CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya, realisme i ambició Catalunya, realisme i ambició

Catalunya, realisme i ambició

Editorial 9 novembre, 2018 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Catalunya, realisme i ambició

Catalunya ha viscut el millor període de la seva història des de 1714, fins a la irrupció recent del desgovern del procés. Ha estat així  per la combinació de la capacitat d’autogovern i reconeixement institucional de la nostra dignitat com a poble, pel creixement econòmic assolit i la seva traducció en benestar col·lectiu, i el desenvolupament cultural. Mai com en aquell període, que comença amb l’autonomia, hem disposat de tanta capacitat econòmica per persona com ara. És una  evidència.

Fins  l’alienació de la proclamació de la independència imaginària, la Generalitat era el govern no estatal amb major reconeixement internacional des de 1714, especialment en relació a la Unió Europea, i els seus governs. Avui no ens vol rebre ningú. Quants anys fa que un alt funcionari de la Unió Europea no visita la Generalitat? Quan érem  una “inútil” autonomia que exercia a fons les seves capacitats, Michel Rocard ministre del govern francès feia un sopar oficial al Palau, i el 1987  el ministre d’Agricultura de l’estat d’Israel i el conseller corresponent signaven un acord oficial. Tot això avui és inimaginable. Catalunya està en un racó, i res millor per ajudar a capir-ho que  la publicació del llistat d’alts mandataris que han visitat la Generalitat al llarg dels anys, així com els caps d’estat, de govern, i ministres que han rebut al seu president. La comparació dels èxits de la “inútil” autonomia amb el període de procés  és  desolador, i diu de manera ben concreta com la independència imaginària ens ha fet retrocedir. Tant, que el primer partit a Catalunya amb el 26% dels vots neix d’una matriu anticatalanista. És un altre evidència oblidada.

Dit això, afegim: els governs espanyols mai ens donaran res de motu propio. Fins i tot, el que millor ha dialogat i pactat, el d’Adolfo Suárez, ho va fer impulsat per necessitats polítiques i la fermesa i habilitat negociadora de Tarradellas. Ja no tenim governants amb capacitat negociadora. Però es que resulta més dificultós arribar a negociar avui que pocs anys després de la mort de Franco, amb una estructura estatal quasi intocada? Té més inconvenients assolir resultats ara  que amb la  institució republicana derrotada en una guerra civil, i presidida per un dels seus dirigents, que és el que es va fer amb la recuperació de la Generalitat i el retorn del seu President? En tot aquell èxit la força de la unitat dels catalans va ser determinant. Avui impotents per assolir-la reparteixen carnets de puresa, insults i desqualificacions a la xarxa.

Certament, la injustícia, amb la presó provisional  i amb la qualificació dels delictes, ha creat una greu dificultat per al diàleg i l’acord. Però diguem-ho clar,  el seu alliberament és molt més probable si s’implica la gran majoria dels catalans i el gruix dels lideratges socials i econòmics de Catalunya. Un cop més, la unitat. Però aquest no és el camí escollit quan a manca de millors continguts, l’independentisme utilitza els empresonats com a munició política fonamental.

Només una Catalunya unida, cohesionada i forta, junt amb una tradició contínuament actualitzada que manté els acords fonamentals, és capaç de negociar amb èxit amb el govern de torn de l’estat. Una Catalunya composta per dirigents que no juguen a la maniobra entre ells, ni converteixen els propòsits nacionals en carn de canó de les seves pugnes partidistes pel poder.

Sortir de l’atzucac actual, que beneficia principalment als extrems, difícilment només vindrà del que ja té presència política institucional. La resposta només pot sorgir  d’un nou impuls, d’un nou renaixement català,  configurat entorn d’un gran espai central forjat en la catalanitat com definidora del que som, amb capacitat de donar resposta a les necessitats d’avui i que no defuig els reptes i riscos que albira el futur. Necessitem recuperar la capacitat de gestionar els afers públics de Prat de la Riba, el sentit de la unitat de Tarradellas, l’impuls constructor de la Generalitat recuperada dels primers anys de Jordi Pujol.

Cal afavorir els ponts entre les dues ribes que amb solucions diferents pensen en el millor per a Catalunya. Posem en comú aquesta vocació de servei. Com? Definint quins són els béns comuns i els béns generals més importants que cal assolir, i partint de la realitat dialoguem racionalment sobre quines són les millors respostes i el seu perquè. Part d’aquestes solucions estan ja al nostre abast, altres són possibles des de l’estat, i unes terceres requereixen la Unió Europea. Cerquem en cada cas la solució que aporti el bé comú, a més de servir al nostre interès nacional com a catalans. A l’obrar així serem més forts i més escoltats. Construïm respostes més que lamentacions.

El destí manifest de Catalunya en ple segle XXI no és una independència quin procés ens esmicola, sinó unir forces per ser la Jerusalem i  l’Atenes de la unitat política d’Europa, al poder procedir sense els condicionants que pesen sobre els estats, especialment els petits. Podem ser capaços d’impulsar la renovació dins de la unitat, en l’esperit social i solidari, i alhora el realisme dels pares fundadors, Adenauer, De Gasperi i Schuman. No crear més conflictes dels que ja té Europa, sinó aportar solucions que poden acollir i animar per construir una veritable identitat europea, que compensi la  globalització i la política de grans blocs. L’europeisme renascut continua sent la nostra necessitat i oportunitat. I alhora governar-nos  cap endins construint l’excel·lència.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies