CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya atrapada Catalunya atrapada

Catalunya atrapada

Editorial 8 agost, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Catalunya atrapada

La política catalana i l’espanyola estan farcides de polítics creacionistes. Són aquells que creuen que la bona nova de la política comença amb ells i que tot el que els ha precedit en política cal enderrocar-ho, o  en el millor dels casos, menystenir-ho. Són els Zapatero, Iglesias, Sánchez, Colau, Mas, Puigdemont, en un poblat suma i segueix, però, això sí, sense cap basc a la llista. Els creacionistes parlen de  “vell règim” amb delectació per definir tot allò fet abans del seu propi enlairament polític. És un fenomen molt espanyol i poc europeu. És clar que el creacionisme té un big bang que no és fonamentalment la crisi -la portuguesa ha estat molt pitjor, i governen amb èxit els socialistes de sempre aliats amb els comunistes de tota la vida, que ja té mèrit. El creacionista s’alimenta de l’immobilisme polític, que en cap cas es pot confondre amb un conservador. Rajoy és un perfecte exemple: és tant immobilista que s’ha empassat tota la legislació de naturalesa creacionista, simplement per evitar-se el tràfec de bregar per canviar-la; total només expressaven idees morals, antropologies. El conservador té ideals, l’immobilista només interessos de vol gallinaci. Aquell malda per mantenir allò que considera bàsic, metre que l’immobilista   ho  sacrifica a la sacralització de  la lletra de la llei. Són la versió  postmoderna i secular dels saduceus.

Tots els països que van bé comparteixen dues característiques estretament lligades: disposar d’institucions públiques inclusives i mantenir una continuïtat al llarg dels temps en allò que és la seva història. Els pares de la pàtria que forjaren la independència d’Estats Units, els constructors venerats de la nació, si fossin d’aquí, serien blasmats i expulsats de la història perquè  la majoria d’ells eren esclavistes, com fa Ada Colau amb els  destacats catalans del passat. I és que els creacionistes pateixen de dos mals: l’obstinació en reescriure la història a base d’esborrar d’ella tot el que no encaixa en el seu relat històric de “bons i malvats,” i judicar el passat amb ulls d’avui sense considerar l’ethos de cada època, la moralis dels romans, el que podríem fer equivalent a moralitat, més que a moral, convertint així  en pura fireta la cultura del país.

Observin França, el país de la Revolució, la Comuna de París, cinc repúbliques, com a mínim dues restauracions, tot en menys de 300 anys. I digui’m  si  quan estan allí no té una notable sensació de solidesa, de continuïtat? I no estic pensant només amb el borgonyà i l’armanyac. I és el cas de Japó i Suïssa. Fins i tot, quan el país ha sofert traumes profundíssims com Alemanya, la reconstrucció democràtica és respectada i en tot cas millorada sense creacionismes. Aquí no. Aquí la resposta a l’immobilisme no és la renovació sinó l’enderroc i la desqualificació de la sempre imperfecta reconstrucció democràtica.

Serem francs. Sostenim que això és així perquè governar i fer eficaces i inclusives les institucions està fora de les capacitats creacionistes, mentre que predicar la bona nova i  que la culpa és sempre de l’altre, està molt més a l’abast. I pobres de nosaltres que aconsegueixin transforma les seves paraules en fets, aleshores el dany és gran, i es multiplica quan la seva alternativa és l’immobilisme. Ara Catalunya està atrapada per aquestes dues forces destructives. O sorgeixen nous projectes polítics, o anirem de mal borràs.

Print Friendly, PDF & Email

CatDialeg.cat

No hi ha comentaris

Sigues el primer en deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació.ACEPTAR

Aviso de cookies