CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Demografia empresarial Demografia empresarial

Demografia empresarial

Sobreviure en temps de megapolis 9 febrer, 2018 Xavier Capelles 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Demografia empresarial

Tot sistema té un punt òptim on la interrelació entre l’eficiència i l’eficàcia atorga al sistema una màxima funcionalitat. En aquest sentit, pel que fa a l’ecosistema empresarial català i espanyol, si haguéssim de dibuixar la seva piràmide poblacional d’empreses, ens adonaríem que vindria definida per les següents característiques: tenir una extensa base de microempreses i alhora, una banda un xic prima en el tram de les mitjanes empreses.

Efectivament considerant les dades publicades per l’IDESCAT relatives a l’any 2017,  d’un total de 619.419 empreses i establiments radicats a Catalunya, el 94,57 % d’elles conformarien el segment de les microempreses, un 4,15 % el segment de les petites empreses, un 0,97 % el segment de les mitjanes,  i finalment, un 0,31 % el de grans empreses.

Si féssim ara un benchmarking amb les piràmides empresarials dels països que practiquen més innovació empresarial, segons l’estadística recollida en l’European Innovation Scoreboard  de la Comissió Europea, podríem convenir com a diagnòstic, que el nostre teixit empresarial estaria sobreponderat en microempreses, li mancarien més petites empreses de forma significativa a la piràmide, i li convindria tenir més mitjanes empreses.

Certament gaudir d’una amplia xarxa de microempreses atorga al sistema econòmic tres grans virtuts: la flexibilitat, l’adaptació y una ràpid temps de resposta al repte plantejat. Tanmateix però, que aquesta xarxa sigui massa extensa en una economia global, estructurada en tecnologies cada cop més complexes i cares, pot implicar que una part important del seu teixit empresarial no tingui suficient massa crítica, per estar constantment en la tensa cresta de les onades tecnològiques, fet que ajuda a mantenir una baixa productivitat en comparació a la resta de les empreses d’esgraons superiors.

Per tant esdevé estratègic tenir una bona base de empreses petites i mitjanes, que permeti assolir els radicals reptes de competitivitat presents. Pot ser alliçonador el cas de les Mittesland alemanyes, una xarxa compenetrada de petites empreses (14,10%) i mitjanes empreses (2,4 %),  especialitzades en la fabricació de productes de gran valor afegit gràcies a les seves economies en escala, i extremadament orientades a l’exportació.

Tanmateix la pregunta cabdal és com obrir en el sistema, una passarel·la vertical entre el món de la microempresa i el de la petita, i al seu temps, entre el món de la petita i la mitjana empresa, que permeti la migració a estadis superiors.

Els marcs per començar a bastir les esmentades passarel·les són bàsicament tres: un canvi de mentalitat i de paradigma, uns vehicles institucionals que ho facilitin, i uns avantatges jurídics que ho premiïn.

Pel que fa al nou paradigma, cal passar d’un esquema de funcionament basat en la individualitat absoluta,  a un esquema de clara cooperació entre PIMES, indefectiblement fonamentat en l’honestedat i l’ètica. Les sinèrgies de la cooperació implicaran per exemple que dues o més micropimes es comportin en el mercat com una petita empresa, i així successivament cap amunt en l’escala poblacional d’empreses. Afortunadament casos reals que han ja demostrat la positivitat d’aquest nou paradigma, els tenim. A Brainport, una de les regions tecnològiques més punteres d’Europa i del món, ubicada en la província holandesa de Brabant Septentrional, amb capital a Eindhoven, no tenen cap dubte que bona part el seu èxit, s’ha fonamentat en deixar darrera una mentalitat “individualista” i passar a un entorn plenament de cooperació entre PIMES, fins l’extrem que han consolidat com bones pràctiques compartir temporalment tècnics i directius entre elles.

En relació als vehicles institucionals que poden facilitar una aproximació entre les empreses, esdevindran fonamentals sens dubte, les universitats que desenvolupin funcions també de clústers d’investigació i innovació, en concomitància amb institucions locals dinamitzadores i el teixit empresarial de les seves àrees d’influència. El vehicle operacional pot ser ven senzill i alhora operatiu si per exemple, diverses empreses amb el departament d’investigació i recerca d’una universitat, desenvolupant conjuntament un nou producte mitjançant una joint venture. Això implicaria que aquestes  empreses també actuessin en el mercat com si fossin una empresa d’entitat superior, aconseguint indirectament un readreçament de la piràmide empresarial.

En darrer lloc, des del punt de vista jurídic, s’haurà d’incentivar les fusions entre PIMES, premiant des de l’ordenament jurídic les actituds empresarials que han sortit de la seva zona de confort, per fer camí no fàcil cap una nova zona de confort en l’esglaó empresarial superior. Els incentius han de ser variats i acumulatius: des de incentivar fiscalment les fusions de PIMES amb un tipus de l’impost de societats extremadament baix durant els següents anys de la fusió, fins atorgar temporalment en els concursos públics, un plus específic i addicional a les empreses concursants que venen d’una fusió, entren altres incentius.

Print Friendly, PDF & Email

Xavier Capelles

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies