CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Colau: l’Idus d’agost Colau: l’Idus d’agost

Colau: l’Idus d’agost

Els darrers mesos han evidenciat els efectes perjudicials que provoca sobre els barcelonins la gestió d’Ada Colau. El mes d’agost, lluny de ser tranquil per als comuns, s’ha convertit en un greu problema
CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 6 agost, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Colau: l’Idus d’agost

Com si els deus de la desgràcia s’haguessin confabulat, a l’alcaldessa de Barcelona en el mes d’agost li esclaten totes les mines al mateix temps. Aquest resultat que no és tant fruit de la dissort, com d’una gestió i visió política a cavall entre la ineficiència i el doctrinarisme. Té pocs mesos per reaccionar abans de les pròximes eleccions locals, en les que no els pugui treure avantatge d’un consell municipal molt fragmentat i enfrontat entre si, que fa possible que amb només 11 regidors sobre 41 governi en solitari. I en aquest avantatge tàctic. Rau també el gran error de perspectiva de Colau: la de creure’s que realment havia guanyat les eleccions, quan els resultats deien que només una minoria d’electors l’havien donat suport amb el seu vot, i tots aquests anys de govern no sembla que hagin servit per atraure un nou contingent de seguidors. I quan això passa en un ajuntament, en el primer mandat d’un alcalde, significa que alguna cosa greu no funciona en el govern municipal.

I que no funciona es fa evident en l’acumulació de problemes, començant per les insòlites retallades que, per una pèssima gestió, ha d’introduir poc menys d’uns anys abans de les eleccions en un Ajuntament que disposava d’uns sòlids resultats econòmics. És un fet insòlit. Com és possible? Es necessita una gestió molt estrambòtica en els ingressos i en la despesa per assolir-ho. Només això ja allunya l’elector, que constata que realment és cert el que altres fets evidenciaven: que Colau i el seu equip no estan a l’alçada de la màquina que governen.

La vaga salvatge del taxi, amb raons sobrades per fer-la però certament d’una altra manera que no comportés el bloqueig de la ciutat, ha comptat amb la protecció còmplice de l’alcaldessa, sense la qual l’ocupació de la Gran Via i el Passeig de Gràcia no hagués estat possible. I és que ella en el seu doctrinarisme no sap diferenciar entre simpaties i responsabilitat de governar. Mala peça al teler, perquè és font d’arbitrarietat i desordre, que deixa al ciutadà inerme. No és suficient amb sentir simpatia per una reivindicació, cal a més fer complir la llei. I aquesta és la mateixa causa que ha transformat als manters en un grup de pressió, que ja ha passat a l’estadi d’utilitzar la força per mantenir el seu usdefruit de la plusvàlua pública del carrer. Perquè això és el que fan, gratis total.

Però és que a més perquè el fenomen existeixi cal que darrere seu hi hagi una trama delictiva organitzada que els proveeix dels productes per a la venda. La impotència del govern municipal, una més, per donar una resposta social al problema no legitima l’abús sobre la llei, els comerciants, i les molèsties, i ara ja agressions als ciutadans. Sensibilitat social sí, desordre i agressió de cap manera. I és que aquesta sensació de desordre és tan gran que obliga a les associacions de comerciants a posar en marxa “policies privats” per actuar al carrer com han fet catorze bars del Born contractant vigilants privats per expulsar llauners i carteristes. I si aquest és el joc, perquè no és la primera agrupació comercial que opta per aquesta via, aleshores que Colau i companyia abandonin el seu patètic discurs del comú i la bondat de la gestió pública, perquè el que menys necessita privatitzar-se és precisament la vigilància de l’ordre públic.

I coincidint en el temps una manifestació que hauria de commoure: la mort per un cop de calor d’un indigent al mateix centre de Barcelona. Aquesta defunció és la prova més palmària del fracàs dels serveis municipals dirigits als més desistits: Més gent contractada, més despesa i el problema segueix igual; no, pitjor perquè ha demostrat, una imprevisió més: que no havien adoptat mesures per ajudar a la gent que viu al carrer malgrat l’alerta reiterada per altes temperatures.

Els Idus de Colau són aquí, no són els de març com els de Juli Cèsar, però estan ben presents.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies