CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Debat: quines han de ser les llengües oficials en una Catalunya independent? Debat: quines han de ser les llengües oficials en una Catalunya independent?

Debat: quines han de ser les llengües oficials en una Catalunya independent?

Un grup de lingüistes demanen en un manifest que el català sigui l’única llengua oficial de la República catalana
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 31 Març, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Debat: quines han de ser les llengües oficials en una Catalunya independent?

Un dels temes que s’està debatent en el marc de la creació de la República Catalana és l’ús de la llengua i dels idiomes oficials que haurà de tenir la Catalunya independent. En aquest sentit hi ha hagut diverses veus que ja s’han pronunciat. La darrera és el manifest que han signat més de 170 acadèmics, professors universitaris, escriptors, docents, professionals de la llengua i fins i tot algun Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (com Jaume Cabré, Josep Massot o Joan Francesc Mira, entre d’altres), que conjuntament formen l’autodenominat grup Koiné, que reclamen que el català sigui l’única llengua oficial de Catalunya un cop separada de l’Estat Espanyol.

El document ‘Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent’ serà presentat avui al paranimf de la UB. Segons els signants del text, “la llengua de la immigració (però només l’espanyola) pren a tots els efectes el rol de llengua per defecte”, i “la ideologia política de l’anomenat bilingüisme” provoca “que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república”.

El grup Koiné argumenta que “el mecanisme per aconseguir la implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització forçosa de la població”, un procés que, segons el document, “va costar segles i que fins al 1939 encara era força precari, pel que fa a la major part de les classes populars”. Tot i així, segons argumenten els lingüistes, amb el règim dictatorial de Franco, en dues generacions es va completar “aquest procés de bilingüització forçosa mitjançant la repressió politicojurídica de l’ús del català, l’ensenyament obligatori i l’extensió dels nous mitjans de comunicació”.

Jaume Cabré és un dels signants del manifest que reclamen el català como a única llengua oficial de la República catalana.

Jaume Cabré és un dels signants del manifest que reclamen el català como a única llengua oficial de la República catalana.

El document continua argumentant que “el règim constitucional del 1978 ha refermat la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya”, i afegeix que no ha revertit “la norma social d’ús subordinat del català al castellà que condiciona l’ús lingüístic quotidià de la immensa majoria dels parlants i que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l’Estat”.

Ara bé, fent una mirada al passat caldria recordar que el problema del bilingüisme de Catalunya no és un fet generat per una repressió política, sinó per les polítiques franquistes referents a la immigració dels anys 50 i 60, on milers de persones provinents d’Andalusia i d’altres indrets d’Espanya van arribar a Catalunya perquè tenia un creixement econòmic més elevat que el de la resta de l’Estat. Hagués estat complicat, fins i tot per Catalunya, aguantar el català com a única llengua si es té en compte que després d’aquesta arribada massiva, el 35% de la seva població va passar a ser de persones provinents d’altres indrets que desconeixien el català. I més especialment, quan aquesta base d’immigrants van tenir una taxa de natalitat major que l’autòctona en els anys següents.

Catalunya no hauria de prendre decisions lingüístiques en funció de les polítiques que va prendre Franco en el seu moment, sinó que ho hauria de fer en funció de la realitat del moment actual que està vivint el país. Un país que va tornar a viure una onada migratòria a principis dels anys 2000, on van arribar molts ciutadans provinents de països de l’Amèrica Llatina i també d’altres indrets.

Per aquest motiu, és bo fer un repàs dels països que han viscut situacions similars pel que fa a la normalització de la llengua en la construcció d’un nou estat.

El cas d’Irlanda: diferenciar entre el nacionalisme lingüístic i el nacionalisme d’Estat

És importar separar els diversos tipus de nacionalismes que poden portar a confusions. D’una banda, hi ha el nacionalisme català, que històricament ha estat el nacionalisme lingüístic i cultural, però que poc té a veure amb el nacionalisme d’Estat, que és l’independentisme. L’exemple més proper és el cas d’Irlanda, que després de dos anys de guerra amb Anglaterra va aconseguir la independència el 1922, però en canvi va continuar amb l’anglès com a llengua oficial, i no va fer cap esforç per mantenir el gaèlic. En el cas de Catalunya, es fa difícil d’imaginar que es pugui arribar a dur a terme aquest desenllaç, ja que el català és una llengua molt més arrelada, i en canvi el gaèlic ja estava en desús.

El cas paradigmàtic d’Israel

En el cas d’Israel, és un país que ha lluitat per recuperar la llengua perduda dels seus avantpassats. A causa de la diàspora que va patir el poble israelià durant segles, quan es va reunir de nou per construir un nou estat, va decidir implementar com a primera llengua oficial l’hebreu per tal de poder-se entendre entre tots. L’esforç va ser majúscul, i es va realitzar, especialment, per l’organització del seu exèrcit.

Catalunya té al davant un repte imponent, i per això és molt important la coherència amb les realitats del país i no viure encastats en la història del passat, que necessàriament s’ha de tenir en compte, però que no pot evitar que el país avanci cap a les necessitats del moment.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies