CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya Cristiana i la política catalana Catalunya Cristiana i la política catalana

Catalunya Cristiana i la política catalana

Editorial 19 Febrer, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Catalunya Cristiana i la política catalana

Catalunya Cristiana és una publicació d’una difusió molt discreta, però té un interès específic perquè és el setmanari de l’Església diocesana de Barcelona i d’altres diòcesis. És, per tant, una veu autoritzada des del punt de vista institucional.

Per aquesta raó, crida tant l’atenció el seu alineament partidista en el mapa polític català, com ho va manifestar a bastament durant l’últim període electoral i la seva clara aposta per Junts pel Sí.

Enteneu-nos. Un mitjà catòlic independent és molt lliure de tenir una determinada fília per una opció política, sobretot, quan està ben alineada i és coherent amb la fe (que òbviament no és el cas), però quan es tracta d’una fundació diocesana les coses canvien i la ponderació partidista ha de ser particularment curosa. Pot judicar sobre actes concrets i a més de manera equilibrada, però mai pot entrar en la cursa a favor d’uns o altres.

I el partidisme de Catalunya Cristiana continua fins a acostar-se al límit del ridícul per innecessari:
Al número del 24 de gener dedicava ni més ni menys que el seu editorial -és a dir la línia oficial de la publicació, amb anunci a la portada- a una glosa elogiosa de la condició de cristià del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Era innecessària perquè no és propi repartir carnets de cristianisme, en general, i menys als qui estan en el poder. És opinable quan es tracta d’actes concrets, molt impropi quan es refereix a la persona en el seu conjunt. Era una apologètica de vol gallinaci innecessària i, a més, agafada pels pèls, a còpia de citar alguns fets anecdòtics.

I quan es forcen així les coses t’acaben tornant a la boca. I això és el que ara li ha succeït a Catalunya Cristiana amb Carles Puigdemont.

El president, en ser requerida la seva opinió sobre l’escandalosa versió del Pare Nostre feta en l’acte institucional del lliurament de guardons Ciutat de Barcelona, que ha provocat una reacció crítica insòlita entre els cristians, i entre aquells que no ho són -cas de Pilar Rahola- que ha estat considerada blasfema per més del 80% dels que han opinat a l’enquesta no mostral de La Vanguardia, ha dit que no entenia la polèmica, que no li semblava gens malament, que calia separar art de religió i que compartia l’acte. Exactament tot al contrari del que opinen 14 laics molt destacats de la diòcesi, o més formalment el bisbe de Terrassa.
Puigdemont manifesta una notable confusió impròpia del seu càrrec. Una cosa és la poesia editada en un llibre -que ho està- que pots comprar o no, o expressada en una representació teatral, a la qual hi vas o no, i una altra cosa ben diferent un acte institucional de relleu fet al Saló de Cent, a la casa que representa a tots els barcelonins. Malament anem si el president de Catalunya no sap deslligar aquest tipus de coses. Podem acabar prenent mal.

Si aquesta posició de Puigdemont és pròpia d’una concepció cristiana, el setmanari diocesà s’ho ha de fer mirar. A veure si al final resultarà que el cristianisme està en funció del carnet polític.

Ja va sent hora que Catalunya Cristiana, que sobreviu gràcies als diners dels diocesans de tots els colors polítics, rectifica i emprèn una via que, sense deixar de ser catalana, tingui només el cristianisme com a guia.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies