CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya un país en declivi Catalunya un país en declivi

Catalunya un país en declivi

Editorial 12 Febrer, 2019 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Catalunya un país en declivi

Ara que comença el gran judici al Tribunal Suprem i que tota l’atenció roman centrada en ell i en les reaccions al seu entorn, paga la pena aixecar el dit i assenyalar altres qüestions d’importància, no per distreure l’atenció, un fet d’altra banda fora de la nostra intenció i abast, sinó per evitar que llegir ens faci perdre el fet d’escriure, i recordar que malgrat les nostres cuites, la vida segueix el seu curs, i no espera.

Jordi Pujol havia comentat en múltiples ocasions que el gran mèrit dels catalans, immediatament després de la derrota de l’11 de setembre, va ser aixecar la porta de la botiga i posar-se a treballar. El treball i l’obra ben feta com a eina de recuperació de Catalunya, una característica que també subratlla Vicenç Vives a Notícia de Catalunya.

I certament, ha estat i és així, però amb una diferència molt substancial. El que abans era una condició suficient, ara tan sols és una condició necessària. No n’hi ha prou amb el que faci una societat, sinó que les seves institucions polítiques han de ser inclusives i eficients. Tant que el factor que determina avui la bona marxa d’un país, com ho mostra un llibre ben notori, ¿Por qué fracasan los países?, són les seves institucions de govern.  La clau de la diferència entre aquell 1714 i avui és òbvia. Llavors la despesa ordinària de l’estat era marginal, ara representa un component principalíssim de l’economia. Només cal dir que la criticada per l’independentisme Generalitat de Catalunya, gasta diàriament una xifra propera als 100 milions d’euros. L’eficiència en com ho faci és determinant per al nostre benestar.

I la realitat és que no anem a l’hora, i les paraules s’ho mengen tot. Tres exemples d’ara mateix ho testimonien:

Del tramvia i una administració del segle XIX

Jordi Puigneró, el Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, farda en unes declaracions a El País (dilluns 11 de febrer) d’administració digital i d’un estat en el núvol (en plural seria més acord amb la realitat), i de com estem seguint el camí d’Estònia. Formidable, però caldria recordar-li que en el món real, la Generalitat té l’administració més envellida de l’estat, i organitzada -és un dir- d’acord amb criteris del segle XIX, amb algunes insercions com bolets dotats de rampells de modernització. És una administració construïda per al·luvió que mai ha tingut cap pla mestre ni ha sofert una reforma.  Potser caldria que el nostre conseller no fos tan “guai” i mostrés que té respostes per a una realitat administrativa cada vegada més deficient.

I del segle XXI al XIX, de la mà de Colau i el seu tramvia. Com reconeix Puigneró “el problema dels taxis no es Uber o Cabify” serà el cotxe sense conductor. Potser corre massa, però la direcció és la correcta, perquè els sistemes de transports urbans registraran una revolució en aquesta nova dècada que està a les portes. Però, aleshores, sent així i tenint una visió de futur tan clara, per què la Generalitat està d’acord amb el desgavell d’un tramvia la per Diagonal com si anéssim cap al 1900?

Les noies i els nois. Les estranyes prioritats del govern català

La gran llosa per al nostre futur és l’elevada proporció d’alumnes que pleguen abans d’acabar. Els joves que ni estudien ni treballen, ni cerquen feina, de fet un de cada cinc de 16 a 29 anys està en aquesta tessitura. Al mateix temps, l’atur juvenil es troba al capdavant d’Europa, i dos instruments que podien ser útil, els contractes específics per joves sense formació i el Pla de Garantia Juvenil de la UE, han fracassat a Catalunya i a Espanya. De fet, ambdues qüestions no deixen d’anar lligades. Aquest és un problema de la nostra joventut que es prolongarà en l’edat adulta. Com s’ho faran a partir dels 30 per trobar un treball que els permeti viure, i més endavant assolir una pensió digna? Aquest és un problema dels joves, però sobretot dels nois, perquè les noies aproven en molt major nombre, s’acosten als ratis europeus, i alimenten poc el gruix del nini, aquells que ni estudien ni treballen.

La Generalitat no únicament contempla la situació i el fracàs, que es veu amb notable indiferència, sinó que ara es dedica a veure com un problema que no hi hagi suficients noies que facin enginyeria! i gastaran atenció i esforços perquè hi hagi més. No importa que hi hagi més noies universitàries que nois, més titulades que titulats, i molts més fracassats escolars entre ells. Es tracta que siguin enginyeres.

I la sanitat

Hem passat tants anys parlant de les retallades no recuperades que  no hi ha consciència d’un problema tant o més gran: el model sanitari ja no respon bé a la demanda. Està pensat per dotar de bons serveis especialitzats, però l’abundància de gent gran fa proliferar un altre tipus d’atenció: la població, que presenta simultàniament diverses patologies, i que ara va perduda entre especialistes diferents, sense un metge que ho coordini i supervisi. És un model costós i perillós per les contraindicacions entre fàrmacs i tractaments. En altres termes, necessitem un nou model pensat per als malalts crònics i pluripatològics. I aquesta reforma necessària i urgent no està ni se l’espera. Mentrestant, els diners no es gasten prou bé i el servei cada vegada és menys eficient.

On para la Consellera de Salut, el president que l’exigeix i el Parlament que la controla? Estan perduts. Ara, això sí, a fi de mes tos cobren amb la puntualitat d’un rellotge.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies