CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya, un mar de contradiccions Catalunya, un mar de contradiccions

Catalunya, un mar de contradiccions

Editorial 17 març, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Catalunya, un mar de contradiccions

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

El Procés destaca per dues virtuts: ha generat il·lusió en temps de frustració i desesperança, i ha superat la fragmentació en capelletes que tanta efectivitat minva als catalans. Però, alhora, ha provocat un mar de contradiccions i les ha engruixit. Alguna de tan terriblement destructiva, tant per a la persona com per a la col·lectivitat, com és el cofoisme propi i l’exigència aliena. Aquesta deriva ha crescut tant que mereixerà un comentari exclusiu en una ulterior ocasió.

Es vol fer la independència presentant-la com un model de democràcia, però el Parlament i el Govern se salten les més elementals normes que la regeixen amb lleis secretes, canvis de reglament, furt del debat legislatiu sobre allò  que es vol central, com la llei de desconnexió. Així es vol inspirar confiança, eixamplar les rengles, convèncer als dubtosos? Per acabar-ho d’adobar es fan públics els procediments de l’ANC, per si  aquella llei queda bloquejada i el referèndum no es fa, que guarden més relació amb una presa política del poder, que amb el resultat de la pràctica democràtica. Entenguem-nos. Potser sí que en últim terme aquesta és la via, però, aleshores, no fem servir el doble llenguatge del democratisme amb tanta autosatisfacció, perquè és una actitud que, excepte als molt convençuts, provoca refús i facilita la crítica. Voler presentar la via del procés com el súmmum de la participació democràtica, que legitima l’acció per sobre la llei establerta i, al mateix temps, acudir al subterfugi parlamentari i afermar-se a la via de la decisió unilateral, quan el parlament no expressa una majoria clara, és tirar-se pedres a la pròpia teulada

El President de la Generalitat va a Madrid a fer un discurs amb motiu dels premis Blanquerna, i no es cansa de predicar la necessitat de reconèixer a l’altre per poder-hi dialogar, i que aquest reconeixement és tant més necessari com més lluny estàs de les seves posicions. Aplaudim aquesta actitud ètica, però es transforma en hipocresia si al mateix temps el departament de Benestar de la Generalitat explica que “veu molt difícil sancionar l’Arquebisbat de Barcelona per la xerrada homòfoba” (es refereixen a la que va fer el catòlic Philippe Ariño. O sigui, que no deu ser homòfoba, malgrat la qualifiqui així, perquè, si ho fos, ja hi hauria motiu de sanció. I, afegeix la Direcció General per la Igualtat “no podem sancionar una cosa perquè ens agradi poc si no tenim instruments legals per fer-ho”. És a dir que, segons aquesta mentalitat, si  fos possible legalment sí que podríem sancionar allò que no ens agrada. I, per acabar-ho d’adobar, afegiren “rebutja completament el contingut de la xerrada però reconeix que no disposa de prous elements  per interposar algun tipus de multa

Tweet about this on TwitterShare on Google+0Share on Facebook0Share on LinkedIn0Email this to someonePrint this page

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies