CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Cinc obstacles de la transició cap a una Catalunya independent Cinc obstacles de la transició cap a una Catalunya independent

Cinc obstacles de la transició cap a una Catalunya independent

La sortida del mercat únic o l’adaptació a les lleis europees són dos exemples de problemes que es podria trobar Catalunya
EconomiaZPortada DerechaZResto 11 octubre, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Cinc obstacles de la transició cap a una Catalunya independent

Els mitjans solen recollir diverses opinions sobre la distribució del deute sobirà o de la situació de les pensions en una Catalunya independent. La comunitat autònoma que més producte interior brut (PIB) aporta al conjunt va perdent avantatge en els últims anys respecte a la Comunitat de Madrid. L’actual inestabilitat política ha espantat als empresaris, forçant a molts a prendre mesures per frenar la desconfiança i el temor d’inversors i clients. Malgrat els molts pronòstics que es puguin fer sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya separada de la resta de l’Estat, hi ha cinc punts que suposen uns veritables obstacles per al funcionament de la seva economia.

1. Ruptura del mercat únic

Una Catalunya independent tindria moltes possibilitats de trobar-se fora de la Unió Europea en el cas que la secessió es compleixi de manera efectiva. Aquest cas exclou a l’escenari d’una declaració nominal però no de facto . El catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la UAB Clemente Polo, en una conferència organitzada pel Cercle Eqüestre de Barcelona, va advertir que la independència produiria una caiguda del 50% de les exportacions. Cal tenir en compte que el 40% de les vendes té com a destinació altres comunitats i un altre 40%, altres socis comunitaris. Catalunya és una economia molt dependent del sector exterior.

Catalunya

Saldo total de la balança fiscal de les comunitats autònomes. En termes relatius es compara amb el PIB i els habitants. Dades: Ministeri d’Hisenda. Institut Nacional d’Estadística. Font: Elaboració pròpia.

 

Un altre factor en compte és que, mentre Espanya continuaria en el mercat europeu, Catalunya s’enfrontaria a unes dures fronteres físiques i econòmiques. La presència d’aranzels assestaria un dur cop a les empreses catalanes.

2. Una adaptació legislativa que trigaria anys

La independència també suposaria una ruptura amb el marc legal europeu. En no trobar-se en la Unió Europea, suposaria trobar-se en un buit pel que fa a les lleis que s’apliquen ara a Catalunya. El més fàcil seria crear un conjunt de lleis les més semblants possible a les europees, però la presència de partits antisistema suposa tenir menys possibilitats de dur a terme aquest procés.

Aquesta manca d’assimilació legal suposa un cost major per a les empreses que operin en el territori, resideixin o no a Catalunya.

3. Sistema financer

Els bancs que continuïn tenint la seva seu social a Catalunya es veurien greument afectats en no formar part del territori europeu, impossibilitant l’opció de finançar-se en euros directament del Banc Central Europeu (BCE).

Catalunya

Cronologia de l’evolució dels bancs i caixes a Catalunya. Pràcticament la totalitat de les entitats actualment resideixen socialment fora del territori. El color vermellós representa les entitats que no són originàries de la comunitat autònoma. Dades: Goldman Sachs i CECA. Font: Elaboració pròpia.

 

La funció del BCE no és solament l’emissió i control dels diners, sinó que també s’encarrega de regular el sistema bancari i financer. En casos de necessitat, el Banc Central pot adquirir la funció de prestador.

4. Una moneda dèbil

Deixar de formar part del Banc Central Europeu i el suposat ús d’una moneda nova generaria una crisi de confiança encara més gran. Una pèrdua de liquiditat encara més gran, al costat d’una gran inflació i la devaluació de la moneda, se sumaria a la resta de problemes que poden sorgir en el procés d’independència.

Catalunya

Composició de despeses per Comunitat Autònoma, al costat d’altres dades macroeconòmiques. Dades: La Vanguardia. Font: Elaboració pròpia.

 

A tot això cal afegir a un creixement de les deslocalitzacions d’empreses. En els últims dies grans empreses han efectuat un canvi de les seves respectives seus socials per tranquil·litzar els inversors i blindar-davant de possibles escenaris econòmics.

5. Manca de suport exterior

En els mitjans es citen com a exemples semblants a Catalunya la independència d’Eslovènia o la dels països bàltics. Però s’obliden de la importància de tenir a un país fort al darrere que doni suport a la independència. L’exemple més recent a gran escala es va produir a l’antiga Iugoslàvia, on no eren pocs els agents polítics que estaven desinteressats en la desintegració de l’estat socialista.

Catalunya

Actuals estats independents que formaven part de la República Federativa Socialista de Iugoslàvia. L’ensorrament de la Unió Soviètica va propiciar al desmembrament d’un dels estats més extensos d’Europa de l’Est.

 

A Europa tenim més exemples dels pensats comunament. Entre Armènia i Azerbaidjan es troba la República de Nagorno Karabakh. Després de la caiguda de la Unió Soviètica el poble Karabakh, ètnia cristiana dins de l’actual Azerbaidjan, va proclamar la reunificació amb Armènia. Aquesta declaració va significar una dura guerra entre els dos bàndols que va acabar en taules. En l’actualitat aquest estat només està reconegut per Abjasia, Ossètia del Sud i Transnistria.

Aquests últims estats només són reconeguts per pocs països i, lògicament, entre ells també. A més d’aquests cal afegir les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, que es troben en el conflicte entre pro russos i el govern d’Ucraïna a l’est del país.

Cataluña

Una de les principals carrers de Transnístria. La petita república és només reconeguda per petits estats, que no està no estan reconeguts internacionalment. Gran part de la població prefereix formar part de Rússia abans que de Moldàvia.

 

Darrere d’aquests països, directament i indirectament, hi ha la influència Russa. El seu objectiu, des de la Unió Soviètica, va ser crear un cinturó de països amics al voltant del seu territori. El cas més antic a Europa d’un estat reconegut de facto per només una potència és el de Transnístria. També anomenada com la República Moldava Pridnestroviana, és un territori separat de Moldàvia que és fronterer amb Ucraïna. Els emblemes i símbols del país són totalment soviètics, com si la dècada dels 80 s’hagués aturat. Aquest país no és reconegut per cap occidental, però sí indirectament per la Federació Russa. Després d’un referèndum en 2006, els ciutadans d’aquesta república soviètica van reclamar la unió amb Rússia, tot i no ser limítrof.

Cal no oblidar que sempre les grans potències posen els seus objectius en la lluita pels interessos del seu bloc econòmic i militar, com també dels propis. Europa és una de les regions del món amb més fronteres per quilòmetre, fruit de segles d’història, i la independència d’una regió important com Catalunya podria significar un desmembrament general. És per aquest motiu que els països que formen la Unió Europea no veuen amb bons ulls la creació d’un nou estat al continent.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies