CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els conflictes armats del futur (1): guerra pel menjar Els conflictes armats del futur (1): guerra pel menjar

Els conflictes armats del futur (1): guerra pel menjar

En un món cada cop més poblat i sobre-explotat, els govern es veuran empesos a dur a terme polítiques més i més agressives per satisfer les necessitats de la població
FocusMónZPortada Derecha 5 novembre, 2018 CatDialeg 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Els conflictes armats del futur (1): guerra pel menjar

L’estudi de l’economia té com a punt de partida una constatació: que els recursos de la Terra no són infinits. Una forma de repartir aquests béns escassos és seguint els postulats de les diferents teories i models econòmics. El seu problema, però, és que es basen en un seguit de premisses que sovint no es compleixen.

Una de les més importants és la presència d’institucions, ja siguin estatals o no, per regular o almenys emmarcar els intercanvis econòmics. Aquesta visió, però, acostuma a excloure una de les institucions més antigues de la humanitat: la guerra -el conflicte armat entre bàndols organitzats- com a forma de gestionar recursos.

Des de l’antiguitat, els pobles s’han enfrontat pel control dels mitjans de producció i les seves vies de distribució. La lluita pels recursos, però, s’ha trobat generalment acompanyada de motivacions polítiques, com la necessitat d’eliminar una amenaça existencial, o religioses, com la defensa i propagació d’un credo.

En efecte, històricament hi ha hagut poques guerres que hagin tingut com a element central l’acaparament de més recursos econòmics. Això s’explica per motius diversos: la possibilitat d’explorar noves terres, les escasses necessitats materials de les societats del passat o la infra-explotació dels recursos continguts dins de les pròpies fronteres.

Avui, però, no queden noves terres per descobrir, el consum és infinitament superior al de fa un segle i moltes fonts de recursos s’estan esgotant o ja s’han exhaurit. D’altres es troben sotmeses a fortes pressions.

Entre els recursos, n’hi ha que són més importants que d’altres pel funcionament de les economies modernes. Per exemple, sense silici (silicon en anglès) i liti no es poden fabricar microprocessadors i bateries elèctriques, i per tant, mòbils i ordinadors. L’escassetat d’aquests elements tindria efectes molt negatius en l’actual economia digital.

Però hi ha altres tipus de béns que són encara més importants, fins al punt de ser imprescindibles per a qualsevol societat: el més evident d’aquests és el menjar.

Les Nacions Unides estimen que entre 2017 i 2050, la població de la Terra augmentarà en un 29%, passant dels 7.600 als 9.800 milions d’habitants. La major part d’aquest increment es farà a països en desenvolupament d’Àsia, Àfrica i en menor mesura, Amèrica.

En aquestes regions, coincidint amb l’aparició d’una classe mitjana relativament ampla, el consum de proteïnes ha augmentat de forma particularment forta en els darrers anys.

Segons la investigadora Kate Higgins-Bloom, la demanda de proteïnes augmentarà encara més ràpidament que la de menjar en general. I això vol dir que, d’una banda, hi haurà cada cop més bestiar i per tant més pol·lució atmosfèrica.

Per a fer-se una idea del problema, la Organització Mundial de l’Alimentació calcula que el 18% dels gasos d’efecte hivernacle emesos provenen de la producció pecuària.

D’altra banda, es calcula que per cada quilogram de carn obtingut, es gasten 15.000 litres d’aigua, molt més que pel cultiu de vegetals. Una tercera part dels cereals del món es destinen a alimentar animals, així com el 90% de la soja.

Als oceans, la producció pesquera també presenta problemes: dels 94 milions de tones mètriques de peix que es calcula que es pesquen avui en dia, per a fer front a la demanda creixent se’n haurien de pescar entre 62 i 159 més.

Ja avui en dia, entre el 20 i el 50% de la pesca total es fa de forma il·legal, cosa que causa greus problemes econòmics, socials i mediambientals: bancs de pesca sobreexplotats desapareixen i comunitats pesqueres es veuen obligades a canviar de feina per sobreviure. A Amèrica Central, molts pescadors frustrats per la falta de peix acabant entrant als càrtels de tràfic de drogues.

Els líders dels països emergents amb demandes creixents de carn i peix patiran pressió per tal d’assegurar el subministrament als seus ciutadans. Si no ho aconsegueixen, hauran de fer front a protestes i potser rebel·lions.

Així doncs, és esperable que en els propers anys augmenti l’agressivitat de països emergents com la Xina o l’Índia, que per exemple ja estan comprant terres a l’Àfrica per tal d’abastir les seves pròpies poblacions.

D’altra banda, la Xina porta ja varis anys incrementant la seva presència al Mar de la Xina Meridional. Les seves activitats inclouen la pesca en aigües internacionals o que pertanyen a les zones d’ús econòmic exclusiu d’altes països. Allí, les flotes de pesca xineses estan sempre escortades per vaixells de la Guàrdia Costera, i ja han provocat incidents amb pesquers vietnamites o filipins.

 

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies