CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Colau ficció Colau ficció

Colau ficció

El projecte de futur per a Barcelona del govern municipal és totalment desconegut, el que sí que està clar és el seu projecte de passat
CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 29 novembre, 2018 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Colau ficció

La dissort  dels catalans és tenir a banda i banda de la Plaça de Sant Jaume les dues institucions més importants de Catalunya instal·lades en la ficció. Cada una d’elles ha construït el seu propi mon auto referenciat que té escassos contactes amb la realitat de la gent i les seves necessitats. Per Torra, president vicari per decisió pròpia, en el “fem república”, Colau, a l’altra banda cercant el progrés a còpia d’utilitzar només el mirall retrovisor.

Sobre la il·lusòria “fem república”, que es tradueix en un governar poc i malament, la realitat els ha esclatat aquesta última setmana de novembre amb vagues i manifestacions de metges, professors universitaris, estudiants, bombers, posant de manifest que el malestar està molt estès en la funció publica.

A Colau és molt possible que li esclati amb els resultats electorals. El projecte de futur per a Barcelona del govern municipal és totalment desconegut, el que sí que està clar és el seu projecte de passat: reviure contínuament la Guerra Civil, exposicions, publicitat, celebracions, manta diners destinats a rememorar aspectes d’una realitat que divideix, perquè més que la recuperació de la memòria el què fa és l’exaltació d’un bàndol.

Canviar els noms dels llocs, dels carrers, retirar estàtues i pintures,  atiar les passions. Colau no pot refrenar que necessita que hi hagi dos bàndols per així sentir-se part dels bons. Per assolir-ho la política queda reduïda als gestos, i el que és pitjor a les incessants campanyes.  L’última, “El futur no és masclista”,  i van quantes…?  La dissort radica en la coincidència amb l’informe del Ministeri de l’interior, publicat per El País (28/11) sobre els delictes sexuals a Espanya. On la capital de Catalunya es mostra com l’empori dels abusos, agressions i violacions. Amb la prevalença més alta, 100 casos per cent mil habitants, quan a Madrid és de només 57. Barcelona més que triplica la taxa catalana, que és de les més altes, i multiplica per quatre l’espanyola. El discurs publicitari de Colau va per una banda i la realitat per exactament l’oposada. També, aquest gest simbòlic magnífic d’enviar carrets -literal- als districtes “rics”, Sarrià- Sant Gervasi i les Corts, per assessorar a les treballadores de la llar. Cada carret ha atès menys d’una persona al dia. S’ha entretingut en calcular el cost de cada assessorament per una mitjana tan estrambòtica? Barcelona, la cosmopolita, d’1,6 milions d’habitants, no té capacitat per fer una campanya d’assessorament laboral (que en realitat és pròpia de la Generalitat) a una escala digna i seriosa, en lloc de la broma de les quatre llaunes amb rodes?

I en el terreny de viure en el passat i en el joc simbòlic, un extrem destaca. La bel·ligerància  contra tot significat cristià, malgrat que aquest formi part de la tradició i cultura de la ciutat, des del més allunyat en els orígens, Santa Eulàlia i La Verge de la Mercè, fins a l’actual icona de Barcelona: la basílica expiatòria -perquè això és- de la Sagrada Família. Bel·ligerància i arrogància extrema en expulsar la missa de la patrona del nodrit programa d’actes de la festa major. I en aquesta mateixa línia, la ignorància post olímpica de la Barcelona solidària que podria aixecar la bandera de la tradició mercedària que enguany ha celebrat el seu 800 aniversari, no ho fa perquè és cristiana. Millor símbol que aquest per la ciutat? Però Colau l’ha volgut ignorar. Tot pertany al mateix ordre de coses que l’espectacle insòlit, per maldestre i car, que el govern municipal ha repetit amb constància entomològica -enguany 60.000 euros- de la desconstrucció del pessebre. Reiteració malgrat les reiterades protestes de la gent,  i que demostra  que el menys teniment vers els barcelonesos cristians  li surt de l’ànima.

L’imaginari polític de Colau és una imatge retro, barreja del políticament correcte i animositat visceral contra algunes realitats i símbols. Alhora, la realitat la supera fins i tot en allò que a Barcelona semblava que funcionava sol, uns comptes sanejats, perquè amb Colau al capdavant, enguany a octubre, les xifres pressupostàries tanquen amb una desviació negativa, entre menys ingressos i més despeses, de 100 milions d’euros. Si Colau, sola o en coalició, continua governant-nos quatre anys més l’ensulsiada farà època.

 

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies