CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com la tecnologia pot posar en perill la feina dels metges, enginyers i advocats Com la tecnologia pot posar en perill la feina dels metges, enginyers i advocats

Com la tecnologia pot posar en perill la feina dels metges, enginyers i advocats

Els recents avenços en intel·ligència artificial podrien ben aviat traslladar-se als despatxos, desmentit les previsions de molts experts segons les quals els professionals més qualificats no hauran de témer pels seus llocs de treball
FocusMónZPortada Derecha 26 juliol, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Com la tecnologia pot posar en perill la feina dels metges, enginyers i advocats

Segons Ryan Avent, hi va haver un temps en que el treball d’un artesà, per exemple un teixidor, era pràcticament equivalent al d’un professional amb educació universitària d’avui en dia. Com un advocat actual, el teixidor tenia un elevat grau d’autonomia i era relativament benestant. Però llavors arribà la revolució industrial del segle XIX.

La mecanització de la manufactura posà punt i final a tot això. El treball que abans es considerava com extremadament especialitzat i que requeria de molt entrenament es convertí en un conjunt d’accions rutinàries. L’artesà fou reemplaçat per la màquina i l’obrer que la servia. Els treballadors efectuaven així les tasques que les màquines no arribaven a fer – fins al dia en que una innovació mecànica els ho permetia.

La revolució de la intel·ligència artificial

En les economies avançades, la classe professional superior, els “colls blancs” com els anomenen els anglosaxons, ha fins ara sortit indemne als avenços tecnològics que han revolucionat bona part del món del treball. Metges, empresaris, enginyers, advocats i financers s’asseuen avui en dia en la cúspide de la piràmide laboral.

Sovint es diu que això seguirà sent així durant molts anys. Per exemple, al 2013, un article publicat per Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne estimà que, si bé un 47% de les categories laborals corrien perill davant l’automatització, els empresaris, enginyers i advocats es trobarien entre les categories amb menys risc.

No obstant, Avent opina que en els darrers anys aquestes previsions s’estan fent menys optimistes degut als avenços de la intel·ligència artificial. Un procés que podria arribar al punt de convertir-los en l’equivalent als obrers industrials que substituïren als artesans tèxtils.

Tots estem ja avui en dia en contacte, conscientment o no, amb motors de intel·ligència artificial. Cada cop que efectuem una acció en una xarxa social, Amazon o Google, estem donant informació que aquestes empreses utilitzen per entrenar programes d’aprenentatge automàtic.

La mateixa tecnologia que permet la personalització extrema dels resultats que obtenim a internet ja s’està fent servir en el món laboral. Per exemple, en la previsió de riscos financers o per anticipar demandes dels consumidors.

Estudiant el rendiment i els perfils dels treballadors, per exemple, una empresa pot emprar un motor de intel·ligència artificial per predir quins candidats s’ajustaran millor a una oferta de feina – o si per exemple, un empleat valuós està a punt de deixar la feina.

Amb la tecnologia de la intel·ligència artificial fent-se més i més barata i accessible, les empreses l’aplicaran en més àmbits. Parts dels processos que escapen encara a la digitalització hi seran progressivament incorporats – perquè tota digitalització obra la porta a més informació, valuosa per tal d’optimitzar la producció.

Assistents digitals als despatxos

Un pas més endavant de la digitalització podria ser l’aparició d’assistents digitals. Imaginem-nos un programa similar al de l’assistent digital d’Amazon “Alexia” que suggereix vols, lectures relacionades amb la seva feina o reserva restaurants. Un pas més enllà encara seria que proposés canvis en documents produïts per un humà.

Amb els temps, aquests assistents digitals podrien substituir les posicions de base dels advocats o enginyers. N’hi hauria alguns que es limitarien a observar el comportament dels assistents digitals i corregir els seus errors. Però de fet, la seva feina faria més i més intel·ligents i eficaces les màquines i menys necessari el seu paper.

El cos dels professionals superiors o de “coll blanc” es bifurcaria: una part petita s’encarregaria de la direcció general i del desplegament de la maquinaria d’intel·ligència artificial. Aquest grup, relativament petit, esdevindria al seu temps una elit, mentre que una majoria dels professionals es veurien desplaçats a rols cada cop més rutinaris i menys interessants –tan personal com financerament.

Cap a un nou moviment polític revolucionari?

La conseqüència més incerta d’aquest procés, si es materialitza, és la política. En el passat, la mecanització destruí una classe social burgesa que havia estat clau en l’estabilitat política precedent, i la convertí en un grup políticament molt actiu que donà ales a les idees i partits revolucionaris europeus, així com als sindicats.

Al cap i a la fi, de les reivindicacions i protestes obreres ha nascut en part l’estat del benestar. Potser la revolució de la intel·ligència artificial incrementarà la tensió política de tal manera que un model de societat més just emergirà.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies