CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Cent anys després de la Revolució Russa Cent anys després de la Revolució Russa

Cent anys després de la Revolució Russa

Després de la caiguda dels Tsars, Rússia va pretendre establir un estat proletari per poder expandir el socialisme en el món
SocietatZPortada DerechaZResto 7 novembre, 2017 Francesc García Mestres 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Cent anys després de la Revolució Russa

El 7 de Novembre, la Revolució Russa compleix cent anys. L’imperi fundat per Pere I, anomenat el gran, en 1721 es va ensorrar davant la creixent inestabilitat del país. Les derrotes al front durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), juntament amb l’expansió dels moviments obrers i l’escassetat de menjar, va propiciar l’esclat de la Revolució de Febrer. L’abdicació del tsar Nicolau II va transformar el país en una fràgil república moderada, liderada per l’advocat revolucionari Aleksandr Kèrenski. Aquest va establir un estat bicèfal governat per un govern provisional i, al mateix temps, pel creixent Soviet de Petrograd (actual Sant Petersburg). La situació no va millorar i el distanciament entre els dos caps va ser cada vegada més gran fins a esclatar la revolució que canviaria per complet el món: la Revolució d’Octubre.

Revolució Russa

“Lenin va viure, Lenin viu, Lenin viurà!”. A diferència de Iosif Stalin, la figura de Lenin va ser inqüestionable durant tota l’existència de la Unió Soviètica. Amb un fort caràcter messiànic, Lenin era vist com el pare de l’Estat i iniciador d’una revolució que es va estendre per gairebé tots els continents.

 

El 7 de Novembre, segons el Calendari Gregorià, el lema bolxevic “Pau, pa i terra” es va convertir en una violenta revolució que va conduir a l’antic imperi a una llarga guerra civil (1917-1923). Tot i la gran varietat que existia entre els membres revolucionaris, l’ala més radical del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia (anomenats com els Bolxevics), van perfilar un pla per poder prendre les regnes de la Revolució i poder assegurar el control del nou estat. La seu d’una gran companyia d’assegurances va ser presa pel govern revolucionari i la va transformar en la central dels futurs cossos de seguretat interna: la Lubianka. La Cheka, la NKVD de Stalin i el KGB de la Guerra Freda tenien aquest edifici neobarroc com el seu centre neuràlgic.

Revolució Russa

L’edifici que va albergar la Cheka, el NKVD i KGB. Actualment és la seu del Servei Federal de Seguretat Rus a la capital moscovita.

 

Els moscovites tenien un acudit que feia referència a aquest edifici: es considerava l’edifici més alt del món perquè des del soterrani, i encara que no hi hagi ni finestres, ja es podia veure perfectament Sibèria. Això era perquè en els nivells subterranis s’usava com a presó i centre de tortures i interrogatoris. La Lubianka estava connectada a la xarxa de camps de concentració soviètics que perdurarien durant diverses dècades, anomenats els Gulag.

Una nova economia per a un nou estat

Des de 1914, amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, fins a l’establiment de la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) en l’any 1922 el vast territori soviètic va viure un gran empobriment. Lenin, un dels grans artífexs de la Revolució socialista, va morir per causes encara desconegudes. Les hipòtesis més famoses són les de mort arterioesclerosi, sífilis o per una bala que se situava en el seu coll (fruit d’un intent d’assassinat). Abans de morir, Lenin va advertir al partit que Stalin no era el millor candidat per governar el país.

“Stalin és massa brusc, i aquest defecte, plenament tolerable en el nostre medi i en les relacions entre nosaltres, els comunistes, es fa intolerable en el càrrec de Secretari General. Per això proposo als camarades que pensin la forma de passar a Stalin a un altre lloc i de nomenar per a aquest càrrec a un altre home que es diferenciï del camarada Stalin en tots els altres aspectes només per un avantatge, a saber: que sigui més tolerant, més lleial, més correcte i més atent amb els camarades, menys capritxós, etc. Aquesta circumstància pot semblar una fútil petitesa. Però jo crec que, des del punt de vista de prevenir l’escissió i des del punt de vista del que he escrit abans sobre les relacions entre Stalin i Trotski, no és una petitesa, o es tracta d’una petitesa que pot adquirir importància decisiva. ” – Lenin, 4 gener 1923.

La lleugera obertura econòmica del país, al costat de la permissivitat de l’existència dels Kukaks (propietaris d’explotacions agrícoles) es va veure totalment esborrada pel seu successor Iosif Stalin. Fins a l’any 1941 el país va sofrir una gran industrialització, com també d’una descomunal expropiació i col·lectivització dels mitjans de producció.
Revolució Russa

Evolució del producte interior brut (PIB) per càpita de Rússia durant l’últim segle, juntament amb el preu del barril de petroli.

La centralització era total i tot formava part dels aparells de l’estat. Stalin es va assegurar de mantenir el control del país mitjançant la mort de milions de persones internades en els Gulag. Anys més tard el científic i escriptor Aleksandr Solzhenitsyn va mostrar al món l’horror dels camps de concentració i de treball de la Unió Soviètica, com també la terrible persecució religiosa.

Un dels camps de treball més famosos és el de Norilag, situat al Cercle Polar Àrtic. Les condicions de treball, juntament amb una deficient alimentació, significava la mort per a gran part dels treballadors. El moment més crític es va produir durant el mandat de Stalin, que és el líder de l’URSS que més morts de ciutadans va produir.

Revolució Russa

Detencions i condemnes de l’OGPU i del NKVD durant 1930-1939. Dades: Getty, J. Arch; Naumov, Oleg V. (1999). The Road to terror: Stalin and the Self-Destruction of the Bolsheviks, 1932-1939. Font: Elaboració pròpia.

 

A més de la mort de molts ciutadans per la possessió de les propietats i per suposats motius ideològics, Stalin va purgar a les forces armades i al seu propi partit polític. La pèrdua de comandaments va ser important, fet que afectaria l’Estat Major durant l’inici de la guerra contra el III Reich.
Revolució Russa

La forçosa col·lectivització del sector agrari a Ucraïna va desencadenar una gran fam (1932-1933) que va posar fi a la vida de més de 7 milions de persones en tan sols un any. Aquesta tragèdia humanitària és anomenada Holodomor, que significa matar de fam.

 

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial Rússia es trobava amb un gran territori nou per poder comerciar i extreure més recursos. Va ser l’any 1949 quan Stalin va ordenar la creació del COMECON (Consell d’Ajuda Econòmica Mútua). Aquesta aliança econòmica va permetre a la Unió Soviètica poder sobreviure a l’aïllament dels països occidentals. Els estats membre van ser Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia, Romania, Albània, República Democràtica d’Alemanya, Mongòlia, Cuba, Vietnam i la Unió Soviètica. Com estats observadors es trobaven Xina, Corea del Nord, Finlàndia, l’Iraq, Mèxic, Angola, Nicaragua, Moçambic, Afganistan, Etiòpia, Laos i Iemen del Sud.

El fracàs d’intentar esborrar la fe

S’estima en l’actualitat que es va assassinar entre 15 i 20 milions de cristians. Milers de monjos, sacerdots i bisbes van ser trasllats a diferents camps de treball forçat a Sibèria per trobar-se amb la mort. Anatoli Lunatxarski, dramatrugo i membre del partit comunista, va avisar en els anys 20 de perseguir frontalment la fe l’única cosa que s’aconsegueix és fer-la més ferma.

«La religió és com un clau. Com més es golpeja, més penetra » – Anatoli Lunacharski, 1923.

Ell, que anys abans va realitzar un judici contra Déu en el qual es va simular la seva condemna a mort per crims contra la Humanitat, va veure com no es va fer cas a la seva proposta d’infiltrar dins el cristianisme. No obstant això anys més tard amb Stalin es va efectuar una gran entrada d’agents de la NKVD, i de la seva successora KGB, entre el clergat per tenir el control total. El 1929, durant el II Congrés dels sense Déu, Maxim Gorki va destacar la importància de l’eliminació de la fe:

“Em sembla que molts es prenen aquest treball, important i de gran responsabilitat, com a funcionaris, fredament. Hem d’extirpar de la vida el que s’ha arrelat durant 20 segles! En el vostre treball es nota cert toc fred, de funcionari (. ..). Mentre els nostres enemics usen les emocions, un llac de patetisme amb una força enorme, nosaltres no sentim cap patetisme, i si se sent, s’expressa de tal manera que no persuadeix, sinó que irrita. En el procés dolorós d’eliminar de la nostra vida les supersticions religioses, no es pot actuar de forma grollera “.- Maxim Gorki en 1929.

Un dels moments més dolorosos per als ortodoxos russos va succeir quan Stalin va ordenar l’explosió de la catedral de Moscou. La Catedral, confosa normalment amb l’Església de la Intercessió de la Mare de Déu al costat del fossat (també anomenada com la catedral de Sant Basili), va ser totalment esfondrada per a la construcció del Palau dels Soviets. Fruit de l’inici de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) l’edifici que estava dissenyat per ser el més alt del món no es va materialitzar i la zona es va transformar en una gran piscina. Va ser a principis dels anys 90 quan es va iniciar la reconstrucció completa, fins al dia de la Transfiguració de l’any 2000.

Revolució Russa

Catedral de Crist el Salvador a Moscou. Es va acabar de reconstruir l’any 2000.

 

Malgrat l’intent d’eliminar la fe cristiana de la societat, el poble rus va continuar mantenint el cristianisme fins a viure un ressorgiment en els últims vint anys. En el cas de l’Islam també s’efectuen construccions de grans mesquites a les repúbliques del Caucas, com també a la capital russa.

L’enginy rus: menys recursos però millors resultats

Tot i tenir menys recursos monetaris que els Estats Units, la Unió Soviètica va mostrar tenir un capital humà d’alt nivell científic. El cas més famós és el de la carrera espacial, on les dues principals potències del món van competir per guanyar una carrera cap a l’infinit. Després de la Segona Guerra Mundial, tots dos bàndols van saquejar la tecnologia de la derrotada Alemanya Nazi per avançar tecnològicament. Els EUA va poder traslladar al famós enginyer Wernher von Braun (artífex del V-2, el primer coet balístic de llarg abast i de vol suborbital de la història) per desenvolupar coets amb finalitats bèl·liques.

Revolució Russa

“Glòria a l’Octubre”. Propaganda soviètica plena d’una esperança futurista on s’enalteix a la Mare Pàtria (Rodina) i a la conquesta espacial (Kosmos).

 

Stalin li va donar una segona oportunitat a l’enginyer soviètic Sergei Pavlovich Korolev, el delicte era ser “enemic del poble”. Gràcies al seu enginy, va ser capaç d’assimilar la tecnologia alemanya del V-2 i va crear el coet R-7. Gràcies a aquest avenç la Unió Soviètica, entre altres fites, va ser la primera a enviar un satèl·lit a l’espai, l’Sputnik el 1957. Mentre que els Estats Units fracassava en enviar el seu satèl·lit, la URSS ja havia enviat a la gossa Laika a l’espai exterior. Ja en 1961, amb un equip molt semblant al que s’usa en l’actualitat, Yuri Gagarin va ser el primer home a trobar-se fora del planeta blau.

Revolució Rusa

“Glòria als fills del Partit!”. La Unió Soviètica feia servir no només a personatges com Yuri Gagarin per donar la imatge que realment el país era liderat per la classe obrera i treballadora.

 

“Un cosmonauta no pot estar suspès en l’espai i no tenir Déu en la seva ment i en el seu cor” – Paraules dites per Yuri Gagarin segons el seu amic General Valentin Petrov.

Un cop entrats en els finals dels 80, Gorbachev va anunciar una reforma política (Perestroika) i una obertura comercial (Glasnost). Malgrat l’esforç per perpetuar el règim aquest moviment va suposar la fi de la Unió Soviètica i el major empobriment de tota l’esfera del COMECON.

Del comunisme al consumisme

La caiguda del Teló d’Acer el 1989 va suposar un dur cop per a les economies socialistes. El Producte Interior brut va decréixer bruscament en aquests països i la irrupció del capitalisme va acabar d’enfonsar els governs. Casos com el rus o l’ucraïnès són un clar exemple de la mala transició cap a un model occidentalitzat. Milers d’indústries públiques es van malvendre o van acabar en mans d’uns pocs oligarques. A Rússia, per exemple, després d’una dura lluita, s’ha reduït la sobre acumulació de poder dels oligarques del país gràcies a la línia de govern desenvolupada per Vladimir Putin. No obstant això, no totes les exrepúbliques soviètiques ni socialistes han millorat des dels durs anys 90 les seves perspectives econòmiques.

Revolució Russa

Un Trabant, cotxe de l’extinta República Democràtica d’Alemanya (RDA), travessa el mur de Berlín en una pintada sobre ell mateix.

 

La Caiguda del Mur que dividia el Berlín occidental del soviètic va ser el preludi d’una ràpida caiguda de tot un sistema oxidat que controlava gran part d’Euràsia. D’altra banda, es respiraven temps de canvi i de llibertat tant religiosa com políticament, però la transició cap al capitalisme no es va realitzar de la millor manera. La societat estava acostumada a tenir l’ocupació com una cosa assegurat i l’habitatge i l’educació com un bé gratuït ofert per l’estat. En aquest sentit, la caiguda del comunisme no va garantir el benestar de la població durant tota la dècada dels 90.

Els estats bàltics ràpidament es van escudar en els països nòrdics i van adoptar reformes polítiques i econòmiques amb molta més facilitat que la resta d’antigues repúbliques soviètiques. En canvi, Bielorússia, encara avui, està ancorada en el passat a nivell polític i econòmic. El seu interès sempre ha estat, a diferència de la resta d’estats, el de mantenir una unió amb Moscou. Ucraïna, en voler estar sota influència russa i occidental alhora, està patint una greu crisi interna (amb un decreixement del 10% del seu Producte Interior Brut en 2015).

 

Revolución Rusa

En la actualidad aún existen numerosos monumentos sovieticos en las antiguas repúblicas que se encontraban detrás del Telón de Acero.

 

Al Caucas, Armènia i Azerbaidjan continuen disputant-Nagorno Karabakh (territori ètnicament armeni que es troba en Azerbaidjan). Armènia, en aquest sentit, es veu beneficiada per la diàspora d’armenis que treballen en països occidentals com els Estats Units i que porten divises al país. Azerbaidjan, en canvi, viu de les seves enormes explotacions de petroli, que li dóna un avantatge econòmic respecte al seu veí. Geòrgia encara pateix les conseqüències del conflicte que va mantenir amb la Federació Russa en 2008 en què va perdre les regions d’Abkhàzia i Ossètia del Sud, la qual cosa també va desencadenar un major acostament amb Occident.

A Àsia Central, també productora de minerals i de petroli, han estat molt poques les reformes polítiques i econòmiques (excepte casos com el kazakh). Tajikistan, per exemple, viu en una contínua guerra civil i en els últims anys ha tingut problemes amb l’islamisme radical. Un dels seus homes més forts en matèria de seguretat, el coronel Khalimov, és ara un dels líders d’Estat Islàmic.

En l’anàlisi gràfic, no s’ha inclòs estats d’Europa de l’Est ni estats procedents d’altres continents que no van integrar la Unió Soviètica en si com són Cuba, Polònia, Romania o el Vietnam.

URSS

Dades del creixement econòmic des de la caiguda de l’URSS (Com més verd o blau és la cel·la, més gran és el seu valor. Cal notar el comportament singular d’Ucraïna). Any base 1991. Dades: BBC. Font: Elaboració pròpia.

 

En les dades de la taula superior s’aprecia l’evolució econòmica dels països que van compondre la Unió Soviètica, prenent com a any base el de 1991. Es pot observar que la majoria d’aquests països presenten una situació millor ara que quan va caure el Teló d’Acer.

Què pensa Rússia de la seva centenària revolució?

En les últimes eleccions presidencials del 2012 Vladímir Putin va aconseguir guanyar amb un 63,3% dels vots. El Partit Comunista encara avui té relativa importància, sent el segon partit més votat. La visió actual de la Revolució Russa és una mica confusa des del punt de vista occidental. La festa estatal més important de l’any és el Dia de la Victòria, on se celebra al Kremlin la victòria a l’Alemanya Nazi.

Revolució Russa

Tancs (T-90) desfilant en el Dia de la Victòria (Den Pobedi).

 

La combinació d’elements tsaristes, com alguns uniformes, amb altres trets soviètics (la posada en escena o la bandera de la victòria), mostren el posicionament del govern respecte a l’URSS. La societat russa, tot i la diversitat d’opinions, busca elements com la victòria en la “Gran Guerra Patriòtica” per buscar punts d’unió. En aquest sentit, el president rus recorda els delictes de l’antic règim però no vol esborrar de la història dels èxits de la Unió Soviètica.

“Aquests crims no poden tenir cap justificació (…). Espero que aquesta data serà entesa per la nostra societat com un motiu per passar pàgina sobre els successos dramàtics que van dividir el país i el poble, i que serà un símbol de superació d’aquest  divisió, un símbol del perdó mutu i que la història de nostre país s’accepta com és, amb les seves grans victòries i les seves pàgines tràgiques “- Vladimir Putin fa uns dies durant la inauguració de” el mur del terror “, dedicat a les víctimes a mans dels bolxevics.

Un dels millors ambaixadors de la cultura russa a l’URSS i en l’actualitat és el Cor de l’Exèrcit Rus (Alexandrov Ensemble). La interpretació de cançons folklòriques russes, juntament amb himnes soviètics es barregen amb fragments d’òpera clàssica o, amb la caiguda de l’URSS, de música religiosa. Gran part dels músics van morir fa gairebé un any en un accident aeri. Es dirigien a Síria per animar les tropes en la guerra contra el terrorisme.

D’altra banda, l’Església Ortodoxa Russa en les últimes dècades posa molt d’èmfasi en la memòria dels cristians perseguits durant el comunisme. El Patriarca Kirill opina que en aquella època “les bases espirituals de la vida de l’elit il·lustrada van començar a enfonsar-se. La gent va perdre la seva sobirania interior”. Aquesta causa, segons el clergue, va provocar “la pèrdua de la fe”. L’Església no va poder impedir l’avanç d’aquest procés atès que “estava lligada de mans per l’Estat”. D’acord amb Kiril, l’Església “no va tenir ni una sola oportunitat per explicar la veritat de Déu als seus fidels sense mirar-se a l’Estat, a més era incapaç de donar crèdit als processos polítics”.

Revolució Russa

La Catedral de Sant Isaac, a Sant Petersburg, ha tornat a obrir el culte després de dècades tancada. Es calcula que s’obren 1.000 noves esglésies cada any a Rússia.

 

Maria Vladímirovna Románova, representant de la Casa Reial de Rússia i descendent de la dinastia Romanov, pretén que es torni a establir el Tsarisme però sense caure en personalismes. En referència a la Revolució d’Octubre, en els últims dies s’ha referit d’aquesta manera al procés que va acabar amb gairebé tota la seva família:

“Van enfonsar el país en el caos i van ser reemplaçats a l’octubre pel partit revolucionari més radical, que va prometre al poble complir totes les seves aspiracions i es va embarcar en un experiment extraordinari per a establir un ordre mundial fonamentalment nou. Aquest experiment es va basar en la idea utòpica d’una societat absolutament justa de prosperitat general, un ‘paradís terrenal’. No importa com belles i atractives siguin aquestes idees, són fantàstiques, però els intents d’implementar-les a la pràctica sempre esdevenen desgràcies. Així va passar també a Rússia”, afirma Románova.

A causa de les sancions econòmiques contra la Federació Russa l’economia s’ha ressentit. Per aquest motiu Vladímir Putin ha decidit establir vincles més forts amb els seus socis asiàtics per dependre menys del Vell Món. Tot i aquest revés econòmic la popularitat del president es manté proper al 85% sobre el total de la població. És veritat que la seva importància és menor que durant l’existència de la Unió Soviètica, però el seu paper geopolític ha tornat a prendre una importància significativa en el marc mundial durant l’última dècada.

Després de cent anys d’història Europa ha patit grans canvis pel que fa a les fronteres i a la mateixa societat. Tot i la desaparició del comunisme i de la gairebé total presència del capitalisme al món, el descontentament polític en diversos estats sembla mostrar un nou canvi de cicle.

Print Friendly, PDF & Email

Francesc García Mestres

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies