CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
De la calamitat a l’oportunitat De la calamitat a l’oportunitat

De la calamitat a l’oportunitat

Afrontar les situacions adverses requereix imaginació i treure el millor de nosaltres mateixos.
Opinió 9 gener, 2018 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » De la calamitat a l’oportunitat

Allò que anomenem “frases lapidàries”, que són aquelles que tenen gràcia, que el seu contingut és just, és encertat, és raonable, que normalment estan formulades per persones notables de la vida pública…d’entre aquestes frases, m’ha cridat l’atenció una que va dir Winston Churchill, que deia: “De cada calamitat, podem treure una oportunitat“. A primera vista aquesta frase sembla un contrasentit, perquè normalment les adversitats ens agafen a contrapeu, ens entristeixen, ens sentim deprimits, fins al punt de creure’ns uns desgraciats, i de seguida busquem culpables, que normalment sempre són els altres. I per aquest camí no afrontem el problema amb eficàcia. Afrontar les situacions adverses requereix imaginació i treure el millor de nosaltres mateixos. Les situacions d’atzucac que semblen no tenir sortida no es poden afrontar des de la mediocritat, s’han de tractar des de l’excel·lència. Aleshores és quan a l’adversitat se li obre una oportunitat. Pel contrari, quan un conflicte es gestiona malament, no solament no es resol sinó que s’empitjora. Estem vivint un conflicte territorial de gran magnitud, i per acabar-ho d’adobar no ha sortit l’excel·lència sinó la burda vulgaritat, l’enfrontament, la desqualificació. Els d’un costat sembla que no s’han assabentat que ja no estem a l’Edat Mitjana, sinó en el Segle XXI, i per part nostra hem comès dos errors. Un, no mesurar correctament l’adversari,  i dos, confondre el desig amb la possibilitat de dur-lo a terme.

En un dels últims episodis de Barcelona Tribuna, va ser convidat Andrea Ricardi, president de la Comunitat de Sant Egidi, i vàrem preguntar-li la possibilitat de mediació en aquest conflicte (com ha fet amb èxit en altres casos), i va dir que no es donaven les condicions per poder fer-ho, perquè cal que les dues parts ho vulguin sense posar límits ni condicions, cosa que no es dóna en l’actualitat. Va dir que creu que seria un procés llarg, que exigiria molta paciència, i que hauria de començar per establir relacions benèvoles i de simpatia entre les parts en conflicte, amb l’amable acollida de l’adversari, perquè això afavoreix la concòrdia i afluixa els mecanismes de defensa, i al mateix temps,  afavoreix un marc propici per el diàleg.

Hem d’aprendre tots a ser menys viscerals i més flexibles, i allunyar-nos uns i altres de certs paràmetres intocables. Aprendre a relativitzar les posicions amb una escolta recíproca profunda, sense imposicions ni afanys de canviar-nos, però amb la sana intenció de trobar solucions compartides que ens podran portar a un escenari millor per a tots.

Print Friendly, PDF & Email

Antoni Pedragosa

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies