CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya: Els greus problemes que ens amenacen Catalunya: Els greus problemes que ens amenacen

Catalunya: Els greus problemes que ens amenacen

Editorial 30 Maig, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Catalunya: Els greus problemes que ens amenacen

L’evidència d’unes taxes de creixement molt bones i la seva perspectiva de continuïtat a curt-mig termini no poden fer perdre de vista els problemes reals. No es poden repetir els errors de diagnòstic dels anys previs a la crisi; per exemple, la negativa a considerar que el continuat creixement del dèficit comercial no podia ser il·limitat i en el marc de l’euro conduïa a una devaluació interna a expenses dels salaris. La que avui vivim i tants danys causa a les persones. Afirmar que existeixen grans i concretes amenaces no és negar el potencial del present i la pujança empresarial, sinó entendre millor el marc de complexitat on està situat.

Una simple enumeració de les grans amenaces emmarca la dimensió del repte de la governança catalana i  de les seves institucions socials:

  1. La competitivitat xinesa i la zona de lliure comerç de L’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) amb  600 milions d’habitants.
  2. El mercat global i la segmentació de la producció en cadenes de valor global (CVG) que limita la capcitat dels estats i la seva sobirania i atorga avantatges a les empreses que les concentren. Un factor se superposa a l’anterior: el predomini extraordinari del capitalisme financer, la financiarització de l’economia amb els lògics benefici que poc tenen a veure amb els interessos dels ciutadans.
  3. Els dos processos apuntats prenen una especial rellevància en l’àmbit de les noves tecnologies sorgides entorn d’internet. Appel, Alphabet (Google),Microsoft, Amazon y Facebook que ocupen (2016) el 1r, 2n, 3r, 6è i 7è llocs de les empreses amb major cotització a la borsa dels Estats Units. Elles combinen CVG, una gran liquiditat,  el control tecnològic i  la informació individual i global. Mai s’ha produït una acumulació de poder tan gran en facetes diferents.
  4. La baixa natalitat. L’augment de l’envelliment només depèn en un 40% de l’increment de l’esperança de vida, en contra del que s’acostuma a creure. La causa principal (60%) és la baixa natalitat. El resultat danya la capacitat econòmica perquè el creixement de la mitjana d’edat de la població tendeix a reduir la capacitat humana, el capital humà per a la productivitat i la innovació, comportaments inversors poc propicis a ella; fa créixer els costos socials i desequilibra el sistema públic de pensions.
  5. La destrucció progressiva de la família bàsica: matrimoni estable, descendència, voluntat i capacitat educadora, que estan en el fonament del nostre procés educatiu, econòmic i estat del benestar, i la seva substitució per formes de vinculació febles, sense capacitat de dur a terme aquelles funcions necessàries. La cultura de la desvinculació i la seva màxima expressió ideològica, la perspectiva de gènere, en són la principal causa en l’àmbit de la formació de les mentalitats. Està molt oblidat que la família és el pilar del procés educatiu, de manera que entre el 40 i 60% dels resultats escolars de l’alumne depèn d’ella.
  6. Les deficiències del sistema educatiu, especialment en relació amb nois, que determina un dels percentatges de ninis més elevats d’Europa, a prop del 20% i que majoritàriament engruixiran els aturats crònics, i tindran nul·les possibilitats d’assolir una pensió de jubilació.
  7. El baix nivell de formació de la població activa, que fa encara més difícil l’absorció de l’elevat atur crònic i dificulta la productivitat. El dèficit del learning by doing és incompatible amb remuntar la baixa productivitat
  8. La productivitat sembla incapaç de millorar des de finals del segle passat, especialment la més determinant, la productivitat total dels factors (PTF). Com canviar aquesta situació i alhora reduir massivament l’atur sembla la quadratura del cercle
  9. L’augment de la desigualtat i la paralització de “l’ascensor social” especialment per a les poblacions més joves, juntament amb una elevada taxa de risc de pobresa, de l’ordre del 19%
  10. L’elevat endeutament públic.
  11. La deficiència de les institucions públiques , en les quals la corrupció és l’aspecte més visible, però no l’únic, i perquè les regles del joc generen ineficiències molt grans que malbaraten els recursos.
  12. L’impacte de la robotització: del mixts algoritmes + mecànica, sobre l’ocupació i més enllà de la mateixa configuració de la societat, donat que és una modificació radical del modus de producció i del paper que ocupen les persones en ell
  13. El transhumanisme que ja es presenta amb anuncis a color a pàgina sencera, com a nova fase cultural tècnica i econòmica, que fixaria de forma difícilment reversible la desigualtat perquè ho faria en l’àmbit biològic.

Aquests 13 reptes no són exclusius de Catalunya,  tots els comparteix amb Espanya, i molts s’encadenen entre ells creant una xarxa de la qual resultarà difícil desfermar-se. Fins i tot centrant-se en ells serà difícil superar-los. No podem actuar com si poguéssim viure esperant que el “món” “Europa” ens ho resolgui. Això no va així, mai ha anat així. A inici del segle XIX Catalunya era un país pobre comparat amb Andalusia. Amb això ja està dit tot. La història no regala res. És hora que qui ens governa es posin a la feina. De fet, ja estan fent tard.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies