CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Als cristians catalans: on és la vostra concòrdia i reconciliació? Als cristians catalans: on és la vostra concòrdia i reconciliació?

Als cristians catalans: on és la vostra concòrdia i reconciliació?

Editorial 18 desembre, 2017 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Als cristians catalans: on és la vostra concòrdia i reconciliació?

Ho diuen les enquestes: esteu partits per la meitat, uns a favor del procés, els altres en contra. Però aquesta característica no seria remarcable, si no fos que al mateix temps esteu enfrontats entre vosaltres mateixos, com si la bandera us guies més que la creu, perquè aneu al seu darrere i li gireu l’esquena a la creu.

Molts esteu tan enfrontats com la majoria del país. No tolereu escoltar cap crítica, ni interrogant, que qüestioni la vostra posició política, ni tan sols si ve d’un germà en la fe. On us queda el “Pare Nostre” signe d’una mateixa fraternitat? Esteu cridats a ser portadors de pau, ferment de la societat, llum del món, però massa de vosaltres us comporteu com un més de la manada, que desqualifica, critica, ataca verbalment i per escrit als qui no pensen com vosaltres.

Que cadascú pensi políticament com vulgui, però que si proclama que té una fe que sigui coherent amb ella, perquè si no ho fa així comet escàndol. I el cometen en un grau major aquells que tenen com a vocació i missió servir espiritualment els feligresos. A tots i de tots colors. I com ho podem fer si signen documents que prenen partit polític, prediquen a les esglésies, abusen de la seva autoritat pastoral, i així aprofundeixen més les divisions humanes i allunyen a qui volen del que ha de ser la casa de Déu: un espai de pau i concòrdia, de compressió mútua?  Sacerdots religiosos i religioses, sou servidors d’una Església que a Catalunya està en declivi. L’aprofundiu quan aneu obertament darrere de banderes humanes. Ja teniu la forma cívica de demostrar la vostra preferència: el vot. No us cal res més. Sacerdots, religiosos i religioses, abandoneu les vostres banderes i serviu a tot el poble de Déu.

Qui no estima el germà no és de Deu” (1era Jo 3,10) per tant, no podem ser fills de Déu si no ens reconeixem entre nosaltres mateixos.  Recordeu que també diu que cal fugir de l’amor al món (2,15-17).

Quan la llei de l’amor no és observada es compleix allò que anuncia l’evangeli ( Jo1, 11) “I els seus no l’han acollit”. Quan vosaltres cristians practiqueu allò de l’ull per ull i dent per dent en política,  us aparteu del manament de Jesucrist d’estimar l’enemic: (Mt 5,43-48): “En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que es va dir: ‘Estima els altres, però no estimis els enemics’. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial».

Actuant així us lligueu una pedra de molí als peus, per tant cuideu-vos de caure a l’aigua. Vosaltres cristians catalans, que precisament per la fe que dieu professar, podríeu fer tant per procurar la concòrdia al nostre poble cada vegada més dividit i enfrontat.

Però sou a temps de deixar les vostres banderes i tornar a mostrar que el vostre signe primer i principal és la creu.

Cristians catalans, prediquem amb l’exemple, comenceu a construir la concòrdia.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

  • Eloi

    21 desembre, 2017 #1 Author

    “Als cristians catalans”… perquè assumim que els espanyols han escollit el costat bo o és que ells no han de teixir llaços de concòrdia i fraternitat?
    Els bisbes espanyols ja s’han pronunciat, que l’independentisme no conjuga amb el cristianisme… amb dos collons!
    La neutralitat i la indiferència són còmplices de l’opressió, i amb l’historial de la jerarquia espanyola de connivència amb el franquisme… el sermó és una mica hipòcrita.

    Respon

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies