CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya es veu afectada per les desigualtats del finançament autonòmic Catalunya es veu afectada per les desigualtats del finançament autonòmic

Catalunya es veu afectada per les desigualtats del finançament autonòmic

Catalunya està dins la mitjana espanyola en despesa de serveis públics. Destina grans despeses en protecció social, però es troba a la cua en educació i sanitat
EconomiaZResto 27 Juliol, 2015 Núria Vilellas Camps 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Catalunya es veu afectada per les desigualtats del finançament autonòmic

Catalunya ocupa la setena posició de les comunitats autònomes que més distribució territorial de les despeses en Serveis Públics Fonamentals per càpita té. Només la superen Astúries, País Basc, Navarra, Cantàbria, Castella i Lleó i Aragó. Les diferències entre les comunitats autònomes s’ha anat ampliant al llarg dels anys, i fins i tot amb la crisi econòmica s’han accentuat encara més. En el cas de les despeses socials, el País Bac, Astúries i Navarra van poder destinar el 2013 (en plena crisi i després de les retallades) més del que van adjudicar a Balears, Canàries o Madrid per càpita l’any 2007, abans de començar l’època de vaques magres.

La Fundació BBVA, conjuntament amb l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), ha dut a terme un estudi on es recopilen les despeses executades per les administracions públiques entre els anys 2002 i 2013. Serveis públics, diferències territorials i igualtat d’oportunitats analitza els tres sectors principals de despeses: sanitàries, en ensenyament i en protecció social. Aquestes activitats són les denominades Serveis Públics Fonamentals (SPF).

El cost que suposen aquests SPF representen el 60% del cost en servei públic realitzat a Espanya. Si observem què aporta cada administració per cobrir aquestes despeses veurem que més del 53%, amb un total de 154.608 €, els aporta l’administració de la Seguretat Social. La segueix les Comunitats Autònomes, amb 107.496 €, administració central amb 19.690 € i per últim, trobem les Corporacions locals, amb 4.490 €.

Estructura percentual de les despeses en SPF en les comunitats autònomes per Administracions, 2013

Estructura percentual de les despeses en SPF en les comunitats autònomes per Administracions, 2013

El següent gràfic mostra les diferències en les despeses per càpita en SPF per l’any 2013 respecte al valor mitjà corresponent al total d’Espanya. Veurem que Catalunya està entre les comunitats autònomes amb major nivell de despesa per càpita en SPF, i presenta una diferència de gairebé el 7% superior a la mitjana espanyola.

Despesa territorial de les Administracions Públiques en SPF, per habitant, el 2013

Despesa territorial de les Administracions Públiques en SPF, per habitant, el 2013

Segons El Periódico, el director de l’informe, el catedràtic de la Universitat de València Francisco Pérez, explica que les diferències entre territoris “no semblen compatibles amb la igualtat d’oportunitats en l’accés als serveis públics”, i remarca que es tracta de diferències que no provenen de la creació de l’Estat de les autonomies i els traspassos de competències, sinó que “ja existien abans pel fet que l’Estat no desplegava de forma homogènia els seus serveis a tots els territoris”. I apunta que aquest fet és una de les causes de la “inestabilitat de l’Estat autonòmic”.

A Catalunya trontolla l’Estat del benestar, rep pocs diners per educació i sanitat

Tot i ser una de les comunitats més riques d’Espanya, Catalunya és de les que menys diners públics rep per habitant en educació i sanitat, ja que es tracta de matèries transferides. La comunitat que més inverteix en educació és el País Basc, amb 1.233 € per persona, mentre que Catalunya és la dotzena amb només 890 €. Per la seva banda, els asturians tenen un 1.714 € per càpita, però Catalunya només en pot destinar 1.323, sent així la catorzena comunitat autònoma.

Pel que fa a les despeses en protecció social, on s’inclouen les pensions i el subsidi de desocupació, i en què els pagaments depenen dels drets individuals de cada beneficiari, Catalunya ocupa la cinquena posició amb 4.427 € per habitant, per sobre de la mitjana espanyola.

D’on prové la disfunció entre comunitats?

Segons els autors de l’estudi cal plantejar una “revisió a fons del contingut del sistema de finançament” eliminant les raons històriques i polítiques, que són les culpables que hi hagi distorsions en el sistema, i això aporta diferències a favor de les comunitats de règim floral, com el País Basc i Navarra, que es beneficien d’unes quanties superiors. Pels autors, el mecanisme de finançament s’hauria de fer en funció del nombre d’habitants més alguna correcció segons l’edat, com augmentar el finançament educatiu en aquelles regions amb més població infantil, o la despesa sanitària en aquelles que tinguin més gent gran.

Print Friendly, PDF & Email

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies