda familiar al conjunt de Catalunya. Tot i que són uns índexs que presenten certes dificultats.

Primer índex: la qualificació acadèmica de la població, que es mesura a partir de la taxa de titulats superiors. Aquest índex no permet registrar de forma fiable els canvis d’un any per l’altre, bàsicament perquè no hi ha diferències significatives amb tan poc temps dins d’un sol barri.

Segon índex: la situació laboral, com a ràtio entre aturats i població en edat de treballar. Aquest indicador té molt més sentit, ja que les dades de l’atur són les que són, i d’un any per l’altre si que es poden apreciar les diferències.

Tercer índex: el parc de turismes en relació amb la població. Aquest indicador també registra poca variació d’un any per l’altre, però tot i així les dades encara poden servir per fer alguna comparativa.

Quart índex: la potència dels nous turismes adquirits pels residents. Amb aquest sí que es podria fer una bona relació d’un any per l’altre.

Cinquè índex: els preus del mercat residencial de segona mà. En una ciutat com Barcelona aquest índex no té cap sentit. I és que aquests indicadors es veuen fortament alterats per l’impacte del turisme. D’una banda hi ha barris que poden presentar una gran millora, però això és degut sobretot a l’impacte turístic, i passa en zones com la Barceloneta o el Raval. Però en canvi, en la concentració de barris a l’est de la ciutat la situació no millora, perquè allà aquest impacte no existeix. Aquest és un indicador que servia només en el moment de la seca creació, però que actualment no és capaç de registrar bé la substitució de la població, que desplaça als residents a altres zones, i les canvia per pisos turístics o gent adinerada que es trasllada a prop de la platja.

Amb tot plegat, cal tenir en compte que el 2012 es va substituir la taxa censal de l’atur per un quocient entre aturats i població en edat de treballar. Els preus del mercat immobiliari provenen de l’Institut d’Estudis Fiscals d’idealista, i del Col·legi de Registradors, alhora que la variable procedent del fitxer municipal de vehicles es va depurar el 2013 eliminant de la base de dades vehicles obsolets o domiciliats fora de Barcelona. Això significa que amb els canvis d’indicadors no és possible comparar les dades actuals amb les d’abans del 2012.

Amb tot plegat, queda clar que no totes les dades de l’informe són prou fiables i fidels a la realitat. En aquest sentit, quan Pisarello diu que “hem aconseguit reduir les desigualtats” entre els barcelonins, en realitat no és una afirmació certa, i encara és menys creïble dir-ho amb tots aquests indicadors limitats a la mà.

El turisme no millora necessàriament la renda de les persones

En el cas de Catalunya no són necessaris els indicadors, ja que es poden utilitzar directament les dades de la renda familiar disponible. En aquest sentit, hi ha una dada molt curiosa i reveladora. Dels 10 municipis amb les rendes més baixes de Catalunya, 5 són turístics: Sant Carles de la Ràpita, Roses, Ametlla de Mar, Lloret de Mar i Castelló d’Empúries. En el cas de Roses i Lloret, es tracta de dos pobles puntals de la Costa Brava, i això encara remarca més que el turisme per si sol no millora la renda de les persones. Tot depèn del tipus de turisme del règim d’explotació.

turisme

Gràfica de l’informe ‘Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2016)’.

Les pensions com a puntal de la renda dels catalans

La renda d’un territori està format per tres components. D’una banda, per les rendes del treball (el color blau del gràfic següent), de l’altra, l’accedent empresarial (groc), i per acabar, els ingressos per transferències de l’Estat (verd). Aquest darrer és molt important, ja que està format, en gran mesura, per les pensions.

turisme

Les pensions són una part important de les rendes familiars dels catalans i dels barcelonins.

Tal com es pot observar en el gràfic, el sistema de pensions és molt important en tot Catalunya. De fet, les prestacions socials, i per tant el valor de les pensions en el conjunt del país, arriben a tenir una importància del 20,9%. En el cas de Barcelona, aquesta arriba al 20,7%. Això significa que un de cada 5 euros de renda que s’ingressen als ciutadans de Barcelona i Catalunya, vénen de les pensions. Per tant, l’economia que sustenta les rendes dels catalans, en gran mesura, depèn molt de les pensions.

Se’n salven les ciutats més riques, com Sant Cugat, Sant Just Desvern o Tiana, però en canvi, Barcelona, que és una gran capital europea, té la mateixa taxa que Ripollet. Si no s’altera l’actual règim de pensions, amb la inflació, cada any els pensionistes perdran més diners. I la conseqüència és que això es traduirà amb una reducció de les rendes de les persones, i no només dels jubilats. Ja que el conjunt de la població també es veurà afectada si la gent més gran cobra menys, ja que a banda d’això, també gastarà menys en anar a comprar, anar al cinema, anar a un bar…

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies